Els possibles rivals del Barça als quarts de final de la Champions

El conjunt blaugrana coneixerà, aquest divendres a Nyon, quin serà el seu rival a la pròxima ronda de la màxima competició continental entre clubs
De Jong, durant el partit entre l'Ajax i el Reial Madrid.
De Jong, durant el partit entre l'Ajax i el Reial Madrid. | AJAX

Manchester City, Manchester United, Liverpool, Tottenham Hotspur, Juventus, Ajax i Porto. O el que és el mateix, d'entre quatre conjunts anglesos, a més dels equips de Cristiano Ronaldo, Frenkie de Jong i Iker Casillas en sortirà aquest divendres (12h) el rival del Barça pels quarts de final de la Champions League. Cap és senzill, si bé els portuguesos es presenten com els més assequibles en una ronda que pot decretar diversos emparellaments amb morbo al Camp Nou: el retorn de Pep Guardiola, la presència hostil de Cristiano Ronaldo o l'atractiu de De Jong. 

 

El City de Guardiola

 

Probablement, el rival a evitar. El conjunt de Manchester ha anat creixent al llarg de la temporada, i si bé no és perfecte (ha perdut quatre partits a la Premier League), sí que presenta mecanismes força millorats respecte fa uns mesos. En el primer any amb Guardiola els va eliminar el Mònaco, i la temporada passada el Liverpool. El desig d'aquesta entitat no és altre que la Champions League, per això han invertit quantitats descomunals de diners en reforços. El projecte del City és ambiciós, i malgrat queno té assegurada la Premier (es porten un punt amb el Liverpool a falta de vuit jornades), Europa és el gran somni.

Guardiola i Klopp, durant un partit entre el Macnhester City i el Liverpool. | EFE

A la fase de grups han patit en diversos partits (2-2 i 1-2 a casa contra el Lió, 1-2 contra a domicili el Hoffenheim), però el cert és que les sensacions són creixents. Ho confirma el 7-0 al Schalke 04 a la tornada dels vuitens de final. Agüero, Sterling i Sané aporten el gol en un equip dirigit per diversos directors d'orquestra com Silva, Gündogan o Bernardo Silva. Defensivament han millorat força, i ja són el segon equip menys golejat de la Premier. Tot plegat, sota la influència d'un Guardiola que busca un títol que se li resisteix: des del 2011 que no ha assolit cap final de la Champions.

 

El Liverpool de Klopp 

 

A l'ombra de l'imperial City s'amaga un Liverpool que, tot i haver sumat alguns entrebancs que li han fet perdre el liderat de la Premier League (dos empats contra rivals històrics com el United i l'Everton), camina amb pas ferm per dues competicions on encara no ha dit l'última paraula. La Champions és una competició que els agrada, i la seva història ho demostra: sumen cinc títols de Copa d'Europa. L'eliminació en la final del curs passat contra el Madrid encara cueja a Anfield, que vol refer-se d'aquell entrebanc amb un nou títol al seu palmarès.

 

L'estil que proposa Jürgen Klopp és pur 'Rock&Roll', duels físics d'anada i tornada, amb múscul i velocitat fent una combinació excepcional que enguany suma a la línia defensiva un element cabdal: Allisson, el porter brasiler fitxat del Roma per 75 milions d'euros a l'estiu, i que va substituir Lorius Karius. Aquest i Van Dijk són els dos principals baluarts defensius d'un equip que, tot i perdre homes com Gerrard, Suárez o Coutinho en els últims cinc anys, s'ha sabut refer. Salah segueix lluny del seu millor nivell, però tot i això segueix sent una amenaça a tenir en compte i suma 17 gols a la Premier. L'acompanyen Mané i Firmino, dos complements per una davantera amb molt de talent. A aquest últim el segueix el Barça de ben a prop. 

 

El Tottenham de Pochettino

 

Dimecres passat, Mauricio Pochettino devia prendre bona nota de com de perillós pot resultar Leo Messi al Camp Nou. El tècnic argentí del Tottenham Hotspur ja el va patir a la fase de grups, ja que a Wembley va marcar-hi els dos últims gols del conjunt blaugrana. Aquells dos precedents (2-4 a Londres i 1-1 a Barcelona) poden donar pistes en cas de nou enfrontament, si bé en el darrer partit el Barça ja estava classificat i va apostar per poques cares habituals.

 

El Tottenham no viu un moment dolç,  ja que no ha guanyat cap dels últims quatre partits a la Premier, si bé no per això deixa de ser un rival molt perillós. Són tercers a la lliga anglesa, on no es poden despistar perquè lluiten amb l'Arsenal, el United i el Chelsea per les dues places d'accés a la Champions que sobren. Els Spurs són una barreja entre el toc del City i la rauxa del Liverpool, ja que combinen peces de tots dos estils. Harry Kane és l'home gol dels londinencs, que tenen diversos perills al seu voltant. Eriksen, Son Heung-Min, Dele Alli o Lucas Moura són jugadors desequilibrants que poden decidir qualsevol partit. I Pochettino, un gat vell que coneix a la perfecció el Barça dels seus enfrontaments amb l'Espanyol i amb el mateix Tottenham.

