Josep Lluís Núñez, en 10 moments

Repassem algunes de les declaracions i fets més destacats de l'expresident del Barça, que ha mort aquest dimarts 3 de desembre
Núñez, durant l'Assemblea de Compromissaris del Barça del setembre del 1981.
Núñez, durant l'Assemblea de Compromissaris del Barça del setembre del 1981. | FC BARCELONA

Al llarg dels 22 anys que va ser president del Barça, Josep Lluís Núñez, que ha mort aquest dimarts 3 de desembre, va deixar diversos moments i declaracions per la posteritat. L'entranyable dirigent i empresari ha estat objecte de nombroses imitacions, des de l'Alfons Arús al 'Força Barça', a Carlos Latre al 'Crackòvia', tots ells han intentat reproduir el tarannà de Núñez, de qui repassem a continuació deu dels moments que ha deixat l'expresident del Barça per la història. 

 

1. Els fitxatges de la seva "portera"

Una de les expressions més simpàtiques utilitzades per Núñez, i que encara avui en dia utilitzen molts seguidors, és la relativa a jugadors que, pel seu nom i talent reconeguts, podria fitxar amb diners qualsevol persona sense que fos una tasca de gaire mèrit. "Això ho sap fer la portera de casa meva, fitxar un jugador per 2.000 milions de pessetes", va assegurar un cop. "Mai he fitxat un jugador d'un equip gran, és com voler comprar una casa a un senyor que no ven. No és gestionar, és tirar els diners", va dir fa poc. També recentment, en una trucada de 'La tribu de Catalunya Ràdio', el 2015, Núñez va atendre un periodista dient que "no hi ha ningú aquí", per després assegurar que qui responia no era Núñez, sinó "el porter". "El senyor Josep Lluís? Fa dies que no hi són, no sé on paren, si vol que deixin algun recado. Jo passaré els reis a la porteria". 


 

2. La relació amb els jugadors

Durant 22 anys, Núñez va tractar amb un gran nombre de jugadors, amb qui va tenir relacions molt diverses, la major part de cops, una actitud proteccionista. "Amb Maradona van passar moltes coses. Fins i tot li vam canviar l'horari dels entrenaments perquè pogués dormir pel matí", va dir de l'argentí. "Cada dia, cada dia, cada dia... El Ronaldo, el Ronaldo... I el Rivaldo? El vam portar aquí que semblava el noi de la neteja. Escolti que pel Rivaldo hem pagat 4.000 milions de pessetes!", va exclamar, traient pit de la seva bona gestió en matèria de fitxatges. Preguntat per si Ronaldo Nazario havia estat practicant sexe amb dues noies a l'avantllotja d'honor del Camp Nou, va dir: "Vostè no entén que és un nano de 20 anys i està en l'edat de divertir-se?". "El primer que li demanem a un jugador quan fitxa és que no es passegi pels voltants [del Camp Nou] del nostre entorn de nit [en referència a les prostitutes]". 


 

3. Dels "sangus" al "pastel"

En alguns episodis força còmics, Núñez va protagonitzar divertides anècdotes relacionades amb diferents aliments. Un d'ells va ser un tros de pastís de Manuel Fraga Iribarne, antic membre del Partit Popular amb qui va coincidir en un acte. "Escolta, em deixes provar el teu pastel?", li va preguntar l'expresident blaugrana. En una altra ocasió, en la roda de premsa on va anunciar el cessament de Cruyff, va relatar que en una trobada amb l'holandès a casa de l'expresident, va dir que van estar menjant "uns petits sangus i unes cerveses", en referència a entrepans (sandvitxos), una altra expressió que ha passat a la història. "Alguns han menjat caviar cada dia i han anat amb cotxes de luxe, i jo he anat amb taxis i menjant arengades, potser el Barça estava en una situació millor que no pas per menjar arengades i anar amb taxi, i li han sobrat diners, però si hagués menjat caviar cada dia li haurien faltat". 


 

 

4. Els diners, un tema cabdal

"Maradona ens costa que cada soci deixi de cobrar un diari a la setmana", va dir, justificant el sou de l'argentí. Els diners sempre van ser un tema cabdal en la seva gestió, fins al punt de discutir amb Johan Cruyff, fins i tot, en la durada dels contractes dels jugadors. Núñez apostava per fer-los llargs per amortitzar el cost dels traspassos, mentre que l'holandès els preferia curts per tal d'incentivar els jugadors i que no es relaxessin. En la celebració d'un triomf de la secció d'handbol, l'exjugador Enric Masip, fent de periodista improvisat, li va preguntar per la seva opinió sobre la secció i els seus jugadors, i si demanaven gaire: "Una mica", va respondre, desfermant les rialles de Masip. "Un candidat, ha de ser generós i dir que donarà el 10% dels seus diners, però dels seus, no dels socis, que en tenim a l'atur i que tenen dificultats per pagar el carnet d'identitat", va dir un dia. 


