La crisi sanitària del coronavirus no ha impedit tirar endavant la 38a campanya d’excavacions arqueològiques a l’Abric Romaní de Capellades (Anoia). Això sí, la nova campanya, que ha arrencat aquesta setmana, té diverses limitacions com ara la reducció del nombre d’arqueòlegs –un terç del que és habitual-, l’escurçament dels dies, i l’ús de mascaretes i gel hidroalcohòlic. La dotzena d’experts que hi participen continuen treballant al nivell R, a onze metres de profunditat, i on vivien els neandertals de fa 60.000 anys. La codirectora del jaciment, Gema Chacón, ha explicat a l’ACN que les dades preliminars que tenen indiquen que en aquest nivell els neandertals hi feien “ocupacions molt curtes”. La campanya ja es troba a ple rendiment, tot i les limitacions a les quals ha de fer front a causa del coronavirus. Els treballs van arrencar el 7 d’agost i s’allargaran fins el dia 27 del mateix mes. Enguany, però, només hi haurà una dotzena d’arqueòlegs. Tot i això, Chacón s’ha mostrat satisfeta que s’hagi pogut tirar endavant i ha deixat clar que “intentarem fer tot allò que puguem”.
Enguany, els arqueòlegs seguiran excavant el nivell R, que ja va iniciar-se fa dos anys. Es tracta del nivell corresponent a fa 60.000 anys d’antiguitat. Fins ara, en aquest nivell els arqueòlegs ja hi han trobat diversos focs, indústria lítica, eines de pedra i restes de fauna, segons ha detallat la codirectora de les excavacions, que ha deixat clar que “és un nivell que promet”. Amb les dades que disposen, Chacón ha dit que la primera impressió és que “en aquest nivell els neandertals hi feien ocupacions molt curtes. Sembla que venien a fer-hi activitats puntuals. És a dir, feien una aturada en un camí més llarg pel territori”. Tot i això, Chacón ha deixat clar que es tracta de dades “preliminars” i, per tant, podria ser que al llarg dels treballs d’excavació “aquesta hipòtesi canviï”.
Chacón ha recordat que l’Abric Romaní és un jaciment amb una localització “estratègica”, a que “tenia tot el control de la zona i era un pas natural fins a la costa”. Aquí, ha relatat, “els neandertals hi tenien aigua, recursos vegetals i roques per poder construir eines”. “Era un punt clau en els moviments dels grups de neandertals”, ha apuntat l’experta. Fins ara, els arqueòlegs han arribat a excavar fins als onze metres de profunditat del jaciment –corresponents a fa 60.000 anys-, però gràcies a una prospecció feta fa dos anys es va descobrir que el jaciment té 51 metres de profunditat, que se situarien, com a mínim, a fa 110.000 anys.