 

La Juventus d'Allegri

 

L'estiu passat, la Juventus de Torí va protagonitzar un dels moviments més sonats del mercat futbolístic: el fitxatge de Cristiano Ronaldo. L'equip italià va pagar prop de 100 milions per l'astre portuguès, per a qui els anys no semblen passar. En té 34, però ara més que mai sap escollir on i quan fer mal als rivals sobre la gespa. Amb Ronaldo, la Juventus de Massimiliano Allegri ha guanyat un recurs que abans no tenia, i que li permet completar un atac vertiginós i temible amb Mandzukic i Dybala. L'últim rival a patir la Vecchia signora ha estat l'Atlètic de Madrid, un equip tradicionalment fiable a Europa, però que va sucumbir al Juventus Stadium. Abans, els italians havien superat la fase de grups desfent-se del Manchester United i del València amb relativa comoditat.

 

Són un dels més ferms candidats a endur-se el títol, especialment després del retorn de Bonucci, que va tornar un any després de fitxar pel Milan en un dels moviments més estrambòtics dels últims anys a la Serie A. La Juve ha perdut Buffon, però compta amb recursos suficients per defensar un marcador. Al mig del camp, a més, és força versàtil: la direcció de Pjanic, el múscul de Khedira i Matuidi o el recorregut de Can

 

L'Ajax de Ten Hag

 

El qualificatiu d'equip revelació de l'actual edició de la Champions League se l'ha guanyat, sense cap mena de dubte, l'Ajax de Ten Hag. El segon classificat de la lliga holandesa li va fer un gran favor al seu país donant la campanada contra el Madrid al Santiago Bernabéu, ja que d'aquesta forma el guanyador de l'Eredivisie tornarà a tenir plaça directa a la Champions 2019-20. El resultat obtingut al partit de tornada dels vuitens de final, però, no va ser ni molt menys casual. A la fase de grups, l'Ajax ja va demostrar una maduresa impròpia de l'edat dels seus futbolistes.

De Jong, durant un partit de l'Ajax.
De Jong, durant un partit de l'Ajax. | Europa Press

De la seva columna vertebral, només Tadic (30 anys) supera els 25 anys. La resta són joves promeses a qui es rifa mitja Europa. Un dels grans talents emergents, Frenkie de Jong (21), ja sap que jugarà al Barça el curs vinent. Podria acompanyar-lo un Matthjis de Ligt que governa la defensa ajaccied amb només 19 anys. A la porteria, un exblaugrana com Onana, de només 22 anys. Davant, Neres (22) aporta desequilibri, i Dolberg (21) i Ziyech (25), el gol. Un equip atrevit en la proposta a qui no l'espanta cap escenari: van empatar als camps del Bayern Munic i del Benfica i van guanyar al de l'AEK i al Bernabéu. 

 

El Porto de Conceiçao

 

Segurament, la ventafocs d'aquest sorteig de quarts de final. El Porto és colíder de la lliga portuguesa, empatat a punts amb el Benfica, l'etern rival, però a Europa és un equip amb menys entitat. A la fase de grups de l'actual Champions League va classificar-se primer en un grup relativament assequible amb Galatasaray, Schalke 04 i Lokomotiv de Moscou. Malgrat tot, va demostrar fortalesa en empatar només un partit, el primer, i guanyar els cinc restants. Sota pals té en Iker Casillas el nom més conegut.

 

A la defensa, Militao, a qui acaba de fitxar el Madrid per 50 milions, fa parella amb un altre central que coneix bé la casa blanca, Pepe, que va tornar a casa després d'una etapa breu al Besiktas turc. A vuitens de final van sorprendre una Roma en plena crisi institucional en un partit agònic que es va decidir a la pròrroga. Soares aporta el gol, Brahimi (ex del Granada) i Marega, altres referents ofensius. Un rival assequible. 

 

El United de Solksjaer

 

Tot i les ganes de molts seguidors que marxés més d'hora que tard, José Mourinho va aconseguir dotar el Manchester United d'un gen guanyador que no havien trobat ni David Moyes ni Louis van Gaal. Malgrat tot, l'etapa del portuguès va acabar de forma prematura abans que fos massa tard. Ara, el United pugna per una plaça entre els quatre primers a la Premier i, per què no, per recuperar el lloc a l'elit europea que va perdre d'ençà de la marxa de Sir Alex Ferguson. Ole Gunnar Solksjaer, un veterà noruec amb cara juvenil que ja sap què és aixecar un títol de Copa d'Europa al Camp Nou, lidera ara un grup que se sent més fort que mai, especialment després d'eliminar el PSG i d'haver superat anteriorment un grup amb Juventus i València.

Solksjaer, després d'un partit del United. | NIGEL RODDIS / EFE

Els red devils volen rugir de nou al continent europeu, i amb el seu nou tècnic només han perdut dos partits: l'anada dels vuitens de final contra el PSG a Old Trafford, i el duel de lliga anglesa de la setmana passada contra l'Arsenal. La resta, onze victòries (remuntada al PSG inclosa) i dos empats. És sense dubte l'equip més físic que li podria tocar al Barça, especialment en atac. Lukaku (12 gols a la Premier) és el referent en atac, però no l'únic encarregat de marcar gols, ja que Pogba, Martial i Rashford aporten velocitat, desequilibri i arribada.



Comentaris

envia el comentari