Víctor Font: "El Barça s'ha de convertir en la primera multinacional de l'esport"

L'empresari es postula com a precandidat a les properes eleccions amb un projecte clarament marcat per la reinvenció dels ingressos i per afrontar l'etapa post-Messi
Víctor Font, soci i precandidat a les eleccions del Barça.
Víctor Font, soci i precandidat a les eleccions del Barça. | Jordi Borràs

Com afrontar l'era post-Messi és un tema tabú en el barcelonisme. Almenys fins l'aparició aquest dilluns de Víctor Font, ja convertit en precandidat a les properes eleccions a la presidència del Barça. Aquest empresari de Granollers, afincat fins d'aquí pocs mesos a Dubai per motius professionals, analitza el futur del club blaugrana des d'una perspectiva estratègica. La seva base, un nou model d'ingressos i una estructura liderada pel talent, sobretot en un àmbit esportiu centrat en la idea cruyffista de joc. Font ho explica, amb detalls, en una entrevista amb El Món:


Per què es postula ara, a tres anys de les eleccions?

Bàsicament perquè la situació és molt excepcional. He viscut en primera persona com s’articulen projectes per governar el club de manera tradicional. És a dir, a pocs mesos de les eleccions, algú que té il·lusió s’uneix amb gent que té amistat i es complementa un equip. En aquest cas, tan pel què cal fer, com pel com, i per tant, també per l’equip que s’ha de formar, es necessita més temps. El repte és majúscul. Hi ha un risc real que el Barça, si es segueix governant de la mateixa manera, posi en risc el sistema de propietat, o deixi de competir. Quan Messi ja no hi sigui i haguem de rellevar el talent de la millor generació de futbolistes de la història, o bé ho haurem de fer amb el talent de casa o haurem d’utilitzar recursos financers que cada cop són més i davant una competència que té avantatges com la injecció de diners per part dels propietaris. Ara fem un pas per intentar posar-nos al servei del club i apel·lar persones amb talent i experiència que creiem que tenen capacitat per executar la nostra idea, que normalment ni s’imaginen o no es plantegen treballar pel club, perquè s’uneixin a la proposta. Espero que siguem capaços d’aglutinar tot el talent necessari amb aquest temps que tenim.


 

Es plantegen unes eleccions anticipades?

En el món de l’esport en general i en el Barça en particular, fer previsions és molt complicat, perquè sabem que tot és molt volàtil. Tot canvia molt ràpid. Qualsevol escenari és possible. Tan de bo que no es precipitin i no hi hagi daltabaixos institucionals, perquè voldria dir que aquesta generació segueix donant èxits i seguim guanyant títols.

Com es planifica un Barça post-Messi? Sembla que vingui l’apocalipsi.

És que ve l’apocalipsi. És un fet que allò que hem guanyat en els darrers deu o quinze anys ha estat extraordinari. Som una institució centenària i només veient que allò que ha passat en els darrers deu o quinze anys no havia passat abans, ja vol dir que és extraordinari. I hi ha un denominador comú entre aquests deu o quinze anys i l’etapa de fa vint o vint-i-cinc anys, que és un model, un estil de joc, una manera de fer. La planificació, des d’un punt de vista de projecte, passa per primer, tenir clara la política esportiva, i després, per poder preservar, reforçar i evolucionar el model, tenir les millors persones possibles que coneguin aquest model, que s’hagin format en aquesta escola i que tinguin el talent i les capacitats per dur la idea a terme. Aquestes persones han d’estar apoderades per prendre decisions per optimitzar el post-Messi.


 

És a dir, la directiva ha de tenir especialistes en el seu àmbit? Economistes a economia, tècnics i jugadors a la part esportiva…

El què dius és veritat, però no a nivell tant genèric. No necessitem consellers que siguin bons economistes o bons empresaris, hem d’anar més enllà. Quin pla tenim en la part econòmica-empresarial? La necessitat de transformar el model de generació d’ingressos en un segle XXI on la tecnologia i l’entreteniment té reptes i oportunitats. Per tant, necessites gent que tingui coneixement i experiència en aquest sector per afrontar el repte. Igual en la part esportiva. No esportistes en general. Si el què volem impulsar en el futbol és una idea concreta, necessitem persones que puguin implementar el model que volem, no un altre.

