‘20.000 sons sota el mar’ elabora un mapa de la contaminació acústica a l’oceà

The Ocean Mapping Expedition ha tornat de fer la volta al món durant quatre anys (2015-2019) seguint l'estela de Magalhaes
Fleur de Passion
El Fleur de Passion navegant pel Pacífic el 2017 | UPC

L’expedició The Ocean Mapping Expedition, que ha retornat de la seva volta al món a bord del veler Fleur de Passion durant quatre anys (2015-2019), seguint l'estela de Magallanes, ha elaborat un mapa acústic, en el marc del programa '20.000 sons sota el mar', per informar sobre els nivells de soroll subaquàtic dels oceans, i per sensibilitzar la població mundial sobre el problema creixent de la contaminació acústica marina. Els nivells de soroll més alts registrats durant tota l’expedició provenen de vaixells de transport marítim, segons l’estudi que dirigeix l’investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya Michel André, director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques.

 

El LAB ha unit esforços amb la Fondation Pacifique per emprendre el programa '20.000 sons sota el mar', el primer projecte que ha tingut com a objectiu sensibilitzar la població mundial sobre l'alarmant problema del soroll oceànic elaborant un mapa acústic de l'oceà al voltant del món, gravant contínuament sons, identificant organismes marins, mesurant nivells de soroll i transmetent automàticament les dades a terra. A bord del 'Fleur de Passion', el veler de The Ocean Mapping Expedition, una tecnologia bioacústica d’avantguarda ha permès processar automàticament les dades. Aquesta tecnologia consisteix en una sèrie d'hidròfons remolcats, capaços de gravar sons audibles però també infra i ultrasons de qualsevol font biològica o generada per activitats humanes, i d'ordinadors que utilitzen tècniques d'Intel·ligència Artificial.

 

El medi marí ha estat sempre ple de soroll (produït per animals i processos físics), encara que en els últims cent anys s'han introduït moltes fonts de so antropogènic. El grau en què el soroll al mar impacta i afecta els ecosistemes marins s'ha convertit en un tema de considerable preocupació per la comunitat científica. El soroll antropogènic, inclosos els senyals acústics necessaris per estudiar el medi marí, pot interferir amb l'ús natural del so per part dels organismes marins: els efectes crònics que poden afectar la seva capacitat a llarg termini per desenvolupar les seves activitats normals, reproduir-se i mantenir poblacions sostenibles, o bé els efectes aguts que poden causar-los dany físic directe i comprometre la seva capacitat a curt termini per sobreviure.

L'investigador Michel André
L'investigador Michel André | UPC

 

Si bé els observatoris d'aigües profundes han tingut una funció clau en l'avaluació i el monitoratge dels canvis acústics oceànics, encara no s'havia invertit cap esforç en proporcionar una imatge global del soroll submarí basada en mesuraments in situ al mar des d'una plataforma en moviment, com és un veler. El programa '20.000 sons sota el mar' s’ha emmarcat en The Ocean Mapping Expedition, un programa multidisciplinari, científic, artístic i social que ha realitzat una expedició de quatre anys al voltant del món seguint la ruta de Magalhaes. L'expedició ha finalitzat a Sevilla el 4 de setembre, 500 anys després de l'inici de la fita de l'explorador portuguès.

 

Per elaborar el mapa acústic i realitzar prediccions precises dels nivells i característiques del soroll produït pel transport marítim, s'han tingut en compte les contribucions dels vaixells presents en les regions per les quals ha passat el Fleur de Passion. A més, s'ha utilitzat informació sobre perfils de velocitat de so, batimetria i propietats del fons marí per calcular com es propaguen les fonts acústiques des de la ubicació de cada vaixell en l'àrea, fins al lloc on s'ha calculat el nivell de soroll de fons. Les dades han contribuït a una millor comprensió de la càrrega acústica dels oceans. La ruta del Fleur de Passion ha travessat àrees del planeta, particularment en el Pacífic Sud, on el soroll del transport marítim o altres sorolls produïts per activitats humanes encara no han arribat a nivells crítics i podrien considerar-se "nivells zero de contaminació", els que probablement hi havia abans que comencés fa un segle la industrialització de l'explotació dels recursos oceànics, quan el soroll de l'oceà només era produït per organismes marins.

 

Els vaixells comercials que transporten una àmplia varietat de càrregues viatgen pels oceans i constitueixen un important contribuent al soroll submarí. Els sistemes de propulsió i altres maquinàries generen soroll sota l'aigua a baixes freqüències (20-500 Hz). El programa '20.000 sons sota el mar' ha mesurat nivells de fins a 189 dB amb 1 μPa @ 1 m provinents de vaixells comercials moderns (portacontenidors de ~ 50.000 tones brutes que viatgen a velocitats de 20 nusos) principalment en el sud-est asiàtic. Aquests mesuraments constitueixen els nivells de soroll més alts registrats durant tota l'expedició. Tot i que les dades d'una plataforma en moviment s'han de considerar imatges acústiques instantànies, ajudaran a construir models per predir canvis futurs en el medi marí, en particular en les regions àrtiques i antàrtiques, on el gel encara impedeix la introducció massiva de soroll antropogènic que les operacions industrials inevitablement produiran quan s'iniciï la recerca dels últims recursos no explotats del planeta.