Acusen uns baleners islandesos de caçar una balena blava

L'espècie duu dècades protegida i matar-ne un exemplar té conseqüències greus. Els propietaris del vaixell asseguren que l'animal mort és un híbrid de balena blava i rorqual comú
L'enorme cetaci capturada a Islàndia. Alguns diuen que és una balena blava, espècie protegida que està prohibit caçar
L'enorme cetaci capturat a Islàndia. Alguns diuen que és una balena blava, espècie protegida que està prohibit caçar | Hard to Port

Uns baleners islandesos han estat acusats de caçar una balena blava, l'animal més gran que ha existit mai a la Terra i una espècie amenaçada i protegida. L'organització Hard to Port, que s'oposa a la caça de qualsevol tipus de balena i defensa una prohibició total d'aquesta pràctica, ha fet públiques unes fotografies on es pot observar un cetaci de grans dimensions mort i a punt de ser trossejat per a l'exportació. Segons l'entitat ecologista la majoria dels experts que han consultat, si més no en base a les fotografies aportades, creuen que l'animal mort era un exemplar jove de balena blava, una espècie que fa quatre dècades que no es caça enlloc. La companyia balenera responsable, per la seva banda, nega que la balena caçada sigui una blava i afirma, en canvi, que es tracta d'un híbrid entre una balena blava i un rorqual comú, circumstància que els eximiria de qualsevol possible sanció. L'única manera de saber-ho del cert, però, és fent proves d'ADN que aclareixin a quina espècie pertanyia l'animal.

Aquesta distinció entre espècies és crucial per saber si, segons la legislació islandesa, els baleners han comès o no un delicte que els podria arribar a sortir molt car. Fins els anys 60, les balenes blaves van ser caçades pel consum de la seva carn per vaixells de molts països diferents. A partir d'aleshores, però, la Comissió Internacional de la Caça de Balenes la va declarar protegida i tots els països que en caçaven, fins i tot Islàndia, es van posar d'acord per acabar amb aquesta pràctica. En el cas dels rorquals comuns, en canvi, el país es nega a acceptar la moratòria internacional i continua continua donant permisos per a la seva caça a diversos vaixells baleners. La normativa del país, però, no diu res sobre què passa en cas de caçar un híbrid entre les dues espècies i, per tant, els baleners poden evitar ser sancionats si al·leguen que van confondre l'animal amb un rorqual i el van caçar per error. En cas que realment haguessin mort una balena blava, però, és il·legal a tot el món, fins i tot a Islàndia, i l'empresa responsable del vaixell no només s'enfrontaria a multes econòmiques gens menystenibles sinó que, a més, fins i tot correria el risc de perdre totes les llicències de caça de balenes que tingui.

 

Tot i que encara no s'ha pogut afirmar amb tota seguretat, els ecologistes diuen que l'animal caçat, pels seus colors i algunes altres característiques, és una balena blava sense cap mena de dubte. En cas que fos un híbrid, però, continuaria sent molt difícil que l'haguessin confós amb un rorqual, que té una aparença física molt diferent de la del cetaci que apareix a les fotografies fetes per Hard to Port. Els baleners, per la seva banda, coincideixen en que és totalment impossible confondre una balena blava i un rorqual comú però afegeixen que, quan persegueixen una peça de lluny i, en apropar-s'hi més, s'adonen que és una balena blava, fan mitja volta i marxen a buscar rorquals. Pel que fa a la postura de les autoritats islandeses en aquest afer, el govern de l'illa afirma que les primeres informacions que van rebre, remeses pels baleners, afirmaven que no era una balena blava però que, arran de la denúncia de Hard to Port, estan estudiant els fets per mirar de treure'n l'entrellat. De moment sembla que s'inclinen a creure que l'animal caçat era un híbrid, com afirmen els baleners, però no es podrà saber del cert fins el proper hivern, quan es tinguin els resultats de les anàlisis d'ADN que s'han encarregat per confirmar definitivament quin animal era. El que sí que se sap, però és que els híbrids entre balenes blaves i rorquals comuns són molt poc habituals a Islàndia. Des de 1983 només se n'han comptabilitzat cinc exemplars, quatre dels quals van ser caçats per baleners. El darrer, per la seva banda, s'ha convertit en una atracció força cèlebre a l'illa ja que visita habitualment les seves costes.

Rorqual caçat a Islàndia en ple procés d'especejament
Rorqual caçat a Islàndia en ple procés d'especejament | Hard to Port

La majoria de carn de balena que es caça actualment en aigües islandeses és venuda al Japó, un altre dels països que s'oposa al consens internacional de protegir aquests animals i impedir que corrin perill de desaparèixer. Si l'animal caçat resultés ser una balena blava, no podria ser venuda enlloc, ni tan sols a la mateixa Islàndia, per la seva condició d'espècie protegida. Si resulta ser un híbrid, com afirmen els baleners, la seva carn només podria ser venuda a la mateixa Islàndia a causa de les estipulacions de la legislació internacional sobre el comerç d'animals, que diuen que el que compta en aquests casos és l'espècie dels progenitors i per tant, amb un d'ells sent d'una espècie protegida, la seva carn no pot ser exportada ni importada.