 

Ha obert dos melons: esport i finançament. Comencem per esport. Model cruyffista?

En el futbol, sense cap mena de dubte.


 

Per tant, pel model cruyffista necessita gent que hagi mamat cruyffisme?

Absolutament. És la millor manera de fer que el model funcioni. Si duem gent que s’ha format a l’Espanyol, al Liverpool o al PSG potser també assolirem resultats, però és de sentit comú saber que serà complicat. Tenim una gran sort, que és que el cruyffisme neix, creix i es consolida al Barça i, per tant, molt d’aquest talent, a part de ser tècnic, també és barcelonista de sentiment. I això et dona un plus. No fer-ho és un cost d’oportunitat bestial.

 

En aquest sentit, s’han fet aproximacions amb alumnes de Cruyff?

Molt del talent futbolístic des de l’any 88 és candidat a avaluar les seves capacitats. El procés de selecció no és un tema de noms. No es pot dir que una persona que hagi estat al Dream Team uns mesos ja pugui ser vàlida. Es tracta de veure quina capacitat tenen fora de la gespa i quines opcions tens tu per convèncer-los. El repte és tant gran que ho hem de fer d’aquesta manera, no podem deixar espai a l’arbitrarietat, com fins ara.


 

Potser és difícil d’entendre pel soci com s’aplica el projecte de Víctor Font…(interromp la pregunta) 

El projecte de Sí al Futur. M’agrada insistir-hi, perquè no ha de ser un model presidencialista. Els models presidencialistes ja no serveixen, sobretot per un club com el Barça, perquè no hi ha cap president, potser Piqué, que sigui expert en el món del futbol, expert en el món del bàsquet, expert en el món tecnològic-digital, expert en el món institucional…per tant, el president ha de tenir la tasca d’aglutinar les persones, apoderar-les, fer una validació de la feina. Però és important que sigui un projecte d’equip i no d’una persona.

 

Torno a la pregunta anterior. Potser és difícil d’entendre pel soci com s’aplica el projecte de Sí al Futur sense noms, sense els acompanyants.


El soci ho sabrà el dia que hagi de votar. No ens sembla rellevant fins que el votant hagi de prendre una decisió. Per nosaltres és súper important, prquè fer aquest pas vol dir un compromís i vol dir estar en una posició per anar a aquestes persones, explicar-los el projecte i les idees i demanar-los el mateix compromís que tenim nosaltres. I apel·lar-los a aquesta urgència històrica, a l’excepcionalitat del moment. Això cada cop la gent ho està entenen més i millor. La gent comença a agafar cert vertigen per quan Messi es retiri, es va veient que gastem molts diners en la plantilla, que el percentatge de sous sobre ingressos s’ha disparat, volem remodelar l’estadi…s’ajunta una mica tot, allò que dèiem de la tempesta perfecta. És necessari fer el pas. Que hi hagi gent que no ho entengui o necessiti més informació és molt normal.


 

Víctor Font, durant l'entrevista amb El Món.
Víctor Font, durant l'entrevista amb El Món. | Jordi Borràs

Creu que decantar-se clarament pel cruyffisme pot perjudicar-lo, per aquesta guerra de famílies existent dins el barcelonisme?

Jo penso que no hi ha ningú, ni cruyffistes, ni anticruyffistes, que diguin explícitament que volen optar a un sistema de joc diferent del què va implantar Cruyff. Tots ells diuen que volen reforçar, preservar, impulsar el model de joc que va instal·lar Cruyff. Això ho diu tothom. Altra cosa és que els hi agradi Cruyff persona o allò que feia. Jo sóc cruyffista des del punt de vista de la idea de joc, igual que Bartomeu, perquè així ho explicita. Igual que ho eren Rosell o Laporta. Hi ha unanimitat. El què dic és que falta consistència a l’hora d’executar la idea. I crec que estarem millor preparats per executar-la si fem servir la gent que sap com fer-ho.


