En un projecte sense precedents dels efectes dels eclipsis solars en les abelles, un grup d’investigadors nord-americans va animar no només ciutadans adults sinó també classes d’escolars a instal·lar aparells de monitorització acústica per escoltar el brunzit de les abelles mentre el sol s’anava ocultant de costa a costa a Amèrica del Nord l’agost de 2017.
Els resultats es van repetir a través de tots els Estats Units, indicant que les abelles van deixar de volar durant la fase total de l’eclipsi. Els científics impulsors d’aquest gran estudi de camp esperaven, basant-se en testimonis anteriors, que l’activitat de les abelles es reduïria a mesura que la llum es tornés més i més tènue i que arribaria al seu mínim durant la fase total de l’eclipsi. La sorpresa, però, se la van endur quan van descobrir que el canvi era molt abrupte, amb les abelles volant tranquil·lament fins l’inici de la fase total, en què es van aturar completament, talment com si s’haguessin apagat els llums de sobte.
Fins aleshores no s’havien fet gaires estudis sobre el comportament dels insectes durant els eclipsis solars i, sobre el de les abelles, cap ni un. L’equip impulsor d’aquest projecte de ciència ciutadana disposava d’un nou equip que volien fer servir per seguir la pol·linització de les abelles basant-se en el seu brunzit, i aquest sistema també va resultar ser perfecte per escoltar què feien durant els eclipsis. Els petits micròfons i sensors de temperatura podien instal·lar-se a flors unes quantes hores abans de l’eclipsi, per recollir dades sonores del comportament de les abelles al llarg de totes les seves fases.
Amb l’ajut d’una beca de la Societat Astronòmica Americana, el projecte va aconseguir reunir més de 400 persones entre científics, ciutadans, professors i estudiants, que van instal·lar 16 estacions de control en el camí de la fase total de l’eclipsi als estats nord-americans d’Oregon, Idaho i Missouri. Les dades van ser enviades al laboratori, on es van seleccionar les que corresponien a l’eclipsi i un programa informatic va analitzar el número i la duració dels brunzits de les abelles. Tot i que el programa no permetia distingir entre espècies d’abelles, els participants van afirmar que la majoria eren borinots (del gènere Bombus) o abelles de la mel (Apis mellifera).
Les dades van mostrar que les abelles estaven actives durant les fases parcials de l’eclipsi, abans i després de la fase total, però deixaven de volar durant aquesta darrera, fins al punt que, de les 16 ubicacions on es van obtenir registres sonors, només es va sentir un sol brunzit. Tot i això, els vols de les abelles abans i després del moment de màxima foscor tendien a ser més llargs, cosa que s’interpreta com un vol més lent en moments de menys llum o, també, un retorn de les abelles als ruscs.
És ben sabut que les abelles volen més a poc a poc durant la posta de sol i tornen a casa quan es fa de nit, i comprovar si reaccionen de la mateixa manera durant un eclipsi de sol podria donar pistes sobre la resposta d’aquests insectes a canvis inesperats en els condicionants ambientals que regeixen el seu comportament.
Aquest eclipsi va fer que els investigadors tinguessin l’oportunitat de comprovar si el canvi del context ambiental -en ple dia i cel clar- podia alterar el comportament de les abelles de la mateixa manera que ho fa una llum més tènue o la foscor en circumstàncies més habituals. Així, la foscor completa d’un eclipsi provoca la mateixa reacció que l’arribada de la nit, independentment del temps que duri o el context en què es produeixi, cosa que dóna una informació molt important sobre el funcionament del cervell de les abelles.
El proper eclipsi solar total a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d’abril de 2024. Fins aleshores, l’equip que va impulsar aquest primer estudi mirarà de millorar el seu programa d’anàlisi d’àudio per aconseguir distingir els sons que fan les abelles quan marxen o tornen als seus ruscs, per poder esbrinar si les abelles tornen a casa quan la llum se’n vagi la primavera del 2024.
