El desconegut empresari que va dinamitzar el Barça

Núñez va aconseguir multiplicar la massa social del club a base de penyes, a més d'estimular econòmicament i patrimonialment l'entitat
Núñez, després de proclamar-se president del Barça el 1978
Núñez, després de proclamar-se president del Barça el 1978 | FC BARCELONA

Aixecar un imperi de la construcció com 'Núñez i Navarro' no va ser una tasca senzilla, com tampoc ho va ser dinamitzar el Barça en nombroses facetes. I això és, precisament, el que va aconseguir Josep Lluís Núñez durant els 22 anys que va estar al capdavant de l'entitat blaugrana. Aquest empresari nascut a Barakaldo però emigrat ben aviat a Barcelona -els seus pares hi van anar quan tenia set mesos-, és el responsable de bona part del creixement del conjunt blaugrana entre el 1978 i el 2000. Quan va presentar-se per primer cop a les eleccions, era un empresari del món de la construcció força desconegut en el món de l'esport, però tot i això va superar les candidatures de Ferran Ariño i Nicolau Casaus, dos candidats força coneguts prèviament pel barcelonisme. 


 

Al llarg d'aquest període, el Barça va passar de tenir 152 penyes repartides per Espanya a 1.450 repartides per tot el món. Núñez va posar especial atenció en el tracte cap a les penyes, ja que va entendre que eren una eina útil pel club, ja que servien com a ambaixadores arreu dels cinc continents. L'expresident va fomentar la seva creació i dispersió global amb ajudes i la trobada mundial de penyes que se celebra anualment. Núñez era plenament conscient que, si aconseguia captar l'atenció de més seguidors, aconseguiria donar un impuls econòmic al club i, de retruc, disposar de més recursos per l'àrea esportiva. Tot plegat, una estratègia dissenyada per obtenir el millor equip possible. També a nivell de socis el club va créixer: 77.905 el 1978 per 106.000 el 2000. Un augment del 45%, gairebé la meitat de socis més


 

Multiplica per 22 el pressupost 

 

El nombre de seguidors a Catalunya, Espanya i arreu del món va créixer, i també ho van fer, efectivament, els ingressos. El pressupost del club en la primera temporada amb Núñez, la 1978-79, era de 817 milions de pessetes. Quan va deixar de ser president, el 2000, era de 17.594. És a dir, que en 22 anys va multiplicar per 22 el pressupost de l'entitat. La transformació del club des del punt de vista econòmic va ser radical. Això va permetre al Barça grans incorporacions. Hans Krankl, fitxat al Rapid de Viena -i a qui el València tenia pràcticament tancat- va ser el seu primer gran fitxatge: va costar uns 60 milions de pessetes el 1978.


 

Allan Siminsen, l'any posterior, per un preu similar. Bernd Schuster i Alekanko (1980); Víctor Muñóz i Urruti (1981); Diego Armando Maradona (1982); Steve Archibald (1984); Gary Lineker, Mark Hughes i Andoni Zubizarreta (1986); Michael Laudrup i Ronald Koeman (1989); Hristo Stòitxkov (1990); Romário (1993); Gheorghe Hagi (1994); Meho Kodro (1995); Ronaldo (1996); Rivaldo i Sonny Anderson (1997); Kluivert i Zenden (1998) van ser alguns dels talents que van arribar al Barça a preu d'or durant el seu mandat. Núñez era més de números que d'esport, però tot i la insistència de Cruyff per incorporar a qui l'holandès volia, acabava sent el president qui decidia si posava o no els diners. Tanta estrella va fer que el Camp nou quedés com un camp petit, així que durant el seu mandat es va construir la tercera graderia, a més del Miniestadi. Això va ser el 1982. Dos anys després, va inaugurar el Museu del club. A principis dels 90, va treure els fossats del Camp Nou. 


 

L'impulsor de la Masia

 

Durant la presidència de Núñez, però, el talent no únicament va arribar al Barça a través de la cartera. I és que el desaparegut empresari va tenir una funció cabdal en l'impuls de la Masia. Aquesta antiga edificació, construïda el 1702 i que encara es manté als annexos del Camp Nou, servia com a taller per a la confecció de la maqueta, així com de sala de treball per a arquitectes, constructors i altres personalitats lligades al món de la construcció. Però amb la inauguració del Camp Nou, el 24 de setembre del 1957, la Masia va tancar les seves portes esperant un nou destí. Durant la presidència d'Enric Llaudet, el 1966, es va reformar, i va arribar a acollir la seu social del club, que va passar de la Via Laietana al costat del Camp Nou. 

 

Ben aviat, però, va tornar a quedar obsoleta pel ràpid creixement del club. Ja amb Núñez com a president, la seva junta li va saber treure profit: la Masia es convertiria en la residència dels joves jugadors del futbol base amb domicili lluny de Barcelona. El 20 d'octubre del 1979, després d'una nova reforma, va inaugurar-se aquesta residència, que passaria a ser un focus de creació de nous futbolistes pel club. Aquest, segurament, és el llegat patrimonial més important de l'era Núñez. "Mireu, potser el dia de demà no arribareu al primer equip del Barça. Però feu una cosa, estudieu. Ja sigui una carrera o un ofici, però que quan sortiu d'aquí sigueu homes de profit, i el dia de demà podreu dir que el Barça us ha ensenyat a ser persones", va dir Núñez en una ocasió, en referència als jugadors que estaven a la Masia i que somiaven a arribar a jugar amb el primer equip. 


 

Fins al 20 d'octubre del 2011, quan es va inaugurar la nova Masia, a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, l'antiga Masia va acollir centenars de jugadors. Alguns, de tan il·lustres com Pepe Reina, Mikel Arteta, Pep Guardiola, Andrés Iniesta o Leo Messi. El Barça actual, de fet, no s'entendria sense aquest element, cabdal en la història del club. La resta, és història. Una història brillant que encara dura, en bona mesura, gràcies a la gestió de Josep Lluís Núñez, que va fer que el Barça passés a ser un club guanyador.