 

I el fet d’haver anar a una candidatura anterior amb Marc Ingla, Ferran Soriano o Alfons Godall, exdirectius de Laporta, creu que el pot afectar a nivell mediàtic?

Jo era allà perquè tinc una relació professional i d’amistat amb en Ferran i en Marc. Em va anar molt bé i va ser una gran experiència per veure el club de més a prop. Però no tinc res a veure amb cap acció de govern del passat. Allò va ser un projecte amb una intensitat brutal, de tres o quatre mesos treballant dur, però ja està. No hi ha res més. No tinc res a veure amb Laporta, Sandro, Bartomeu, Benedito, Freixa, ni ningú.

 

El segon meló era el model de club a nivell de finançament. Ha reiterat en entrevistes que s’ha d’evitar acabar com el Milan. Com s’evita això?


És un cas recent i és un bon exemple. La gent ho ubica. S’ha de competir i, per tant, el talent ha d’existir. S’ha de tenir la feina feta amb el planter i els tècnics que apostin per aquest talent i també els recursos per complementar-ho. Quan parlem del risc real és perquè creiem que el relleu d’aquesta generació necessitarà talent i inversió. Un talent que, o no tenim la visibilitat que existeix al planter o els tècnics del primer equip no hi aposten. I per altra banda, a nivell de recursos, tot i que s’ha fet una fina moderadament bona d’anar optimitzant el model d’ingressos, aquest té un límit perquè competim contra euqips que tenen més poder. O reinventem o haurem de portar algú que posi aquests diners. I si volem preservar la propietat en mans dels socis hem de reinventar el model d’ingressos.


 

És partidari de reinventar-lo incloent-hi capital extern?

No. Penso que hi ha una possibilitat de fer ús de la rellevància del Barça en el món, dels milions de seguidors que té el club al món, els milions de possibles consumidors de la marca Barça, per intentar extreure recursos sense haver de recórrer a vendre la propietat o una part de la propietat a un extern.

 

A la SER va posar un exemple per reinventar ingressos, que era utilitzar plataformes per vendre documentals o producte audiovisual. Vostè és especialista en aquest sector.

Sí, però jo sol no tinc la solució. Cal envoltar-se de més gent en aquest sentit. I també vaig posar l’exemple dels continguts que produeix el club. Les imatges de backstage, del vestidor, tenen cert atractiu pels seguidors. I això es podria empaquetar per a un mercat potencial de gent que no ho pot veure en obert, un fet que ajudaria a treure recursos. Se’ns omple la boca, i està molt bé, de dir que som el primer club del món en seguidors a les xarxes socials, però si no en treiem cap rèdit no té massa sentit.


 

Rosell va dir que es vendria l’empresa de màrqueting esportiu per incompatibilitats amb la presidència. El fet que vostè sigui expert en tecnologies i vulgui reinventar els ingressos a través d’aquest àmbit creu que li genera alguna incompatibilitat?

Crec que Rosell es va posar la vena abans de la ferida. No ho veig incompatible, sinó al revés, hi veig sinèrgies. Allò que s’ha de tenir és la consciència neta i fer les coses ben fetes. No perjudicar el club per alguna cosa que sigui en benefici personal. Ha de ser al revés. Posar-te al servei del club i fer tot allò que sigui en benefici del club. A partir d’aquí, si podem fer ús de relacions i experiències per beneficiar-lo, és del què es tracta.

 

Tampoc és incompatible ser accionista d’un mitjà de comunicació referència amb el fet de ser president?


No, perquè una de les principals raons per les quals sóc part de l’ARA és per un manifest fundacional que explicita que la propietat deixarà treballar amb independència la redacció i que no interferirà en res que la redacció hagi de fer. Mentre aquest manifest es respecti no hi ha cap tipus de conflicte. Aquest conflicte existiria si jo vulgués fer ús del mitjà per benefici propi. Però com que hi ha la regla d’or, la línia vermella que no podem sobrepassar, aquest conflicte no existeix.

