1,6 bilions d'euros: el cost d'adaptació al canvi climàtic durant la propera dècada

Segons la Comissió Mundial d'Adaptació, si aquesta enorme inversió es duu a terme els beneficis podrien superar els sis bilions d'euros
| Cedida (Chris Barbalis)

Les mesures necessàries per adaptar el planeta al canvi climàtic i minimitzar els seus efectes sobre les societats humanes més enllà del 2030 tindrien un cost total d'1,6 bilions (1.600.000.000.000) d'euros que, si s'invertissin durant els propers 10 anys, podrien donar uns beneficis de més de 6 bilions d'euros, segons afirma una anàlisi feta per la Comissió Mundial d'Adaptació i que es basa en cinc línies d'actuació diferents. La Comissió, un grup de 34 líders polítics, empresarials i científics mundials liderats per l'exsecretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon; l'expresidenta del Banc Mundial, Kristalina Georgieva; i el fundador de Microsoft, Bill Gates, afirma que és urgent que el món sigui més resilient als impactes del canvi climàtic.

El fundador de Microsoft, Bill Gates, en una imatge d'arxiu de 2017
El fundador de Microsoft, Bill Gates, en una imatge d'arxiu de 2017 | Kuhlmann / MSC

 

El document, que va en la línia d'altres càlculs fets recentment sobre els costos que podria tenir el canvi climàtic per a l'economia mundial i les inversions que caldrien per mitigar aquests impactes, vol posar a l'agenda dels polítics del món l'adaptació als efectes que anirem patint durant les properes dècades i les mesures per minimitzar-los, proposant solucions concretes i un pla econòmic en cinc àmbits diferents:

- Sistemes d'alerta, especialment per a les comunitats illenques i costaneres que podrien quedar molt greument afectades per tempestes, marees altes i altres esdeveniments meteorològics extrems.

- Infraestructures: Les carreteres, els ponts i els edificis haurien de ser adaptats o reconstruits en unes condicions que els permetessin resistir millor el canvi climàtic. Una idea, per exemple, seria pintar de blanc els terrats on no hi hagués plaques solars per tal de reflectir la llum del Sol cap a l'espai, una estratègia que s'ha demostrat que refreda els edificis i les zones dels voltants, com passa a Almeria (Espanya) a causa de la gran superfície coberta per hivernacles.

- Millorar l'agricultura de secà, ajudant als qui s'hi dediquen a canviar a varietats més resistents a la sequera per tal de protegir els seus mitjans de subsistència i impedir que la fam al món augmenti.

- Restaurar i protegir els manglars, que són un escut contra les inundacions costaneres per a més de 18 milions de persones de les inundacions però estan sent destruits pel creixement de les zones urbanes. Restaurar-los, a més, no només serviria com a protecció sinó que també milloraria la productivitat de la indústria pesquera de la zona.

- Protegir els recursos hídrics i assegurar-se que se'n fa un ús racional amb un malgastament mínim també serà un element crucial en un escenari de canvi climàtic i on la disponibilitat d'aigua canviarà molt respecte l'actual.

El riu Aude al seu pas per Carcassona durant les darreres grans riuades | Méteo Pyrenées / Twitter

 

La Comissió afirma que cadascun d'aquests punts estratègics aportaria el que anomenen un "triple dividend", és a dir, que evitaria pèrdues en el futur, generaria beneficis a través de la innovació i, a més, també seria positiu per a les societats i per al medi ambient, amb un guany total que han calculat en 6,3 bilions d'euros a tot el món.