Mor Michael Collins, un dels astronautes de la primera missió humana a la Lluna

Ha mort als 89 anys víctima d'un càncer i ho ha anunciat la seva família a Twitter

L’astronauta Michael Collins ha mort aquest dimecres 28 d’abril als 89 anys, víctima d’un càncer, segons ha anunciat la seva família en un comunicat difós a Twitter. Collins va ser un dels astronautes, al costat de Neil Armstrong i Buzz Aldrin, que va participar en la missió Apollo 11 de la NASA, la primera missió que va dur a l’ésser humà a la Lluna, el 1969. “Lamentem compartir que el nostre estimat pare i avi ha mort avui, després d’una valenta batalla contra el càncer”, ha anunciat la seva família, que assenyala que Collins “va passar els seus últims dies en pau, amb la seva família al seu costat”.

Segons el comunicat, Collins “sempre va enfrontar els desafiaments de la vida amb gràcia i humilitat, i va enfrontar el seu desafiament final de la mateixa manera”. La seva família ha volgut remarcar que la vida que va portar Collins el va fer una persona “afortunada” i destaquen “el seu agut enginy, el seu tranquil sentit del propòsit i la seva sàvia perspectiva, obtinguda tant en mirar cap enrere a la Terra des de la perspectiva de l’espai com en contemplar les tranquil·les aigües des de la coberta del seu vaixell de pesca”. Donat aquest “difícil” moment, la seva família ha demanat privacitat i que se’l recordi “amb afecte i alegria”.

Nascut el 31 d’octubre de 1930 a Roma (Itàlia), Collins va rebre nombroses condecoracions i premis, inclosa la Medalla Presidencial per la Llibertat el 1969, el Trofeu Robert J. Collier, el Trofeu Commemoratiu Robert H. Goddard i el Trofeu Internacional Harmon. Abans d’unir-se a la NASA, Collins es va exercir com a pilot de combat i pilot de proves experimentals al Centre de Proves de Vol de la Força Aèria, a la Base de la Força Aèria Edwards, a Califòrnia, del 1959 al 1963. Va aconseguir més de 4.200 hores de vol.

Nomenat astronauta de la NASA el 1963, va servir com a pilot en la missió Gemini 10, de 3 dies, llançada el 18 de juliol del 1966, durant la qual va establir un rècord mundial d’altitud i es va convertir en el tercer caminant espacial d’Estats Units, completant dues activitats extravehiculares. El seu segon vol va ser com a pilot del mòdul de comandament de la històrica missió Apollo 11 el juliol del 1969. Va romandre en òrbita lunar mentre Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van convertir en els primers homes a caminar sobre la Lluna.

Quan va deixar la NASA, el gener del 1970, Collins es va convertir en subsecretari d’Estat d’Assumptes Públics. L’abril del 1971, es va unir a la Institució Smithsonian com a Director del Museu Nacional de l’Aire i l’Espai, on va romandre durant 7 anys. Va ser responsable de la planificació i construcció del nou edifici del museu, que va obrir al públic el juliol del 1976, i l’abril del 1978 va esdevenir subsecretari de la Institució Smithsonian.

El 1980, Collins es va convertir en vicepresident de LTV Aerospace and Defense Company, càrrec del qual va dimitir el 1985 per iniciar la seva pròpia empresa. És autor de ‘Carrying the Fire’ (1974), que descriu la seva experiència en el programa espacial. També va escriure ‘Flying to the Moon and Other Strange Places’ (1976) i el 1988 ‘Liftoff: La història de l’aventura d’Amèrica a l’espai’.

Comentaris

    ciutadà 29/04/2021 8:57 am
    Ja només en queda un d'aquells tres que van anar a la Lluna. Recordo perfectament aquella nit de juliol de 1969; la vaig passar davant el televisor, fumant una havà reservat per a l'ocasió. Contra els retrets de molts davant la magnitud de la despesa, els puc dir què, al menys, no ha calgut muntar una guerra per fer avenços científics. Quins?. Molts: en primer lloc, la microelectrònica. I moltes altres coses: els rellotges electrònics, el teflon, el porexpan, els bolquers etc etc.
      fat boy 29/04/2021 2:33 pm
      A al andalus s'estimen mes gastar-s'ho en toros, flamenc i familia reial.
    ciutadà 29/04/2021 8:57 am
    Ja només en queda un d'aquells tres que van anar a la Lluna. Recordo perfectament aquella nit de juliol de 1969; la vaig passar davant el televisor, fumant una havà reservat per a l'ocasió. Contra els retrets de molts davant la magnitud de la despesa, els puc dir què, al menys, no ha calgut muntar una guerra per fer avenços científics. Quins?. Molts: en primer lloc, la microelectrònica. I moltes altres coses: els rellotges electrònics, el teflon, el porexpan, els bolquers etc etc.

Respon a ciutadà Cancel·la les respostes