Vint-i-cinc anys del Quart Cinturó

L'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura a Catalunya organitza una jornada que abordarà la campanya contra aquesta infraestructura i la seva necessitat.
La Gravera d'en Segur, a La Roca del Vallès, reconstruïda artificialment després que l'original fos assecada en les obres del Quart Cinturó
La Gravera d'en Segur, a La Roca del Vallès, reconstruïda artificialment després que l'original fos assecada en les obres del Quart Cinturó | Generalitat de Catalunya

El proper dimarts, 29 de maig, l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura a Catalunya organitza una jornada de reflexió que girarà el voltant dels 25 anys de lluita contra el Quart Cinturó i que tindrà lloc a dos quarts de set de la tarda al Casal Pere Quart de Sabadell. Els seus àmbits de reflexió seran, d'una banda, l'històric, sobre els inicis del rebuig a aquesta infraestructura a principis dels anys 90 i els debats als municipis més afectats i la lluita contra les obres a principis de la dècada dels 2000, i també els reptes actuals, on es plantejarà la possibilitat de definir projectes territorials conjunts entre diverses organitzacions per prioritzar ambientalment les estructures verdes davant les de mobilitat. La xerrada, que serà presentada per Vicenç Relats, de la revista 'Vallesos', comptarà amb la participació de Francesc Macià, de la Secció de Natura de la Unió Excursionista de Sabadell; Toni Altaió, d'ADENC- Campanya Contra el Quart Cinturó; Xavier Matilla, del Departament d'Urbanisme i Organització del Territori de la UPC; Manel Larosa, de Via Vallès; i la politòloga i exsecretària general de Podem, Gemma Ubasart.


Una reflexió imprescindible

El repàs històric a la lluita contra el Quart Cinturó se situa en dos àmbits. El primer és el rebuig inicial al Quart Cinturó i als plans urbanístics a principis de la dècada dels 90, que van generar debats a municipis com Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès, Sentmenat o Les Franqueses del Vallès, especialment al nucli de Marata. El segon, a la dècada passada i amb les obres ja en marxa, tractarà de la construcció del tram Granollers-Mataró i de l'Abrera-Terrassa, que es troba incomplet, al mateix temps que es va iniciar la planificació territorial de Catalunya i es va començar a parlar amb els actors implicats, tant del govern espanyol com de la Generalitat.


 

Pel que fa als reptes actuals, la xerrada pretén orientar-los, amb temes candents com la millora del transport públic i la integració de veus que comparteixen problemàtiques i valoracions sobre l'impacte ambiental d'aquesta infraestructura. L'objectiu és que, entre tots, es puguin definir projectes territorials que posin sempre per davant la natura i les infraestructures verdes en detriment de les grans obres de mobilitat. En aquest sentit, els organitzadors consideren important parlar d'empoderament ciutadà i del paper que han de tenir les entitats ambientalistes i ecologistes no només en la participació de les persones sinó, també, en la presa de decisions, plantejant si cal que hi hagi processos constituents i nous drets de ciutadania. En el cas del Quart Cinturó, en un moment on totes les legitimitats estan qüestionades, ha esdevingut un assumpte prioritari en la presa de decisions perquè, segons els actors involucrats en la lluita contra el seu desplegament, el creixement econòmic no es pot garantir sense abans posar per davant que els espais naturals de la vall que s'estén entre les serralades Litoral i Prelitoral són el major patrimoni de les persones que hi viuen.


 

Aquesta darrera consideració, precisament, és la que des de les entitats que treballen contra el Quart Cinturó consideren que Barcelona no ha tingut en compte. Ciutats com Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell o Granollers són capitals del motor industrial de Catalunya i que ha de ser present a la presa de decisions estratègiques de l'Àrea Metropolitana i als projectes que afectin tot el país. La seva reivindicació, doncs, és que el Vallès no pot renunciar als seus camps i als seus boscos sense tenir veu en les decisions institucionals que afecten el seu futur, especialment després d'haver lluitat i treballat durant més de dues dècades.

Imatge promocional de la jornada de reflexió
Imatge promocional de la jornada de reflexió | ADENC

Una lluita històrica

La societat civil es va començar a organitzar a través de la campanya "Protegim els nostres camps i boscos" iniciada per ADENC, Secció Natura de la UES i Unió de Pagesos a principis dels anys 90 a Sabadell, arran de la redacció del nou Pla General d'Urbanisme del govern Farrés i de la regidora d'Urbanisme Dolors Calvet, ampliada per la Federació d'Associacions de Veïns en la seva Comissió Ecològica, i que posteriorment va provocar la formació de diferents plataformes locals i comarcals i, finalment, la de la Campanya Contra el Quart Cinturó a tots dos Vallesos.


 

Durant els anys 1991 i 1992, a causa de l'inici del desplegament d'un Pla Parcial residencial a la zona compresa entre els barris de Sant Julià i de Can Deu de Sabadell, va esclatar un conflicte sobre la tala de pins en aquesta segona zona, que va motivar una concentració i una acampada que van ser impulsades per la Federació d'Associacions de Veïns de la ciutat a través de la mateixa Associació de Veïns de Can Deu. Altres entitats com ADENC, UES, UP i FAV, que 25 anys després encara existeixen, continuen el seu treball al marge de la política i vigilen aquesta infraestructura de transport, que consideren inviable, al nord de la plana del Vallès. La tria de 1993 com a data de consolidació de la Campanya Contra el Quart Cinturó pren la referència en l’aprovació del Pla Urbanístic de Sabadell i del marc pel Protocol del Rodal de Sabadell, amb tot el conflicte que va significar el manteniment de la reserva viària del Quart Cinturó, que ja preveia el Pla Comarcal de Sabadell de 1978, quan el president preconstitucional de la Diputació de Barcelona era Joan Antoni Samaranch i quan es va impulsar el Pla Especial del parc de Sant Llorenç de Munt.





Comentaris
Nicolau
Tot plegat molt bla bla bla i només teoritzar . Aixó no s'acabará ni en 30 anys . Ningú fa el posible perqué hi hagi consens , mentrestant les comunicacions per ferropcarril fan pena . i per carretera no cal parlar-ne = COLAPSE diàri .
Josep Maria
Jo vaig cada dia de Terrassa a Esparreguera per una carretera col·lapsada i perillosa perquè a la B-40 Terrassa-Abrera hi ha un tram de 1,5 km inacabat. L'any 2007 aquest tram ja estava inacabat. Trigo 30 minuts si va bé. Si l'obra estés acabada en trigaria 10, i molt més segur.

envia el comentari