El repte del 2019

El Barça de Valverde té deures pendents i dos mesos per no equivocar-se gaire si vol créixer com a equip i tornar a ser protagonista a Europa

Els torrons són sempre punt de referència en el món del futbol. A l'estiu tots els clubs arrenquen amb expectatives i si a la tardor la cosa no funciona, sigui per les urgències o per les evidències, abans de l'hivern es prenen decisions per reconduir el rumb. Cinc entrenadors de Primera no es menjaran els torrons als seus equips, entre ells Lopetegui al Reial Madrid. D'aquí uns dies s'obrirà el mercat d'hivern per tapar els forats d'una planificació esportiva deficient; el Barça fitxa un central. I en el millor dels casos, les vacances de Nadal són un bon moment per fer balanç, corregir el que es pugui i posar rumb cap als objectius.

 

La foto fixa del Barça de Valverde no és molt diferent de la de fa un any. L'equip és líder destacat a la Lliga, s'ha classificat primer a la Lliga de Campions i també està operatiu a la Copa. La temporada passada la cosa va acabar amb un doblet (Lliga i Copa) i un KO a la Champions -el tercer consecutiu en quarts de final- que corregia a la baixa la nota de l'equip i li posava deures per a la temporada següent. S'ha de pujar el nivell. Mesos després, està clar que el Barça ho ha intentat, però no del tot que ho hagi aconseguit. Això no vol dir que l'equip de Valverde no pugui guanyar títols o fer una gran temporada, com la passada; vol dir que està per veure que hagi crescut prou com a equip per tornar a ser protagonista a Europa.

 

És cert que el sorteig de la Champions ajuda i no tant perquè el rival del Barça sigui el Lió (que també), sinó perquè alguns rivals directes desapareixeran en els duels Atlètic-Juventus, Manchester United-PSG o Liverpool-Bayern. A partir d'aquí, el que comptarà és si el Barça està bé per fer la seva part de la feina davant qualsevol d'aquests equips. Si una cosa ha quedat clara en la primera fase de la competició és la indiscutible motivació de Messi i la resta a Europa. L'equip també ha estat més agressiu i eficaç fora de casa, amb victòries sobre Tottenham i PSV i un empat amb l'Inter. L'aposta del tècnic pel 4-3-3 ha estat ferma i la inclusió de Dembélé o Coutinho al costat de Messi i Suárez hi han influït.

 

Les qüestions pendents, en tot cas, són l'equilibri defensiu amb aquesta estructura, la capacitat per dominar el joc i els partits i l'interrogant sobre com arribarà el Barça a les eliminatòries després de sis mesos de competició i especialment després d'un gener i febrer que acostumen a saturar físicament i mental el nucli dur de l'equip. I en totes aquestes qüestions hi ha deures pendents i dos mesos per no equivocar-se gaire.

 

L'afer de l'equilibri condiciona i fa ballar algunes peces, perquè no és el mateix jugar davant amb Dembélé, que estira l'equip, que amb Coutinho, que l'ajunta; tampoc és el mateix que Messi jugui a la dreta o pel mig i jugadors tan diferents com Arthur o Arturo Vidal aporten virtuts també diferents a la fortalesa de l'equip. Valverde ha provat de diferents maneres, però encara no ha triat i aquesta indefinició és un llast. L'aposta dels últims partits, amb Busquets, Rakitic -intocables- i Vidal al mig del camp, protegeix millor l'esquena de Messi, però protegeix pitjor la pilota i, traduït, això vol dir que el Barça guanya equilibri defensiu però pateix més per imposar la seva llei, per sortir d'una pressió alta, per instal·lar-se a camp contrari, per defensar-se amb la possessió, que han estat virtuts clau del Barça en les quatre últimes Champions que ha guanyat.

 

I després està la qüestió d'arribar al tot o res de les eliminatòries en condicions de donar el cent per cent individualment i col·lectiva. I això passa per força per un menor desgast de Piqué, Alba, Busquets, Rakitic, Messi i Suárez, cosa que sembla difícil sense un major protagonisme d'Aleñà, Munir, Malcom, Semedo, Miranda o l'últim d'arribar, Murillo. Valverde no està gens predisposat a donar festa a la seva guàrdia pretoriana, però sembla prou intel·ligent per no repetir l'error de l'any passat.




Comentaris

envia el comentari