La confiança en la Masia, paper mullat?

La derrota del Barça contra el Llevant ha demostrat dues realitats: que els jugadors del filial no han estat a l'altura i que la confiança de Valverde en ells és fràgil
Chumi, durant el partit entre el Barça i el Llevant.
Chumi, durant el partit entre el Barça i el Llevant. | FC Barcelona

Ernesto Valverde ha sorprès els seguidors blaugrana amb la seva alineació titular al Ciutat de València. Els afeccionats culers, acostumats al notable conservadorisme de l’extremeny, ja es van sorprendre amb les absències en la convocatòria de Leo Messi, Luis Suárez i companyia i avui s’han hagut de fregar els ulls dues (i tres) vegades en veure dos futbolistes del filial (Chumi i Miranda) i un que acaba d’obtenir la fitxa del primer equip (Aleñá) en l’onze inicial.

 

L’entrenador del Barça ha dut a terme el que ell anomena els “experiments”. Un tècnic que no acostuma a rotar ha ajuntat, a l’estadi del Llevant, vuit futbolistes poc habituals amb Arturo Vidal, Sergio Busquets i Ousmane Dembélé. El resultat, és clar, ha estat el d’un equip poc connectat que no ha defraudat en intensitat, però sí en futbol. Murillo tot just estava fent el seu debut i ha pogut fer més en algun dels gols valencians; Miranda ha estat molt imprecís i, com davant el Tottenham, s’ha vist superat completament per l’escenari; Chumi no ha pogut amb Boateng; Aleñá ha aparegut amb comptagotes i encara ha tocat més pilotes que un Malcom que no ha aprofitat l’oportunitat per reivindicar-se; Coutinho i Dembélé ho han intentat, però han perdut excessives pilotes.


 

Excepte Cillessen, que ha rebut dos gols però n’ha salvat uns quants més, i Arturo Vidal, que s’ho ha deixat tot sobre la gespa, la resta de futbolistes titulars han estat lluny de la seva millor versió. El Barça no només ha trobat a faltar Messi, Luis Suárez, Jordi Alba, Rakitic i Piqué, que també. El Barça també ha trobat a faltar el millor Busquets, el millor Semedo, el millor Coutinho i el millor Dembélé. La solució fàcil és assenyalar Miranda i Chumi, els dos primers substituïts per Valverde (el lateral, a més, ho ha fet durant el descans). La més complicada és la de destacar que hi ha hagut efectius pels quals s'ha pagat una elevada quantitat econòmica que no han respost.


 

El relleu de Miranda ha estat Sergi Roberto: el de Reus ha hagut de jugar de lateral esquerre en un canvi que obre un intens debat al Barça. Si es confia en el filial es confia en el filial. La direcció esportiva blaugrana va decidir no fitxar un lateral esquerre i va cedir Cucurella a l’Eibar perquè es refiava de Miranda; aquesta decisió es va prendre després d’analitzar el rendiment de l’andalús durant la pretemporada però la sensació que s’ha desprès del moviment que l’entrenador del Barça ha fet durant el descans ha estat d’assenyalament. Dir que es confia en la Masia queda molt bé de cara a la galeria, però també s’ha de demostrar amb les decisions. No es pot jutjar el dirigent per un partit, però caldrà veure com evoluciona la seva filosofia en aquest aspecte per veure si les seves paraules es tradueixen amb fets.


 

Aquesta situació al lateral esquerre és perfectament equiparable amb la que viurà l’entitat catalana amb la marxa de Munir. Ha quedat clar que Dembélé no pot jugar de nou i el Barça no té substitut per a Luis Suárez. En la roda de premsa prèvia a la visita al Ciutat de València, Valverde va dir que tindria en compte Abel Ruiz i Rafa Mújica, però caldrà tenir clar el que això suposa. Si no és així, el millor que podrien fer els culers és acudir al mercat com han fet amb Murillo.




Comentaris

envia el comentari