El grup d’experts de l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (Icgea) ha realitzat una anàlisi sobre les actuacions racistes en els estadis de futbol que conclou que el futbol espanyol és “el que menys comportaments racistes sofreix entre les grans lligues europees”. En un informe recent l’entitat sobre els últims esdeveniments en el futbol espanyol que “han avivat el debat sobre el racisme” l’entitat es pregunta si “Espanya és un país racista per les actuacions de determinats ciutadans en els estadis de futbol?, aquests actes només ocorren en el futbol?, en l’esport en general?, o és un problema social? Aquestes són algunes de les preguntes que en els últims dies estan copant els mitjans de comunicació dels països europeus, i allèn de les nostres fronteres comunitàries” i a les quals pretén donar resposta.
Després d’una valoració dels actes racistes dins de l’esport, el grup d’experts conclou que el problema no és ni d’un país en concret ni exclusivament esportiu, “es tracta d’una patologia arrelada en la societat. Des de fa més d’un segle, l’esport és l’escenari utilitzat sistemàticament per a exercir violència verbal, no sols per racistes, també grups de ciutadans que aprofiten la seva assistència als estadis per a proferir tot tipus d’insults i desqualificacions a esportistes, equips arbitrals i aficionats de l’equip rival”.
“La societat porta tolerant molts anys actes discriminatoris o xenòfobs en els recintes esportius, que són concebuts socialment amb una major tolerància en aquests àmbits, i van dirigits a un esportista, que si es produeixen en altres escenaris”, va indicar Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’Institut Coordenades.
Sosté que, “lluny de ser un problema d’Espanya, es tracta d’una xacra que afecta també, i en grau més alt, a altres grans lligues europees”. L’Institut Coordenades exposa que en el cas d’Itàlia és un dels grans problemes que enfronten els organismes esportius d’aquest país durant les últimes dècades. “Recentment, assistíem amb sorpresa a l’acció realitzada pels seguidors de la Lazio, en inundar la corba de la Roma amb adhesius d’Anna Frank i, encara que a Itàlia va ser un escàndol d’igual dimensió que l’esdevingut en els últims dies a Espanya amb el cas Vinicius, mobilitzant a la societat per a recriminar aquestes actuacions, setmanes després van tornar a la palestra els actes racistes i antisemites en l’esport italià”, afegeix.
Diuen aquests analistes que, “com en altres països, la discriminació enfront de l’esportista d’altres races a Itàlia transcendeix més enllà del futbol, afectant moltes de les modalitats esportives amb gran seguiment al país. Jugadors de futbol com Dalbert Henrique, Samuel Umtiti, Lameck Band, o el conegut caso de Romelu Lukaku han estat discriminats partit rere partit per la inflada rival o, més preocupant encara, per la seva pròpia afició, tal com han sofert Donnarumma, Balotelli o Moise Kean, al qual no sols li van insultar els seus propis compatriotes sinó que els seus companys d’equip i el seu entrenador li van titllar de provocador i culpable dels insults rebuts, recriminant-li la seva actitud per negar-se a jugar en haver de sentir reiterats i repetitius insults des de la graderia pel seu color de pell. Altres esportistes italianes han sofert aquestes agressions, com la jugadora de voleibol Paola Egonu, una de les estrelles europees d’aquest esport, qui ha renegat de tornar a vestir-se amb la samarreta nacional a causa dels insults rebuts dels mateixos italians per defensar els colors de la seva selecció, deixant en suspens la seva participació en els Jocs Olímpics de 2024”.
De la Premier League anglesa indica que és una de les quals més sofreix aquesta “patologia”, amb una progressió de casos de racisme en els seus estadis. En la temporada 2019/20, va haver-hi més de 150 incidents racistes relacionats amb el futbol, un augment de més del 50% front l’anterior temporada i més del doble que en les tres temporades prèvies. El comportament dels seus aficionats i ciutadans s’equipés o fins i tot es pot considerar més onerós del que duen a terme els aficionats i ciutadans de la resta de països europeus, sobretot en comparació amb Espanya. Un clar exemple, més enllà del que veiem dia a dia en els estadis o fins i tot en els mateixos esportistes, vam poder observar-ho en l’Eurocopa de 2020 celebrada a Anglaterra, on l’equip anglès va caure enfront de la selecció italiana i la ira dels aficionats anglesos va recaure sobre els jugadors anglesos de color, o el cas d’alguns aficionats del Burnley davant el suport de la Premier i els seus jugadors al moviment Black Lives Matter, contractant una avioneta perquè mostrés el cartell White Lives Matter Burnley durant el partit d’aquest equip contra el Manchester City”.
“I això”, afegeixen, “tot i que la Premier porta anys d’avantatge en mesures per a pal·liar el problema del racisme en el futbol. Des dels anys 70, amb l’arribada en gran escala d’estrangers a aquest esport, els organismes públics i esportius realitzen campanyes per a mitigar el problema racial en l’esport. Tots aquests anys de treball li atorguen un gran avantatge enfront dels seus veïns europeus, però aquest esforç no ha calat en el comportament de la societat anglesa, que any rere any acumula un creixent vessant d’escàndols racistes i xenòfobs en els estadis de futbol”.
Diuen que “com va reconèixer la mateixa ministra anglesa del ram, l’esport és el reflex de la societat i Espanya, en comparació amb altres països del nostre entorn, ha rebut l’arribada d’immigrants més tardanament que països com Itàlia o Anglaterra i, per tant, el problema del racisme en l’esport també ha arribat més tard. Així i tot, Espanya és dels països europeus que menys actes racistes té documentats en els últims anys i LaLiga espanyola realitza des de fa anys un gran esforç per a evitar-los”.
Expliquen que l’RFEF “té les competències sancionadores en aquesta matèria, encara que LaLiga ha sol·licitat, ja que se li concedeixi la capacitat de sancionar de la que ara no disposa. Una reclamació que han secundat des d’Anglaterra com publicava aquests dies el diari britànic ‘The Times’ en afirmar que ‘el govern faria bé d’atorgar a la Lliga aquests poders, si això és el que es necessita per a eliminar el racisme del joc. Espanya es prepara per a presentar la seva candidatura al costat de Portugal i el Marroc per a albergar el Mundial de 2030. Segurament és impensable que Espanya pugui ser triada per al torneig a menys i fins que prengui mesures decisives per a eliminar el racisme del joc domèstic’”.
“Com a patronal del futbol espanyol, LaLiga està plenament compromesa a erradicar aquestes pràctiques racistes del futbol espanyol i investiga i denúncia davant els organismes i tribunals competents totes elles. Només respecte a les actuacions contra Vinicius Jr., LaLiga ha presentat nou denúncies davant la Fiscalia i jutjats d’instrucció per actuacions contra la seva persona per possibles delictes d’odi que a Espanya són sancionats amb pena de presó. Unes denúncies que han derivat ja en les primeres detencions”, agrega.
L’equip d’analistes d’Institut Coordenades conclou que el futbol espanyol no té un problema de racisme diferent del d’altres lligues europees, però en proporcions inferiors “si comptabilitzem els casos ocorreguts en uns i altres escenaris, tant dins com fora dels estadis”.
