Heroi per accident

Josep Lluís Núñez va ser per al Barça un gran president, amb grans defectes, però el llegat més transcendent del seu mandat és el cruyffisme i aquest no és seu, és de Johan Cruyff

El Barça, en 119 anys d’història, ha tingut quaranta presidents. La immensa majoria ha posat el seu gra de sorra per construir la gran institució esportiva, social i cultural que és avui, però cap s’hi va estar tants anys (22) ni va posar tants grans de sorra com Josep Lluís Núñez Clemente. Entre l’estiu de 1978 i el de 2000, el Barça va escurçar significativament la distància que el separava dels més forts en termes econòmico-esportius i aquest és el seu mèrit i el seu llegat.

 

Amb ell a la presidència, el Barça va sanejar els comptes, va introduir l’economia d’empresa, les auditories, els llavors batejats com «ingressos atípics» que ara són la base del potencial econòmic del club, i en va incrementar el patrimoni immobiliari, a més d’ampliar el Camp Nou. La Masia, el Museu i la Botiga també figuren destacats en el currículum del seu mandat, així com haver aprofitat la solvència econòmica de l’entitat per potenciar les seccions polisportives del club, que li van proporcionar 143 dels 176 títols que va celebrar com a president. Potser perquè amb les seccions era més fàcil delegar i amb el futbol més llaminer intervenir.

 

Núñez era presidencialista en el més ampli sentit de la paraula. Li agradava manar; tant com per arribar a la presidència a cops de colze amb els rivals en les eleccions de 1978, comprant suports mediàtics (Cruyff) i aliances improbables (Casaus); o com per fagocitar adversaris per garantir-se reeleccions sense necessitat de passar per les urnes; o com per anunciar la seva dimissió, sense després complir l’amenaça; o com per permetre els negocis bruts i la violència dels Boixos Nois a canvi del seu suport incondicional a l’Estadi, en una assemblea de compromissaris o en unes eleccions.

 

Josep Lluís Núñez va fer molt per fer més gran el Barça, però el millor que va fer amb diferència i el que més el va acostar a complir el seu lema electoral («Per un Barça triomfant») va ser fitxar Johan Cruyff com a entrenador el 1988, perquè l’adopció del cruyffisme com a ideologia va ser el punt d’inflexió que ho va canviar tot, el model esportiu, la personalitat futbolística, la mentalitat competitiva, l’autoestima del club i lògicament els resultats. Núñez era constructor, empresari, podia fitxar Maradona, però no tenia ni idea de com construir un «Barça triomfant». En deu anys (1978-1988) havia tingut 8 entrenadors de nacionalitats, futbols, estils i mètodes completament diferents i n’havia obtingut una solitària Lliga i dues Recopes d’Europa. Cruyff li va durar vuit anys, en els que el club va trencar barreres físiques i psicològiques, com ara guanyar la primera Copa d’Europa, encadenar fins a quatre lligues seguides i crear una icona per a la història del futbol com va ser el Dream Team. Però el cruyffisme va transcendir més enllà d’aquells vuit anys, fins i tot més enllà de Núñez, i ha estat l’essència del millor Barça, i el més triomfant, de la història a partir de 2004 i molt especialment entre 2008 i 2012, amb un equip dirigit per Pep Guardiola que competeix amb els millors equips de la història del futbol

 

El president Núñez és part de tot això, perquè ell va fitxar Cruyff, encara que en qui confiava i a qui volia fitxar en realitat era a Xabier Clemente. Algú el va convèncer llavors, en plena crisi social i esportiva, després del Motí de l’Hesperia, que era més intel·ligent i popular rescatar un mite del barcelonisme com Cruyff. Li va servir, va fer una carambola a tres bandes i  es va carregar de raons per fer-lo fora el 1996 i provocar una fractura social que encara sura i que també forma part del seu llegat.




Comentaris
Marti
Va ser i sera el millor president de la historia del FC BARCELONA

envia el comentari