Els indígenes dels Andes ja feien servir una gran varietat de drogues fa mil anys

Un equip d'arqueòlegs ha trobat una bossa de pell en una cova de Bolívia que conté restes d'ayahuasca, coca i gripaus al·lucinògens
Els objectes trobats a la cova indiquen un ús ritual de plantes psicoactives
Els objectes trobats a la cova indiquen un ús ritual de plantes psicoactives | Juan Albarracin-Jordan i José M. Capriles / Universitat de Berkeley

Tot i que sovint es pensa en l'ús d'algunes drogues com un fenomen contemporani, el fet és que les substàncies psicoactives han jugat un paper molt important en la història de la Humanitat, especialment en els seus rituals religiosos. Dels misteris eleusins, que es remunten al 1500aC i que incloïen l'ús del fong Claviceps purpurea -conegut com "la banya del sègol" i que conté un precursor de l'LSD- fins als accidents, sovint amb el mateix fong, que es diu que provocaven les visions d'alguns místics cristians, les drogues han estat emprades per cultures d'arreu del món. Recentment, un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Berkeley, als Estats Units, ha anunciat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' el descobriment de restes d'una poció al·lucinògena molt potent en una bossa de pell de fa uns 1.000 anys trobada en una cova dels Andes bolivians, a 4.000 metres d'alçada.

 

La investigadora Melanie Miller, primera autora de l'estudi, explica a la pàgina web de la universitat que "és la primera prova a l'antiga Amèrica del Sud de la possible combinació de plantes medicinals per produir una substància potent com l'ayahuasca". L'anàlisi de la bossa, de fet, no només va revelar que contenia rastres de DMT (dimetiltriptamina) i harmina, els principis actius d'aquesta beguda al·lucinògena típica de les tribus de l'Amazones sinó, també, de benzoilecgonina i cocaïna, extretes de la planta de la coca; i de bufotenina, un alcaloide que es troba a la pell d'algunes espècies de gripau. Una barreja d'aquestes substàncies seria capaç de produir unes al·lucinacions i unes alteracions de la percepció extraordinàriament potents. "Les nostres troballes donen suport a la idea que la gent ha fet servir aquestes plantes tan potents durant almenys 1000 anys, combinant-les per aconseguir viatges psicodèlics". En aquest cas, per la ubicació i l'antiguitat de les restes, se les relaciona amb la cultura de Tiahuanaco, que dominava el sud de l'altiplà andí entre els anys 550 i 950 i que va construir la ciutat que rep el mateix nom, que conté el complex monumental de Puma Punku.

Preparació de l'ayahuasca a l'Equador
Preparació de l'ayahuasca a l'Equador | Terpsichore (Wikimedia Commons)

 

A més de la bossa, a la cova també s'hi han trobat una tauleta i un tub de fusta gravada, espàtules d'os de llama, un mocador de colors i plantes seques, tots molt ben conservats a causa del clima sec de la regió. El que no s'ha trobat, però, és cap esquelet, tot i que els experts creien que les restes eren una tomba. Això, sumat al fet que les plantes trobades no creixen en aquelles alçades, ha fet pensar als arqueòlegs que la bossa i els objectes pertanyien a un xaman errant o algun altre tipus d'expert en rituals psicotròpics o bé a un gran coneixedor de les plantes medicinals tradicionals ja que, si es fan servir en quantitats excessives, aquestes substàncies poden ser mortals. Juntament amb aquests objectes també s'han trobat tres morros de guineu, cosa que Miller relaciona amb la creença d'algunes civilitzacions que "consumint algunes plantes psicotròpiques, et pots encarnar en un animal específic que t'ajuda a arribar a reialmes sobrenaturals".

 

L'ayahuasca, que es fa amb parts de les plantes Banisteriopsis caapiPsychotria viridis, combina els efectes de les seves dues substàncies actives. Primer, la dimetiltriptamina produeix al·lucinacions molt vívides i potents que poden durar entre uns minuts i una hora, i l'harmina té com a efecte experiències extracorpòries i estats de consciència alterats, amb canvis de la percepció del temps i d'un mateix. Quan passen els efectes, a més, les substàncies produeixen un efecte purgant que indueix al vòmit, cosa que ajuda als seus usuaris a recuperar la consciència.