Kosovo, deu anys d'una independència que Espanya es nega a reconèixer

Els experts apunten a la integració del país a la UE com el futur "més sensat" per a Pristina i lamenten que Espanya continuï sense reconèixer l'estat kosovar
Una nena oneja la bandera de Kosovo a Prístina
Una nena oneja la bandera de Kosovo a Prístina | Reka, Hazir/ ACN/ Reuters

Kosovo celebra aquest dissabte deu anys d'una declaració d'independència al parlament que va fer del país on viuen prop de dos milions de persones un cas "únic". Només un any després de la declaració unilateral, una cinquantena d'estats ja l'havien reconegut -entre ells els Estats Units i bona part dels europeus- i la suma de reconeixements supera avui el centenar. Amb tot, alguns estats com Espanya continuen considerant-la una regió de Sèrbia. Segons expliquen diversos experts a l'ACN, les violacions de drets humans a la regió van justificar a ulls del món la secessió del 17 de febrer del 2008. Bojan Savic, professor de Relacions Internacionals a la Universitat de Kent a Brussel·les apunta que "la destructivitat i la ferocitat del conflicte entre els albanesos i els serbis van fer la independència inevitable". Malgrat l'alt grau de reconeixement internacional, però, els reptes econòmics i polítics segueixen presents al país una dècada després.


 

Els experts adverteixen que la UE ha de deixar pas al país perquè construeixi el seu propi futur, que alhora passa, segons defensen, per formar part de la família europea. Per a Henry Hank Perritt, autor del llibre 'El camí cap a la independència de Kosovo', hi ha hagut "molt poc progrés" al país des del 2008 però Pristina està "gradualment més a prop de la UE". "L'únic futur sensat és integrar Kosovo de manera més ferma a Europa", adverteix. Perritt, professor de dret als Estats Units, lamenta que "la comunitat internacional no ha deixat fer als líders polítics" kosovars i critica que en lloc de permetre que aquests se centrin en l'economia i en construir unes institucions pròpies sòlides, "insisteix en el fet que es destinin els esforços en un tribunal especial pels crims de guerra o en disputes frontereres amb Montenegro". En aquest sentit, atribueix el poc progrés a "la interferència internacional".


El primer ministre, Hashim Thaci, i el president Fatmir Sejdiu, davant la bandera de Kosovo
El primer ministre, Hashim Thaci, i el president Fatmir Sejdiu, davant la bandera de Kosovo | Damir Sagolj / Reuters/ ACN

 

Bojan Savic comparteix l'opinió de Perritt i parla de la necessitat que el país s'empoderi. "Si volem solidificar Kosovo com a estat no s'aconseguirà només resolent problemes amb Sèrbia o amb el reconeixement de tots els països europeus, Kosovo necessita que es permeti emergir els poders polítics locals", assegura. Per la seva banda, Perritt creu que amb el pas del temps la comunitat internacional se centrarà en altres aspectes i una nova generació d'actors polítics entraran en escena per agafar les regnes del creixement econòmic i la creació de llocs de treball. "Potser en deu anys serà així, requereix temps", recorda, i apunta a un "patró" similar a l'est d'Europa. "La gent té el coratge per lluitar i fa una revolució per tenir esperances, pensant que les coses milloraran de forma immediata, però l'endemà de la independència els mateixos problemes segueixen existint i la gent continua decebuda", assegura.


 

La independència de Kosovo va ser un cas únic segons Perritt perquè tot i que Sèrbia no volia la secessió de la regió "el nivell de violacions de drets humans contra la majoria de la població de Kosovo va justificar la intervenció internacional". "Així que Kosovo es trobava, de fet, sota tutela internacional quan va declarar la seva independència, i això no s'ha replicat enlloc més", destaca l'expert en dret. La diplomàcia a través del pla Ahtisaari va jugar segons ell un paper "clau" a l'hora d'aconseguir que la majoria dels estats europeus reconeguessin Kosovo. Els Estats Units, diu, estaven preparats per reconèixer-lo de manera unilateral però "era millor fer-ho amb un grup de països". Part de la diplomàcia, explica, va consistir a aconseguir que es declarés la independència en un moment en què els reconeixements estiguessin lligats i per tant es fes de manera coordinada. "Kosovo estava preparat per fer una declaració unilateral però sense els reconeixements això hauria produït una situació molt més complexa", conclou.


