La Lliga 27 del Barça

El Barça hauria de reclamar la Lliga del 1937 a efectes de palmarès i estadística, però també per un concepte democràtic

Amb la victòria de dissabte davant l’Atlético de Madrid el Barça té a tocar la consecució de la 26a Lliga de la seva història, la vuitena en les darreres onze temporades, una fita històrica que cal celebrar com cal. L’èxit de la regularitat de l’equip blaugrana demostra la bona feina continuada que s’ha fet en un conjunt liderat per Messi i amb quatre entrenadors campions a la banqueta: Pep Guardiola, Tito Vilanova, Luis Enrique i Ernesto Valverde.

 

Tot i que sóc ben conscient que aquest article només quedarà registrat com a petició no atesa, el club faria bé en intentar que enguany el palmarès del campionat de Lliga s’elevés a 27 conquestes. No, no m’he begut l’enteniment ni sol·licito que es revisin tots els campionats des de la seva creació amb el VAR –aleshores tindríem més de trenta lligues. Parlo de reclamar el títol de Lliga de l’any 1937. Faig un context històric del moment. A mitjan desembre de 1936, en un país submergit en les tenebres de la Guerra Civil, se celebra a la seu de la Federació Catalana una reunió amb els delegats dels sis clubs de primera categoria catalana i tres representants de València i s’acorda que amb la Lliga suspesa pel conflicte bèl·lic, se celebri un torneig amb la participació dels millors equips de l’arc mediterrani peninsular, que es mantenen fidels a la legalitat republicana. D’aquesta reunió neix un campionat catalanovalencià que es disputarà del 31 de gener al 2 de maig de 1937 i que popularment es coneixerà com la Lliga Mediterrània. La competició agafa tal volada que la Federació Espanyola, que ha traslladat la seu a Barcelona, proposa que també s’hi incloguin els equips bascos i els de Madrid, ambdues zones també sota jurisdicció republicana en aquells moments, de tal manera que el torneig sigui continuador legítim de la Lliga. Bascos i madrilenys agraeixen la invitació, però declinen participar-hi pels entrebancs logístics que suposaria els desplaçaments a la zona del llevant peninsular. Finalment, doncs, el campionat el disputen el Barça, l’Espanyol, el Girona i el Granollers, com a representants catalans, i el València, el Llevant, el Gimnàstic i l’Atlètic Castelló, del País Valencià. És a dir, torna a haver-hi Lliga tot i que malauradament mutilada pels efectes de la guerra, però el campionat és ben oficial i rep el vist-i-plau de les federacions catalana i espanyola, ambdues vàlides a ulls de la FIFA, organisme que, com Ponç Pilat, es frega les mans a l’hora de donar legitimat només als organismes esportius republicans i decideix que la nova federació creada a la zona ocupada pels franquistes també sigui oficial.

 

La Lliga –Mediterrània- la guanya el Barça en un frec a frec amb l’Espanyol fins a la darrera jornada. Acabada la Guerra Civil, però, les autoritats franquistes dicten que totes les competicions esportives disputades des del 18 de juliol de 1936 a l’Espanya republicana quedin anul·lades de facto. Aquesta imposició es manté vigent avui atès que cap normativa posterior l’ha anul·lada. I el títol de Lliga del Barça del 1937, com el posterior títol de Copa –anomenat Copa de l’Espanya lliure- guanyat pel Llevant el mateix 1937 no formen part del palmarès oficial a ulls de la Federació Espanyola de Futbol. Sí, en canvi, es reconeix el Sevilla com a campió del títol de Copa que va guanyar el 1939 tot i que no hi van participar els clubs de les darreres zones republicanes. Un greuge comparatiu que explica les incongruències de la mal anomenada transició democràtica que es va fer després de la mort del dictador.

 

Serà difícil, potser utòpic, però el Barça hauria de reclamar la Lliga del 1937 a efectes de palmarès i estadística, però també per un concepte democràtic. Aleshores ja podríem celebrar la Lliga 27, un títol que es va guanyar als camps i es va perdre en un sinistre despatx militar.




Comentaris
Marc
Em sembla molt bé, Jordi! És de justícia si reconeixen títols franquistes! Al cap i a la fi, l'inacabable i inabastable laberint franquista espanyol. Per cert, el nacionalisme madrillest sempre deixa anar un mantra contrari al que dius a l'article aquí: "Bascos i madrilenys agraeixen la invitació, però declinen participar-hi pels entrebancs logístics que suposaria els desplaçaments a la zona del llevant peninsular." Segons diuen ells va ser el Barça qui es va negar a que hi participés el Madrí..
Quim
Marc, el RM el q va demanar és jugar el Campionat d Catalunya. Però a la seu d la FCF va haver una votació, y el resultat ajustat va ser q no
Xavier Elias
Entre els equips del País Valencià s'inclou el Gimnàstic. No és el Gimnàstica de Tarragona?
skamarla
És el Gimnàstic de València, predecessor de l'actual Llevant: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gimn%C3%A0stic_Futbol_Club

envia el comentari