Títols i regularitat

"Si competeixes per ser etern, normalment guanyes la Lliga i et plantes a les grans finals. I els aficionats s’engreixen d’ego i autoestima. Que d’això també va el futbol"

En les darreres hores, dos entrenadors de la Premier League, Pep GuardiolaMauricio Pochettino, han fet unes declaracions que m’agradaria comentar. El tècnic del Tottenham, després de caure el seu equip eliminat de la FA Cup i de la Copa de la Lliga, ha dit que l’important és estar entre els quatre primers i que guanyar títols “alimenta l’ego”. El tècnic del Manchester City, amb el seu equip ben viu a les quatre competicions que participa, ha advertit que el City encara ha de treballar molt per equiparar-se als més grans i ha posat com a exemple Barça, Bayern i Juventus perquè a la darrera dècada han dominat amb claredat els campionats dels seus respectius països.

 

No puc estar més en desacord amb Pochettino i estic convençut que segurament no ha expressat prou bé el que volia dir. M’imagino que es referia que un equip com el Tottenham s’ha de centrar en acabar en posicions de Champions en la sempre exigent lliga anglesa i que els campionats que es diputen per eliminatòries són secundaris. Però ell sap perfectament que la glòria màxima del futbol és intentar alçar un títol, esforçar-se per arribar al més lluny. Guanyar-lo ja és més complicat i més quan té competidors tan potents com el mateix City, el Liverpool, el Chelsea o l’United. Però assolir l’èxit no és mai sinònim d’engreixar cap ego sinó la culminació d’una bona feina i de molta persistència. Crec que els aficionats del Tottenham perdonaran a Pochettino i als seus homes que no guanyin totes les competicions, però agrairan que ho intentin i que, en cas contrari, ningú s’amagui en estranyes excuses que no són bones companyes de l’esport d’elit. De vegades el que engreixen segons quines declaracions són el sentit del ridícul.

 

I no puc estar més d’acord amb la reflexió de Guardiola. Mirant les estadístiques, veiem que el Barça, en els darrers deu anys, ha guanyat setlligues, sis campionats de Copa i tres Lligues de Campions. La Juve, en la darrera dècada, ha alçat també set Lligues i quatre Copes, i el Bayern, també ha guanyat set de les deu darreres lligues alemanyes, quatre Copes i una Champions. A diferència del Barça, dels bavaresos i dels italians, el Reial Madrid, que Pep Guardiola no ha mencionat, tan sols ha conquerit dos de les últimes deu lligues i dues Copes. Però els blancs han aixecat quatre Lligues de Campions, les tres darreres de manera consecutiva. El que ens diu Guardiola és que Barça, Bayern i Juventuts han dominat de manera escandalosa el futbol dels seus països i que aquesta reiteració en la conquesta de l’èxit és el model a imitar, és el camí a traçar, és el que converteix un equip en gran de veritat, a diferència del conjunt que assoleix un campionat esporàdicament, però no aconsegueix marcar una hegemonia.

 

Els èxits dels equips als quals es refereix Guardiola els han assolit a pesar dels canvis de jugadors i també d’entrenadors –el mateix Guardiola n’ha estat partícip, al Barça i al Bayern– i perquè han marcat unes dinàmiques de treball guanyadores. I és ben cert que el Madrid europeu trenca tots els esquemes, ja que parlem d’un equip que arrasa a Europa, però tanmateix no aconsegueix marcar una època, senzillament, i sense restar mèrits als blancs, perquè han estat capaços de guanyar en tres o quatre partits decisius a cara o creu, però no han sabut imposar aquesta mateixa autoritat i regularitat al llarg de l’any. Quan Zidane va deixar el Madrid recordeu que va dir que el campionat que més recordaria no era cap de les tres Champions sinó la Lliga que va assolir la temporada 2016-17. Zidane i Guardiola parlen el mateix idioma. Competir tot l’any al màxim nivell a la Lliga per mirar d’arribar a les finals de les altres competicions. I, evidentment, després mirar de guanyar-les. Si competeixes per ser etern, normalment guanyes la Lliga i et plantes a les grans finals. I els aficionats s’engreixen d’ego i autoestima. Que d’això també va el futbol.




Comentaris

envia el comentari