MonPlaneta
Aprovat el Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages
  • CA
Reunió de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya | Departament de Territori i Sostenibilitat

La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya va emetre aquest dilluns a la tarda el darrer informe que permetrà que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, signi l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages. Prèviament, el mateix dilluns al matí, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central l’havia aprovat provisionalment. El PDU es va aprovar per primer cop l’octubre de 2016 i va rebre 48 informes i escrits d’al·legacions. Amb les aportacions rebudes i els plans de futur exposats per l’empresa concessionària de l’explotació de potassa, Iberpotash, es van realitzar canvis en el document.

Per tal de posar aquests canvis a l’abast dels ajuntaments i de la ciutadania, el Departament de Territori va aprovar el PDU per segona vegada i el va tornar a sotmetre a informació pública, rebent 26 escrits addicionals, la major part dels quals eren ajustos tècnics, de detall i de normativa que es van incorporar al document. Aquest instrument de planejament és molt important perquè, al Bages, el mineral extret és un recurs públic regulat que s’explota per mitjà d’empreses concessionàries. L’activitat minera és estratègica pels llocs de feina que crea a la comarca, uns 400 directes i 4.000 més d’indirectes. El Pla Director abasta 11 municipis: Cardona, Súria, Sallent, Balsareny, Callús, Manresa, el Pont de Vilomara, Sant Fruitós del Bages, Talamanca, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor, tots els que allotgen qualsevol tipus activitat minera a la comarca, garantint la coherència i la visió de conjunt. El PDU té quatre objectius: garantir l’encaix urbanístic, ambiental i d’infraestructures de la segona planta de sal vacuum i altres instal·lacions de valorització; establir les cauteles necessàries a Sallent i la conca del Llobregat per una retirada ordenada de l’activitat minera i la creació de nous espais d’oportunitat econòmica; establir els mitjans per a la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ocupen i garantir el desenvolupament sostenible de l’activitat minera i la indústria associada en el futur.

L’obtenció de potassa requereix separar la sal i altres minerals. En el procés de separació, per cada tona de potassa obtinguda es generen tres tones de sal que es poden valoritzar i comercialitzar convertides en sal vacuum, sal de desgel i altres. L’empresa Iberpotash actualment té una planta de sal vacuum a Súria, on preveu traslladar l’activitat minera de Sallent i proposa construir una segona planta de valorització. Amb les dues plantes en funcionament, s’aprofitarien 1,5 milions de tones anuals de la sal que ara s’aboca als dipòsits del Cogulló i el Fusteret. Al primer, el termini per abocar residus venç el 30 de juny de 2019 i és improrrogable. Així doncs, la valorització de la sal és indispensable, i l’entrada en funcionament de les plantes de tractament de sal també reduirà el consum d’aigua i la generació de salmorres.

La nova planta de sal vacuum (1), la part del nou sector que acollirà altres instal·lacions de valorització (2) i la destinada a espais lliures (3) | Departament de Territori i Sostenibilitat

Aquesta segona planta es construirà a tocar de les actuals instal·lacions, compartint processos. A més, es classifica un sector d’interès supramunicipal amb una superfície de 73.035 m2, dels quals 46.736 es destinaran als usos miners. L’àmbit ja disposa de tots els serveis urbanístics bàsics i no precisa d’obres de connexió externes. Com que es planteja com una ampliació de l’àrea ja ocupada, es beneficiarà dels accessos viaris i ferroviaris existents i part d’aquest nou sector, que ara acull un aparcament de camions, es destinarà a equipaments i espais lliures. El Pla Director formula una sèrie de criteris per millorar la integració paisatgística del conjunt. Així, obliga al tractament ambiental de les vores de tot el sector, especialment de la façana a la riera del Tordell i a la carretera C-1410z, i estableix criteris i recomanacions per al de les instal·lacions existents. També manté la prioritat de la restauració dels runams salins de Cardona, Sallent i de Súria, condicionant l’increment de la producció a l’existència d’aigua suficient per restaurar els dipòsits de la Terrera Vella (Cardona), la Botjosa i el Cogulló (Sallent).

La retirada prevista de l’activitat a Sallent i a Balsareny a partir de 2020 fa necessari estudiar els nous usos per als sòls que fins ara acollien activitats mineres. El Pla proposa ampliar els usos industrials amb els turístics però no determina l’ordenació concreta d’aquests espais, només formula directrius que el planejament municipal haurà de tenir en compte. Seran els ajuntaments, en aplicació del principi d’autonomia municipal, els que la concretaran. També relacionat amb l’activitat minera d’Iberpotash, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar l’ampliació del dipòsit salí del Fusteret, a Súria, en 15,16 hectàrees, fins a un total de 48,30. L’ampliació, a continuació del dipòsit actual, està prevista al Programa de Restauració del dipòsit i ha estat objecte d’autorització ambiental i de declaració d’impacte ambiental. Comportarà el desplaçament del camí públic que travessa l’àmbit i que va des de Cererols al Colldeforn, fent que el nou traçat passi per fora de la zona d’ampliació del dipòsit salí.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa