El Papa Francesc clama en la seva darrera encíclica ