Associen contaminació, tabac i característiques de l'entorn construït amb l'obesitat infantil

S'analitzen per primer cop en un gran estudi multitud de contaminants i factors ambientals
Infants i adolescents obesos
Infants i adolescents obesos | Wikimedia Commons

La contaminació, el tabac i les característiques de l'entorn construït s'associen amb més risc d'obesitat infantil segons un estudi d'ISGlobal i de la Universitat del Sud de Califòrnia, que han liderat el primer gran treball que relaciona una multitud de contaminants i factors ambientals amb el risc d'obesitat infantil. Fins ara, diversos estudis han abordat l'efecte dels contaminants ambientals, l'estil de vida i les característiques de l'entorn urbà, però s'havia estudiat cada exposició individual per separat. El concepte d’exposoma implica un canvi de perspectiva en la recerca de com els riscos ambientals afecten la salut.

La nova recerca, que forma part del Projecte HELIX i s'ha publicat a la revista 'Environmental Health Perspectives', va partir de les dades de més de 1.300 nens i nenes de 6 a 11 anys de sis països europeus: Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit. D'una banda, es van recollir una sèrie de dades relacionades amb el sobrepès i l'obesitat dels nens i nenes: índex de massa corporal (IMC), circumferència de la cintura, gruix dels plecs cutanis i nivells de greix corporal. També es van realitzar anàlisis de sang i d'orina, tant dels nens i les nenes, com de les seves mares durant l'embaràs. D'altra banda, es van estimar un total de 77 exposicions durant l'embaràs i 96 exposicions infantils, incloent contaminants de l'aire, les característiques de l'entorn construït, l'accés a espais verds, el tabaquisme i contaminants químics (contaminants orgànics persistents, metalls, ftalats, fenols i pesticides).

Els resultats de l'estudi, amb dades anteriors a les mesures preses per frenar la pandèmia, mostren similituds amb les xifres mundials: una prevalença de sobrepès i obesitat general del 29%, amb uns percentatges més alts a Espanya (43%) i Grècia (37%). Les conclusions van mostrar que l'exposició al tabac –al fum matern durant l'embaràs i al passiu durant la infància–­, a la contaminació atmosfèrica (partícules PM2.5 i PM10, i diòxid de nitrogen, NO2, tant a l'interior dels habitatges com a l'exterior) i les característiques de l'entorn construït s'associaven amb un índex de massa corporal més alt en la infància. L'estudi no va trobar que les diferències en el nivell socioeconòmic dels participants influïssin en els resultats.

Les associacions amb contaminants químics van ser menys consistents, amb l'exposició a alguns químics (metalls pesants, coure i cesi) que es van vincular a un IMC més alt, i altres contaminants orgànics persistents com PCB i pesticides DDE que es van relacionar amb un IMC més baix. Pel que fa a l'entorn construït, la relació amb l'obesitat va en la línia d'estudis anteriors i podria ser explicada per les poques oportunitats que tenen els nens i nenes de caminar i desenvolupar activitat física a l'exterior en entorns urbans, afegeix.