Mor Josep Lluís Núñez

El 38è president de la història del Barça ha mort a l’edat de 87 anys
Josep Lluís Núñez, en una imatge d'arxiu.
Josep Lluís Núñez, en una imatge d'arxiu. | FC Barcelona

Josep Lluís Núñez ha mort (7 de setembre del 1931 – 3 de desembre del 2018). El 38è president de la història del Barça, que també va ser un destacat empresari de la construcció (propietari de l’empresa ‘Núñez i Navarro’), ha expirat a l'edat de 87 anys. Núñez és el president que més temps ha estat al capdavant de l’entitat blaugrana, amb un total de 22 anys, i també el que més títols ha aconseguit durant el seu mandat, 140 entre les quatre seccions professionals que tenia el club culer entre el 1978 i el 2000 (futbol, bàsquet, handbol i hoquei patins). Nascut a Barakaldo (municipi d’Euskadi), des que ell tenia set mesos la seva família es va instal·lar a Barcelona, on va viure durant tota la seva vida.


 

El 6 de maig del 1978, i sota el lema Per un Barça triomfant, Núñez va guanyar les eleccions a la presidència del Barça amb uns resultats molt ajustats. Els 10.352 vots que va aconseguir en els comicis van superar els 9.537 i 6.202 de Ferran Ariño i Nicolau Casaus, respectivament, i li van permetre iniciar, l’1 de juliol del mateix any, el mandat més llarg de la història del club, durant el qual es van remodelar el Camp Nou i el Palau Blaugrana per augmentar les seves capacitats i es van construir el Miniestadi (1982), el Museu (1984) i una residència per a les joves promeses de la Masia (1979) al costat de l’estadi. En els seus darrers anys, a més, ell va comprar els terrenys de Sant Joan Despí, on va concebre la construcció de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.


 

Durant l’època de Josep Lluís Núñez, el Barça va convertir-se en un equip guanyador, en l’àmbit estatal però també en el continental. El conjunt blaugrana es va donar a conèixer a Europa amb èxits esportius nacionals i internacionals, no només de la secció de futbol, i va fortificar un prestigi esportiu mundial. Ell va ser el beneït culpable, entre moltes altres coses, que Diego Armando Maradona vestís la samarreta blaugrana i que Johan Cruyff s’assegués a la banqueta local del Camp Nou, amb tots els èxits que es van derivar d’ambdós casos, sobretot del segon. La primera Recopa d’Europa a Basilea, la Lliga de la temporada 1984/85 –que va acabar amb deu anys de sequera en la competició de la regularitat espanyola, l’anhelada Copa d’Europa aixecada a Wembley... Núñez va descobrir, després de molts anys de recerca, un model esportiu triomfador, tal pel que va aconseguir com per com ho va fer.


 

El llegat de Núñez, no obstant això, va molt més enllà dels trofeus que van acabar a les vitrines culers. El seu mandat també serà recordat per augmentar un 36% la massa social del club (en 22 anys, el Barça va passar de 77.905 a 106.000 socis), per multiplicar per 13 el nombre de penyes (quan va accedir al càrrec n’hi havia 96, mentre que el 2000 ja se’n van registrar 1.300), per l’increment patrimonial inversemblant (segons dades oficials del club, el 1978 l’entitat blaugrana tenia un patrimoni de 13.081.436 pessetes; l’any 2000, aquest superava els 12.000 milions de pessetes) i per la seva bona gestió econòmica, que va erigir els culers com a pioners en aquest sector i els va permetre no caure en la necessitat de convertir-se en una Societat Anònima Esportiva, encara que la política de contenció salarial de la qual va generar força controvèrsia entre els afeccionats i va provocar que jugadors com Stoítxkov o Ronaldo fessin les maletes.


 

Després de ser reelegit en quatre ocasions i salvar entrebancs com el Motí de l'Hespèria (1988) o la moció de censura impulsada per la plataforma opositora ‘Elefant Blau’ (1997), Núñez va decidir convocar eleccions anticipades i deixar la presidència l’any 2000 en veure que el suport dels aficionats en relació a la seva figura havia disminuït considerablement i que, esportivament, l’equip comandat per Louis van Gaal no assolia els objectius pressuposats. El predecessor de Joan Gaspart va fer un pas al costat per dedicar-se plenament a la constructora ‘Núñez i Navarro’.

 

La gestió empresarial de Núñez no va estar exempta de polèmiques judicials. El setembre del 1976 el Jutjat Especial de Delictes Monetaris el va condemnar a una multa d'1,8 milions de pessetes com a autor d'un delicte consumat de contraban monetari per quantia de 6 milions. Però el cas més destacat va ser l'anomenat 'cas Hisenda', que va comportar una pena de sis anys de presó per a ell i sis més per al seu fill Josep Lluís, i una multa de dos milions d'euros per suborn. Segons la sentència, ambdós van subornar inspectors d'Hisenda amb gairebé un milió d'euros per estalviar-se declarar 13,1 milions entre el 1991 i el 1999. La pena va ser recorreguda a instàncies superiors i, finalment, el desembre del 2015, l'expresident del Futbol Club Barcelona i el seu fill van ser sentenciats a un any i dos mesos de presó per suborn i falsedat documental. Van passar cinc setmanes a la presó de Quatre Camins, i en van sortir en obtenir el tercer grau. Actualment, el 38è president de la història del Barça havia reprès la seva activitat al capdavant de la seva empresa.





Comentaris
Ramon
Li reconec una gran virtut: que malament que parlava el castellà!

envia el comentari