 

Víctor Font, durant l'entrevista amb El Món.
Víctor Font, durant l'entrevista amb El Món. | Jordi Borràs

Anem al Barça-empresa. Sembla un tema tabú pels presidents o pels candidats a la presidència. El club ha de ser tractat com una multinacional de l’entreteniment?

És el què hauria de ser, però hi ha 100 empreses a Catalunya que facturen més que el Barça. Per tant, ho som en alguns aspectes, sobretot des del punt de vista de repercussió de la marca i rellevància al món, però hi ha molt camí a recórrer per convertir-nos en allò que crec que hauria de ser el Barça, la primera multinacional del món de l’esport. Tota aquesta revolució que cal fer en el model de generació d’ingressos és un dels requisits que ens ajudarà a reforçar el caràcter poliesportiu que tenim. Per això penso que el consell directiu ha d’actuar com un consell d’administració, marcant les directrius i prenent les decisions estratègiques del club, però no entrant ni interferint en la gestió del dia a dia. I el president no ha de ser un director general a l’ombra, sinó un president. I el conseller delegat no ha de ser un titella, sinó que ha de prendre decisions.


 

I l’altre aspecte tabú és el sou. Els directius han de cobrar per fer la seva feina?

El Barça és tant gran que no és un requisit necessari per atraure talent. Penso que és important que les persones que formin part del consell, a banda de tenir capacitat i experiència, no tinguin cap altre tipus d’agenda pensant en beneficis personals, perquè és una plataforma per ser-ho. Permetre que els principals executius del club formin part d’aquest consell sí que creiem que pot millorar el funcionament del mateix consell, tot i que això ara no està permès a nivell estatutari.

 

I als exjugadors, com se’ls explica que hauran de destinar moltes hores al Barça sense remuneració?

Crec que hi ha d’haver lloc per a tothom. Quan penso en les persones del consell, amb excepció de si el responsable màxim del futbol se li dona accés, penso en esportistes no contractats com a treballadors. Han de tenir una dedicació parcial, com qualsevol altre conseller. Es tractarà d’aprofitar professionals de l’esport que estiguin fent altres coses i que no vulguin o puguin dedicar la major part del seu temps al club. Qui pugui i tingui capacitat per fer-ho haurà d’ocupar una posició executiva.


 

En aquests tres anys que queden, Víctor Font serà una oposició activa?

No, nosaltres el què volem és allò que li he explicat al president Bartomeu per carta. Tot això que fem ho posem a disposició del club i estaríem encantats que moltes de les coses que volem fer les incorpori el club avui. Una de les iniciatives que tenim avançades és el vot electrònic. Un club que té com a valor principal la democràcia ja l’hauria d’haver implantat i, de fet, en les darreres eleccions, Jordi Majó el duia al programa i els altres candidats s’hi van comprometre. No costa res fer-ho.

 

Què li sembla l’Espai Barça? Vostè el tiraria endavant?

Em sembla necessari remodelar l’estadi i crec que això va entendre el soci quan es va fer el referèndum, més enllà del projecte. Però crec que és un element més d’aquesta confluència de factors que anomenem tempesta perfecta i que, per tant, s’ha d’anar molt en compte amb el finançament i els recursos. S’ha d’assegurar que si això acaba passant en el bell mig de la renovació de la generació de futbolistes, si no tenim recursos, potser posarem un ingredient més per fer que aquesta manca de competitivitat es faci real.


 

Bartomeu li ha respost a la carta?

De moment encara no. Però fa poc més de 24 hores que li hem enviat, suposo que ho farà.




Comentaris
Eduard
Un tipus del diari ARA,us imagineu un president del Barça dels Comuns?
En serio?¿?¿?¿?
El futbol solo trae fanatismo y estupidez. Mas I+D y menos futbol y ladrillo. Ya esta bien de copiar el modelo español.
david ex-culé
El futbol professional es unicament un negoci, i una forma de distreure la ment de les masses. "Pa i circ", com deien els romans. El futbol es l equivalent de les revistes del cor però pels homes.

envia el comentari