 

5. "Barcelona, la ciutat que porta el nom del nostre club"

Entre les extravagàncies de l'expresident, una frase on va deixar clar que per ell havia estat primer, o més important, el Barça que Barcelona. "Fem aquesta oferta a la ciutat, a aquesta casa de la ciutat. Aquesta ciutat olímpica, aquesta ciutat que porta el nom del nostre club, o nosaltres que portem el nom de la ciutat". En més d'una ocasió també va diferenciar entre càrrecs com el seu i el del president de la Generalitat. "Entre el president del Barça i el de la Generalitat hi ha dues filosofies diferents. El de la Generalitat [Jordi Pujol] vol dominar el país i jo fer país. Jo vull aglutinar, vendre el país, la prova és que el Barça és el primer ambaixador de Catalunya i es veu a tot arreu. L'altre dia van raptar un nen i va sortir amb una samarreta del Barça". Sobre el tema dels sentiments, també va generar certa controvèrsia una referència a Pablo Ornaque, un col·leccionista seguidor de l'Espanyol: "Acabem d'inaugurar una placa a Pablo Ornaque, que és curiós, és un gran seguidor de l'Espanyol, però una gran persona". 


 

6. Una relació particular amb els periodistes

Com a pràcticament qualsevol dirigent d'una institució, a Núñez li agradaven aquells periodistes que no criticaven la seva gestió. "Alguns tindran problemes amb el seu lloc de treball si persisteixen amb la seva actitud", va avisar, amenaçant, quan va arribar a la presidència, en referència a les veus no partidàries a ell que no l'elogiaven des d'alguns mitjans de comunicació. 

 

7. "Quicir", una altra manera de dir "vull dir"

Nascut a Barakaldo, però emigrat a Catalunya de ben petit, amb set mesos, Núñez no parlava un català especialment correcte, però algunes de les seves incorreccions gramaticals han estat acollides amb afecte per part dels seguidors blaugranes. Una d'elles és "quicir", una forma resumida de dir "quiero decir". "Quiero mucha tranquilidad, quicir, técnicamente no quicir que el árbitro se pueda equivocar, quicir dar facilidades a los árbitros para que se puedan equivocar menos, porque los árbitros siempre se van a equivocar, en esto caso siempre defenderé al árbitro, pero estaré en contra si hay un error a favor, quicir, pero siempre tengo que defender a los árbitros y salgo en su defensa", va dir, reiterant en nombroses ocasions aquesta expressió. 


 

8. La mala relació amb Cruyff en el seu comiat

Núñez va aterrar al Barça pocs mesos després que Cruyff deixés el club en la seva etapa com a jugador. L'holandès havia decidit retirar-se el 1978, després de cinc anys com a blaugrana, i el mateix any en què Núñez va guanyar les primeres eleccions. Onze anys més tard, l'holandès va ser un dels noms propis dels comicis del 1989, quan semblava la primera opció a la banqueta del principal candidat opositor a Núñez, Sixte Cambra. Però l'equip de Núñez va anticipar-se, aconseguint el retorn de l'holandès en un moviment estratègic que li va permetre guanyar les segones eleccions. La relació entre el president i l'entrenador, però, va viure molts capítols, alguns de bons i altres de dolents, com ara el seu comiat, el 1996. "Aviso al Cruyff que l'any que ve no serà entrenador del Barça, però preparat perquè tindràs molts problemes", va deixar-li anar. "Sempre ha intentat enganyar al soci", va acusar-lo, en una roda de premsa molt dura. "Jo em veig incapaç de seguir ajudant-lo, després d'haver-li salvat la vida en una roda de premsa on em demanaven el seu cap, tot i els molts problemes, jo no estic enfrontat amb ell, però vull defensar el patrimoni del Barcelona", va afegir. I va sentenciar amb una altra frase que va fer fortuna: "És motiu de 'cese'". 


 

 

9. "Una dada important"

En ple judici per les investigacions sobre les acusacions per falsedat documental en el cas Hisenda, Núñez va deixar constància davant la jutgessa instructora que tres dels membres de l'Agència Tributària que havien efectuat escorcolls, havien comprat un pis a la seva constructora, Núñez i Navarro, un apunt que va desfermar algunes rialles a la sala. "El dia del registre hi havia tres persones que em van saludar. Una qüestió anecdòtica? És important senyoria, que tres persones en un registre siguin clientes de Núñez i Navarro és una dada important". 

 

10. "Los llambordins" i altres lapsus

"En el extrerior del estadio, ustedes sabían, que cuando se llovía, las lluvias, quedaba en mal estado. Se han puesto unos llambordins en todos los elementos comunes", va dir en una ocasió, utilitzant el terme en català, llambordins, al castellà (la traducció correcta seria 'adoquines').    "Sóc un home a qui li agrada dir les coses amb molta transparència, i avui en dia tots sabeu quines coses no es poden dir i no és bo que es diguin", va dir. 




Comentaris

envia el comentari