Dembélé també sap ser puntual (1-1)

El francès marca un gol matiner en la visita del Tottenham al Camp Nou, però no pot evitar la classificació anglesa per als vuitens de final
Els jugadors del Barça celebren el gol de Dembélé.
Els jugadors del Barça celebren el gol de Dembélé. | EFE

Messi somriu des de la banqueta. L’argentí, que no ha estat titular contra el Tottenham, aplaudeix Ousmane Dembélé després que l’extrem hagi pres la pilota a Walker-Peters i fet un canvi de ritme espectacular, una retallada en sec i un posterior xut amb l’esquerra per batre Hugo Lloris. Només han passat set minuts; avui, el francès sí que ha arribat puntual. I, com ja va fer davant el Vila-real en el darrer partit de Lliga al Camp Nou, ha tornat a demostrar que és un jugador diferent pel qual a 69.961 espectadors els ha valgut la pena omplir majoritàriament la graderia de l’estadi blaugrana. El seu gol, a més, ha servit perquè el de Lucas Moura a la segona meitat no hagi acabat amb el rècord d’imbatibilitat de 29 partits del Barça com a local a la Champions League (1-1).


 

El rebel·lia i la poca vergonya de Dembélé ha estat la gran notícia positiva d’un Barça poc conegut. Segurament, l’escenari i les condicions no han ajudat a què, més enllà de competir amb honor i orgull per no faltar el respecte als equips que encara no havien fet els deures, el conjunt blaugrana fes brillar la seva millor versió. Tampoc l’alineació inicial catalana, força plena de cares noves. Si, la setmana passada, els jugadors menys habituals van aprofitar el matx contra la Cultural Leonesa per fer un pas endavant, avui les sensacions no han estat tan positives.

 

Amb la seva convocatòria, Ernesto Valverde ja va deixar clar que la visita d’un Tottenham que es jugava el seu futur a la Champions League era una bona oportunitat per fer rotacions, però no experiments. Només un jugador del filial, Miranda, formava part de la llista d’efectius culers per disputar el darrer compromís de la fase de grups de la Lliga de Campions 2018/19. Valverde va tornar a exterioritzar que, per a ell, el present del club és més important que el futur. Riqui Puig, Oriol Busquets i companyia han hagut de veure el partit des de casa seva mentre el tècnic extremeny confiava la titularitat a tot el fons d’armari del primer equip menys Denis Suárez: Cillessen, Munir, Vermaelen i Aleñá s’han afegit a un onze en què Lenglet ha debutat com a central dret, Rakitic ha complert com a migcampista posicional, Arthur ha tornat a tenir minuts després de la seva lesió, Semedo ha tornat a passar desapercebut al lateral dret i Miranda ha decebut a l’esquerre, superat completament per les expectatives. Coutinho, un cop més, ha estat irreconeixible, encara que una rematada seva just abans del descans i una altra a les acaballes del partit s’han estavellat contra el pal.


 

Cillessen no pot frenar la bèstia anglesa

 

A banda del gol, el Barça ha fet molt poca cosa. Els culers s’han apropat amb comptagotes a l’àrea de Lloris i s’han deixat dominar pel Tottenham, no en termes de possessió però sí en l’aspecte relacionat amb les oportunitats perilloses i els xuts entre els tres pals. Cillessen, excels un cop més, ha fet diverses aturades magistrals que han tornat a demostrar que si Ter Stegen no fos un dels millors del món, si no el millor, l’holandès podria ser el porter titular sense cap mena de dubte. Harry Kane i Son, els homes més actius dels de Mauricio Pochettino en la primera meitat, no han pogut fer més que lamentar-se en veure les seves aturades. A la represa, Eriksen i Lucas Moura han fet el mateix després de dues rematades a boca de canó en la represa.


 

Ni l’entrada de Messi ha pogut canviar la cara a un Barça que ha interioritzat amb excés que no es jugava res. Per contra, el Tottenham s’ha anat bolcant a mesura que han anat passant els minuts. El PSV s’havia avançat al Giuseppe Meazza i els anglesos no necessitaven empatar per classificar-se, però a falta de vint minuts per al final Mauro Icardi ha igualat el marcador a Milà i ha fet saltar les alarmes a l’equip londinenc. Pochettino ha fet entrar Fernando Llorente i a diluït el mig del camp a la recerca d’un gol que valgués la classificació.

 

A la desesperada, la gran quantitat d’aficionats londinencs que han omplert la grada visitant del Camp Nou han pogut acabar celebrant una diana i la classificació: Kane, omnipresent, ha fet una passada de la mort a Lucas Moura i el brasiler no ha perdonat. Sí que ho ha fet Rose, que també ha estat molt ben habilitat pel davanter estrella de la selecció anglesa, però el Tottenham no s’ha acabat penedint de les ocasions fallades i seguirà competint en la màxima competició internacional entre clubs.





Comentaris

envia el comentari