Els científics europeus reclamen un canvi integral de les polítiques alimentàries

Acadèmics de tot el continent afirmen que les polítiques d'alimentació, agricultura i medi ambient actuals no són sostenibles i proposen canvis en la producció i el consum de menjar.
Fumigació a un camp de cebes a Alboraia (València)
Fumigació a un camp de cebes a Alboraia (València) | Joanbanjo (CC)

La manera com els països europeus gestionen el menjar, l'agricultura i el medi ambient no és sostenible i les institucions comunitàries han de treballar perquè els sistemes de producció i consum d'aliments s'adaptin als reptes del canvi climàtic, no només a través de la innovació tecnològica sinó, també i especialment, promovent l'adopció de dietes que no només siguin sanes sinó també sostenibles. Aquest és el missatge que volen enviar la majoria d'experts del contiment que, reunits en el Consell Assessor de les Acadèmies de les Ciències Europees, han fet una crida a repensar de manera urgent el caràcter compartimentat del tractament polític actual de l'alimentació, l'agricultura, el canvi climàtic i la salut, tant a nivell comunitari com estatal.

A la presentació de l'informe 'Oportunitats i Reptes per a la Recerca en Seguretat i l'Agricultura dels Aliments i la Nutrició a Europa', que va tenir lloc el passat dijous dia 26 al Palau de les Acadèmies de Brussel·les, els experts van demanar que el problema s'abordés en clau de "sistemes d'alimentació" perquè, consideren, la separació actual és un problema de cara al futur, especialment si es volen assolir objectius ambiciosos com els de l'Acord de París sobre el canvi climàtic. Un sistema integral, que englobi tots els passos de la producció i consum de menjar, hauria de ser el camí a seguir, començant pel cultiu dels aliments i continuant amb els seus processament, transport, comerç, compra i consum, a més de la reducció dels residus generats. L'informe forma part d'un projecte on participen 130 acadèmies científiques de tot el món i és especialment important perquè les polítiques europees d'alientació, agricultura i medi ambient tenen grans efectes a la resta del món.

 

Les acadèmies científiques de la UE, Noruega i Suïssa, demanen polítiques coherents i més ambicioses perquè Europa lideri la lluita contra grans reptes de la nutrició, el canvi climàtic i la reducció del menjar que es llença. Encara que l'agricultura hi tindrà un paper clau, especialment la Política Agrària Comuna, els autors de l'informe també alerten que els legisladors no poden centrar-se només en ella i que els hàbits dels consumidors també han de canviar. El canvi climàtic tindrà impactes negatius en els sistemes d'alimentació i forçarà l'agricultura a adaptar-se, per exemple, innovant en els cultius perquè resisteixin millor les sequeres però l'agricultura, en sí mateixa, contribueix força a l'escalfament global. Reduir aquesta contribució depèn de canvis en el la gestió de la producció i també dels esforços que es facin per canviar el comportament dels consumidors, que té una relació directa amb l'emissió de gasos d'efecte hivernacle d'origen agrari. Els dos exemples més clars d'això són el menjar que es llença i el consum excessiu de carnis. Si bé la ramaderia s'ha d'adaptar i reduir les seves emissions, una modificació de la demanda tindria un efecte encara més gran. Els acadèmics recorden que cada cop hi ha més fonts alternatives de proteïnes, com ara els insectes i la carn cultivada al laboratori, l'incentiu de les quals hauria de formar part dels objectius de l'agenda Menjar 2030.

Contenidor amb menjar per llençar
Contenidor amb menjar per llençar | xx

Els canvis en els hàbits alimentaris, a més de tenir efectes beneficiosos en la lluita contra el canvi climàtic, també en tindrien sobre la salut dels europeus, que consumeixen grans quantitats d'aliments d'origen animal. Algunes estimacions indiquen que, si les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre dietes saludables s'adoptessin arreu del món, la mortalitat global es reduiria un 10% i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle provinents de la producció d'aliments podria caure un 70% de cara al 2050. L'obesitat i la malnutrició són problemes de salut pública molt importants a tota Europa i, per això, l'informe reclama més investigació per comprendre què motiva les tries alimentàries i la demanda dels consumidors i com canviar aquests hàbits, popularitzant menjars alternatius i dietes innovadores. Els experts també demanen als legisladors que encarin el problema que suposen els incentius econòmics al consum de dietes altament calòriques i que n'introdueixin d'altres que fomentin una alimentació sana.

 

A més dels esforços per canviar els hàbits dels europeus, fer servir les darreres innovacions per potenciar la sostenibilitat agrícola també serà un factor crític. Els acadèmics demanen que el desenvolupament tecnològic no s'aturi, incloent les millores basades en la investigació genòmica. La gestió de les dades també pot ser una eina molt important per millorar el sistema alimentari i preparar-se pels riscos i les incerteses del futur. La precisió també serà un aspecte molt rellevant, incloent a maquinària autònoma o l'ús de nous sistemes per detectar plagues a les plantes o malalties dels animals, per exemple. Les acadèmies científiques europees demanen que la recerca i la innovació s'integrin a tots els àmbits del seu informe i reclamen més ambició a la Unió Europea a l'hora de capitalitzar les oportunitats que ofereix.