Analitzen els beneficis de l'increment del cabal i el transport de sediments al Llobregat

Juntament amb l’increment de cabal, s’han injectat sediments per primer cop, per estudiar la seva mobilització aigües avall i els seus beneficis en els hàbitats del riu
La presa de la Baells
La presa de la Baells alliberant 42m3/s | Agència Catalana de l'Aigua

L’Agència Catalana de l’Aigua està duent a terme aquest dijous una sèrie de maniobres des de la presa de la Baells (Berguedà) per a incrementar, de manera controlada, el cabal del riu Llobregat, i també per a injectar sediments just per sota de l’embassament, per a simular la mobilització d’aquests des de l’embassament i aigües avall. Durant el dia, el cabal alliberat des de la presa de la Baells està passant, gradualment dels 1 als 42 m3/s, en una maniobra de crescuda controlada o cabals generadors, amb l’objectiu d’aportar més aigua al riu i provocar una sèrie de beneficis mediambientals, com el reperfilament de la llera, el moviment de sediments i construcció d’hàbitats, la neteja d’algues i macròfits, i l’oxigenació de l’aigua, entre d’altres.

 

Sobreeixidor Baells
L'aigua alliberada vista des del sobreeixidor de la Baells | Agència Catalana de l'Aigua

 

Les accions de cabals generadors són mesures contemplades en la planificació hidrològica catalana vigent i que es duen a terme sempre que les condicions ho permeten, tal i com passa en l’actualitat a la conca del riu Llobregat. En aquest sentit, la cota de l’embassament de la Baells es troba avui al voltant del seu màxim tècnic (al 93%, i prop dels 102 hm3 emmagatzemats), amb un cabal d’entrada d’uns 5 m3/s, la qual cosa permet dur a terme aquesta acció. A partir del migdia (al voltant de les tres de la tarda), s'ha començat a disminuir gradualment el cabal i es preveu que a partir de les sis de la tarda aquest sigui l’habitual en condicions normals (1 m3/s).

 

La maniobra de cabals generadors es complementa, per primera vegada, amb una prova d’injecció de sediments, amb l’objectiu de simular com es podrien mobilitzar els sediments retinguts a l’embassament i alliberar-los aigües avall, i d’estudiar com aquest fet afavoreix a la creació d’hàbitats en el riu. Un quilòmetre aigua avall de la presa de la Baells i abans del pont del Pedret s’han apilat prop d’uns 80 m3 de sediments (àrids), disposats en el marge dret del riu mitjançant petites barres apilades. Entre el 6 i el 8 de maig s’han fet una sèrie de treballs previs a la injecció de sediments, consistents en inspeccions visuals, presa de mostres d'aigua i sediments,  mesura de cabals, l’aixecament de seccions transversals del llit i el marcatge de sediments, entre d’altres.

 

Llobregat
El riu Llobregat des del Pont del Pedret | Agència Catalana de l'Aigua

 

A mesura que el cabal del riu s’ha incrementat, els àrids s’han arrossegat de manera progressiva. L’estudi es focalitzarà en els beneficis d’aquestes maniobres en un tram de set quilòmetres del riu Llobregat, entre la presa de la Baells i la resclosa de Cal Rosal. Aquesta prova ha de permetre obtenir informació rellevant respecte als beneficis sobre la morfologia fluvial i els hàbitats de l’alliberament de cabals generadors (petites crescudes controlades) conjuntament amb la mobilització de sediments que actualment queden retinguts als embassaments, que en aquest cas s’ha simulat mitjançant una injecció de sediments controlada. Les dades obtingudes s’utilitzaran per a poder dimensionar, en el futur, un règim de cabals generadors amb mobilització de sediments des dels embassaments.