Acaba la restauració de les torberes de la Font Grossa, a Aigüestortes

De moment, la prova ha estat tot un èxit, encara que la restauració completa no es podrà produir fins d’aquí a un temps, amb la formació de sòls
La Font Grossa, restaurada
La Font Grossa, restaurada | Departament de Territori i Sostenibilitat

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en col·laboració amb un equip investigador de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, ha enllestit una actuació per a la restauració ecològica d’hàbitats de torbera. Es tracta d’una prova pilot, en el marc del projecte europeu Life LimnoPirineus, per actuar en torberes singulars en el conjunt dels Pirineus, i disposar d’experiències concretes planificades, executades i monitoritzades que serveixin de base per a futures actuacions similars. En aquest cas, l’actuació s’ha centrat en la zona de la presa de la Font Grossa, a la vall de Peguera, aprofitant un espai que havia acollit anys enrere un petit embassament. Aquí s’han posat les bases perquè es desenvolupin dos tipus d’hàbitats d’interès comunitari: la torbera de transició i els bonys d’esfagnes. Es tracta de dos hàbitats ben representats a la Reserva Integral de Trescuro, ubicada més amunt de la mateixa vall.

 

Com que el coneixement fins ara de la restauració de molleres pirinenques és limitat, des del 2014 s’han dut a terme experiments i investigacions en condicions controlades amb diverses plantes estructurals d’aquest tipus de mollera, com ara Carex rostrata, C. Nigra, Juncus filiformes i Sphagnum. Primer, en una cambra de cultiu i hivernacle, per després traslladar l’experiència en condicions de camp a la mateixa Font Grossa. Així, s’han plantat brots de Carex rostrata, amb la intenció de formar una població que estructuri tot el sistema de torbera de transició, així com petits flocs de molses de diverses espècies de Sphagnum. A més, s’han introduït en espais més allunyats de la riba, petits nuclis d’esfagnes envoltats de petits troncs i branquillons de fusta morta, perquè formin bonys similars als existents a la Reserva Integral de Trescuro. L’actuació s’ha completat amb la col·locació d’una estructura de fusta perimetral no tractada, per minimitzar els efectes erosius dels corrents d’aigua que afecten l’estany sobretot a la primavera i l’estiu, amb el desgel i les fortes pluges típiques de l’època. La tanca es mantindrà fins que les espècies estiguin estabiltizades.

La Font Grossa abans de desmantellar la presa
La Font Grossa abans de desmantellar la presa | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

Les torberes són hàbitats aquàtics o semiaquàtics que sovint veuen modificada la seva estructura com a conseqüència de la presència d’instal·lacions hidroelèctriques. Així, el projecte pretén servir d’exemple de cara a les futures dècades, en què es preveu que moltes d’aquestes infraestructures existents quedin en desús als Pirineus i generin espais naturals d’hàbitats de torberes i molleres que caldrà restaurar. Encara que l’experiència pilot ja es considera d’èxit, per la bona implantació de la població d’espècies vegetals i molses, la restauració completa d’hàbitats implica també la formació de sòls, la qual cosa requereix de més temps de desenvolupament.  

 

Per tal de difondre a la ciutadania el paper essencial d’aquestes plantes visibles i no tan visibles a la natura i facilitar la descoberta d’aquests espais singulars, el parc organitza diverses activitats que inclou la visita a aquesta torbera. Precisament, dissabte passat, en el marc d’una jornada tècnica sobre plantes aquàtiques als Pirineus organitzada a Llavorsí, desenes de persones van poder apropar-se a la torbera de la Font Grossa restaurada, per comprovar de primera mà els treballs executats.