L’Espanyol torna a somriure (2-1)

L'Espanyol s'allibera contra l'Alabès i, tot i patir en excés, firma una victòria de prestigi que situa els de Rubi amb 41 punts i a només 5 punts d'Europa
Adrià Pedrosa, eufòric després d'estrenar-se amb la samarreta de l'Espanyol
Adrià Pedrosa, eufòric després d'estrenar-se amb la samarreta de l'Espanyol | EFE

Els dies de felicitat han tornat a Cornellà-El Prat. I el què és millor, Europa torna a formar part de l’imaginari col·lectiu. L’Espanyol ha demostrat que es creu el discurs de Rubi i, -perquè no?-, donen el seu ‘sí’ a somiar amb una gran victòria davant l’Alabès. Un gol del renascut Pedrosa i un altre de Laguardia en pròpia meta han encarrilat el triomf d’un equip blanc-i-blau que se situa a només quatre punts de la setena plaça, i a cinc d'Europa. L’Espanyol té marge, i sobretot crèdit, per poder fantasiar amb les cotes més altes de la classificació.

 

Europa, a 5 punts

 

Europa era una utopia, sí; però intentar-ho fins el final ha de ser sempre una aspiració. Amb la moral pels núvols després de la importantíssima victòria a Montilivi, els de Rubi rebien l’Alabès amb una pressió autoimposada: l’anhel europeu. Gairebé sense marge per il·lusionar, l’Espanyol ha saltat al terreny de joc evidenciant que es creu el discurs del seu entrenador. Menjant-se l’Alabès al ritme de Melendo i acaparant la possessió, els blanc-i-blaus han mossegat molt més que el seu rival i, fins i tot, haurien pogut traslladar aquest domini al marcador si l’àrbitre no hagués anul·lat un gol de Borja Iglesias per clar fora de joc.

 

L’ofensiva blanc-i-blava, però, no cessava. I qui tampoc cessava, avui titular al lateral esquerra, era el jove Adrià Pedrosa. Dilapidat per un sector de l’afició en intercanviar la samarreta amb Messi al final del derbi del Camp Nou, el menut futbolista ha escollit el millor moment per entrar en escena anotant el gol que trencava la igualada (1-0). En una lliçó magistral del què ha de fer un lateral, el ‘28’ espanyolista ha estat hàbil per robar-li la cartera a Laguardia i sentenciar Pacheco pel pal curt. 20 anyets, però definició de veterà per a un Pedrosa que ha celebrat la diana aferrant-se l’escut i reivindicant que, per molt que alguns li ho retreguin, està disposat a buidar-se per l’Espanyol.

 

La posterior lesió de Rosales, tot i això, ha embrutat la joia d’un Espanyol que se les prometia molt felices. Donant entrada a Javi López , finalment, els catalans s’han dedicat únicament a aguantar les embranzides d’un Alabès que ho intentava amb més ganes que eficàcia.

 

El patiment, la raó de ser de l'Espanyol

 

Que l’Espanyol estava més endollat era una evidència que podia certificar qualsevol dels 18.143 espectadors que avui eren a Cornellà-El Prat. La tònica a la represa, doncs, ha estat tant clara com a la primera i, en la primera aproximació a la porteria basca, el ‘Panda’ no ha perdonat (2-0). Amb la inestimable col·laboració de Laguardia, que ha fet de la centrada de Borja una rematada impossible d’aturar per a Pacheco, l’Espanyol ha celebrat la sentència només saltar altra vegada al terreny de joc. Placidesa i reconnexió amb la grada per a un equip blanc-i-blau, que dominava amb puny de ferro l’Alabès.

Els jugadors de l'Espanyol celebren el gol de Laguardia en pròpia meta
Els jugadors de l'Espanyol celebren el gol de Laguardia en pròpia meta | EFE

L’Espanyol, tot i això, és l’Espanyol. I com a tal, sempre ha d’estar disposat a patir. I així, en una jugada tant prescindible com aïllada, els d’Abelardo han aconseguit retallar distàncies per mitjà de Jonathan Calleri (2-1). Els minuts d’espera perquè el col·legiat validés el gol a instàncies del VAR i amb certa polèmica per la posició de Borja Bastón, han donat a entendre a l’Espanyol que res estava fet.

 

La diana rival, doncs, ha canviat el panorama d’un partit que, tot i el domini blanc-i-blau, es podia decantar cap a qualsevol costat. L'Alabès, tan violent com en l'anada a Mendizorrotza, ha anat duent el partit al seu terreny com millor se li dona: endurint-lo. I amb aquesta premissa, Rubi ha donat entrada a un Óscar Duarte, que no jugava des del 9 de gener. Finalment, sort n'han tingut els espanyolistes que una espectacular xilena de Rolan ha marxat fregant el pal. Amb ensurt final, però l'Espanyol ja compta amb 41 punts i no vol posar el frè de mà. 



Comentaris

envia el comentari