Així és com van tractar el primer còagul sanguini a l'espai

Durant un estudi, es va detectar aquest problema mèdic, potencialment mortal, en un dels astronautes de l'Estació Espacial Internacional
L'Estació Espacial Internacional | NASA

A l'Estació Espacial Internacional, els problemes mèdics suposen un repte molt més gran que a la superfície, ja que la majoria de vegades cap dels astronautes que hi viu és metge i, per tant, cal aconseguir assistència remota des de la Terra i, en casos greus, seguir les seves indicacions el millor possible. Aquest és, precisament, el cas amb què es van trobar uns investigadors de la NASA que, durant un estudi sobre els efectes de la permanència en òrbita durant llargs períodes de temps, van detectar un coàgul sanguini a la vena jugular d'un dels astronautes de l'EEI.

La història d'aquesta petita operació per, segurament, salvar la vida a un dels habitants de l'estació, s'explica en un article publicat a la revista 'New England Journal of Medicine'. Gràcies a les proves que estava fent la NASA, se li va poder detectar un coàgul sanguini malgrat que no hi havia cap símptoma extern. Per assegurar-se del diagnòstic, el mateix astronauta es va practivar una prova d'ultrasons, guiat per científics i radiòlegs de la Terra, que a més van examinar les imatges i van confirmar que, efectivament, el perill existia. Com que mai no s'havia hagut de resoldre un problema com aquest durant la permanència d'un astronauta a l'espai, els experts van haver de valorar tots els riscos, fins i tot el que podria tenir el tractament en les condicions en què vivia.

Dia/nit
La línia entre la nit i el dia vista des de l'Estació Espacial Internacional | Christina Koch (NASA)

Finalment, a través de trucades entre la superfície i l'Estació Espacial Internacional, es va recomanar a l'astronauta que fes servir els vials d'anticoagulant que hi ha a les instal·lacions, injectant-se'ls mentre esperava que, des de la superfície, s'enviés un medicament més específic. Punxar-se a ll'espai, però, tampoc és fàcil i s'ha d'anar amb compte amb els efectes de l'absència de gravetat. Així, durant 33 dies, l'astronauta va prendre una dosi alta d'enoxaparina per controlar el coàgul i, a partir d'aleshores, se li va rebaixar. Durant aquest temps, els metges van veure com el coàgul s'anava encongint, tot i que no es va recuperar el funcionament normal del vas sanguini fins al cap de noranta dies de tractament.

Un cop va tornar a la Terra, el coàgul va desaparèixer en només 24 hores, ajudant a confirmar les preocupacions dels experts sobre els efectes de la falta de gravetat en el reg sanguini, un problema que podria afectar greument no només els astronautes de l'EEI sinó, encara pitjor, els qui participin en missions amb objectius tan llunyans com Mart.