El futur de Valverde

El tècnic està fent una molt bona feina i l’hauria de poder completar la temporada que ve, mentre no arriba el líder natural que està esperant el barcelonisme per tornar a assaborir les victòries

El Barça és un club gran, amb gran pressupost, grans plantilles, grans equips, gran palmarès i una exigència enorme. Tots els entrenadors es fan càrrec de l’equip sabent que el primer objectiu és guanyar títols cada any, perquè així la roda gira, el club creix i ells també. Cinc dels sis últims tècnics del Barça (només va fallar el Tata Martino) han complert l’objectiu. És el més normal. A partir d’aquí, hi ha dos tipus d’entrenadors, els que compleixen i els que, a més a més, deixen petjada, un plus, una herència més enllà dels títols. En els últims 50 anys, molts entrenadors han guanyat títols, però molt pocs han deixat aquesta petjada, potser Michels als 70, Cruyff als 90 i, ja al s. XXI, Rijkaard i Guardiola.

 

No m’entenguin malament. Té mèrit gestionar bé un vestidor com el del Barça, ser capaç d’esprémer un grup de cracs que acumulen títols per desenes, aconseguir que donin el màxim, que conjuguin la primera persona del plural més que la del singular, guanyar-se l’autoritat i el seu respecte amb el discurs i amb les accions, construir una dinàmica guanyadora, mantenir la regularitat, prendre decisions que ajudin a guanyar partits i a no perdre títols... No és fàcil, però encara ho és menys deixar petjada, sobretot quan aterres en un grup amb tantes tables, tantes medalles, tants milions al compte corrent i un guió futbolístic tan pautat, com passa al Barça. Les circumstàncies conviden al pragmatisme, a les certeses més que les aventures, a avançar a passes tan petites, que segons com poden arribar a ser vistes com a passes enrere.

 

La qüestió és que l’últim entrenador que va anar més lluny va ser Pep Guardiola i, des que va marxar, el barcelonisme no pot evitar viure esperant que arribi un altre entrenador capaç d’avançar en la mateixa línia, fonamentalment perquè és la línia que més èxit, més autoestima i més felicitat ha generat per al club i per a la família barcelonista. És en part per això que fa dies que sentim aquesta remor sobre el futur d’Ernesto Valverde a la banqueta del Camp Nou, tot i que ve de guanyar Lliga i Copa en la seva primera temporada, que continua manant a la Lliga i ha superat amb nota la fase de grup a la Champions, i que la seva continuïtat la propera temporada no necessitaria ni negociació, ni firma, tan sols la voluntat de no trencar el contracte vigent.

 

Valverde està fent una feina molt bona, perquè l’equip funciona, és competitiu i manté unes constants vitals que permeten pensar en un altre balanç positiu al final de temporada a l’espera dels grans duels a Europa. És el que se li exigeix. Dit això, també és una evidència que el futbol de l’equip i la seva evolució no genera consensos. Fent servir el tòpic, guanya però no enamora. Al tècnic se li ha d’atribuir haver redoblat l’aposta ofensiva pel 4-3-3 i l’assimilació del talent atacant de Dembélé i Coutinho per sumar-lo al de Messi i Suárez, però la recerca de l’equilibri i la fiabilitat del conjunt el condicionen i no ha estat tan predisposat a apostar per Arthur i encara menys a donar més minuts a Carles Aleñà, com a aferrar-se a la versió més industrial i menys pelotera del migcamp (Busquets, Rakitic, Vidal). El debat entre resultadisme i filosofia de joc és una constant i Valverde, dins de la indefinició, apunta a una versió mixta en la que Arthur pugui governar el feu de Busquets i Rakitic.

 

Si tot va bé, Valverde no només completarà la segona temporada, sinó també la tercera i no serà una mala opció, mentre el barcelonisme continua esperant que els astres s’alineïn un altre cop i aparegui de nou un líder natural amb fèrries conviccions i la necessitat de deixar petjada.




Comentaris
JLMK
¿De debò algú es creu que tal com juguen puguin arribar gaire lluny en la Champions? Doncs això... És que, realment, donen la impressió de que no saben a què juguen.
soci 2XXX
Valverde, modestament no ha demostrat res, a la Champions, el van fotre fora a la primera dificultat. I aquesta temporada, la cosa pinta igual, amb una corrua de bons jugadors pagats a preu d`ort no en treu prou suc, i això es una mica per el seu caràcter, massa poc arriscat, te l`onze que ell vol, i no el mou gaire , lo juts a que les lesions o les expulsions l'obligant. Mireu si la plantilla pot millorar l`any que be, Rabiot, de Jong, pero amb ell el Barça no arrasara.

envia el comentari