Messi-Alba: sublim asimetria

La connexió entre el 10 i el lateral arriba a la plenitud i produeix els tres primers gols contra el Celta
Messi, Suárez i Alba celebren el primer gol del Barça.
Messi, Suárez i Alba celebren el primer gol del Barça. | EFE

Poques vegades el tàndem entre un atacant i un lateral ha estat tan productiu. Leo Messi i Jordi Alba han creat una societat esquerrana molt particular i que té una màxima: no ofereix res sobrer. És el camí més curt i més segur cap el gol. Potser per això aquesta connexió argentinocatalana es repeteix tant i amb tanta eficàcia. Tothom se la sap, els rivals la tenen advertida, i tot i així no hi ha manera de frenar-la. “Ho pots saber, ho pots parlar, però la realitat és que no hem estat capaços de tancar aquesta passada”, ha admès Juan Carlos Unzue. I és que avui contra el Celta el binomi s’ha expressat en plenitud: assistència d’Alba a Messi, paret Alba-Messi i assistència de Messi a Alba, en tots tres casos gol. En menys de mitja hora, 3-0 per al Barça i l’eliminatòria de vuitens de Copa sentenciada.


Si Messi tenia en Dani Alves una parella per la dreta, de centrades llargues i toc curt a vegades galerista, d’una qualitat indiscutible, amb Alba ha arribat a excel·lir en precisió i finalitat. A barraca. Messi visualitza l’espai, Alba l’omple a tota velocitat, rep la pilota –i algun cop progressa- i la torna enrere per on arriba Messi –ja dins l’àrea- que la remata a porteria. La majoria de vegades és gol, quasi sempre a peu aturat i pel pal llarg, i gairebé mai la jugada cau en el fora de joc. Un no para de fer quilòmetres, l’altre es projecta com qui camina; el primer circula per la banda, el segon regna pel mig. Aquest tàndem ha sublimat la paret a distància i ha convertit en una passada de la mort, en una safata, una acció que abans de la xarxa encara té diversos jugadors pel mig.


 

Alba: “Leo és el millor amb diferència”

 

Quin és el secret? Xavi Hernández parlava fa uns dies des de Qatar –en una entrevista a El País- que la clau final del joc és l’espai-temps. I en això Messi és un mestre, com ho són Iniesta i Busquets, i com ho era el mateix Xavi, i d’això se n’aprofita Alba fins a exprimir-ho. “És un luxe tenir Leo a l’equip. En s busquem al camp i jo me’n beneficio. Veu el futbol d’una manera increïble”, ha indicat a l’acabar el partit el de l’Hospitalet, que ha afegit: “És el millor de la història, i avui en dia el millor amb diferència. Un any més, i ja en van 12 o 13, està a un nivell espectacular”.


Té raó Alba quan es treu el barret davant Messi, com també hi havia certa veritat quan al començar la temporada ell mateix va explicar que sense Neymar guanyaria protagonisme. El geni brasiler creava de per si molt de futbol, tenia el seu lloc de partida a l’extrem i d’alguna manera taponava qui venia per darrera. Aquest era Alba. El que no va dir Alba és que en aquest curs està com un tro físicament, cosa que en algun període, ja sigui per lesions o altres circumstàncies, no ha estat així. En tot cas, qui en treu més rèdit és el Barça i Valverde se’n felicita: “Això d’Alba i Messi no és d’ara. És cert que s’estan trobant més i això ens va de meravella. I no és que Alba li doni gols a Messi, sinó que també Messi li dóna a Alba”.





Comentaris
6Co.
Si la funció d'un periodista es informar, vosté ho fa a mitges: on ens informa del resultat final del partit?

envia el comentari