Mariano Rajoy
Mariano Rajoy | ACN

 

El 2016 va entrar en vigor l'Acord d'Estabilització i Associació entre la UE i Kosovo amb l'objectiu de millorar les relacions europees amb Pristina i impulsar reformes que l'acostessin a Brussel·les. "Aquest acord obre una nova etapa en la relació entre la UE i Kosovo", va remarcar llavors l'Alta Representant de la UE Federica Mogherini, que va apuntar que el pacte era una oportunitat per "contribuir a l'estabilitat i la prosperitat" del país i de tota la regió. Des de l'octubre del 2017 hi ha trobades periòdiques entre la UE i Kosovo. Bojan Savic es mostra escèptic amb l'acord i assegura que el procés d'integració "és molt fràgil". 

 

Fa dos anys, l'Eurocambra va reclamar a Espanya i quatre estats més que reconeguessin la independència de Kosovo. Els eurodiputats van aprovar per 403 vots a favor, 130 en contra i 104 abstencions una resolució que demanava a Espanya, Eslovàquia, Romania, Grècia i Xipre que ho fessin per facilitar l'estabilització de la regió i la normalització de les relacions entre Pristina i Belgrad. Aquest mateix més la Comissió Europea va presentar una estratègia que contempla la possibilitat que Kosovo i Sèrbia completin el seu procés d'adhesió el 2025. Mogherini va defensar fa uns dies que la data fixada és una perspectiva "realista" per completar el procés de negociació. Per la seva banda, però, Sèrbia rebutja reconèixer Kosovo com un estat independent com a moneda de canvi per formar part de la UE, segons va dir aquest mateix divendres el president Aleksandar Vucic.


 

Perritt lamenta que estats com l'espanyol no reconeguin la república balcànica i atribueix el no reconeixement per part de Madrid a interessos polítics. "Entenc que al govern espanyol li preocupa que la gent pugui fer paral·lelismes entre Kosovo i Catalunya i és evident que al govern li inquieta la situació catalana", assegura. El mateix passa, diu, amb altres estats que han adoptat una posició similar. "Els fa por que s'estableixi un precedent", apunta. L'expert considera que a escala europea s'hauria de pressionar perquè tots els membres de la UE reconeguin l'estat kosovar.
 

 

Savic, per contra, creu que s'ha d'acceptar que hi hagi múltiples realitats i que cada estat membre tingui la seva actitud cap a Kosovo. Així mateix, també veu "molt difícil" aconseguir una posició comuna a la UE i tot i que reconeix, com Perritt, que el futur de Kosovo passa, d'una manera o altra, per integrar-se a la UE, creu que la manca de posició unificada "ho complica molt" . Thomas Waitz assenyala també que entén "per què Espanya no reconeix la república balcànica". En qualsevol cas, l'austríac espera que els Balcans puguin unir-se a la família europea i avisa que quan això passi "l'important no serà com estan les institucions organitzades" sinó si hi ha una perspectiva de desenvolupament de drets humans, d'un sistema de justícia o una economia. "El principal objectiu és donar a aquests països una perspectiva clara", afirma.





Comentaris
mamma mia
Catalonia is not Kosovo
El éxito de Kosovo
De 1969 a 1999 guerras internas. En 1999 la Otan se interpone entre Kosovo y Serbia: 38.000 misiones aéreas contra Serbia. Resultado para Kosovo: unos 12.000 muertos y cientos de miles de desplazamientos de población no albanesa sobre una población total de menos de 2.000.000. Tras la independencia es uno de los países más pobres de Europa. La tasa de desempleo está entre e el 30 y el 35% de la mano de obra. En 2015 un 4% de la población emigró. ¿Es esto un modelo para el secesionismo catalán?.
L.espanya podrida els importa un pito a Kosovo i a Europa , és el cul del món
qualsevol
Polítics i periodistes mal informats lloen independències artificials (ús remeto a 3W.red voltaire.org, informació detallada dels casos d'Eslovénia i Kosovo).
Paco
Marca Ecspaña dando el cante para no variar.
Mamuski
Me Parece que estos de la U.E estan esperando a que lleguemos al coflicto armado y entoces intervendran.

envia el comentari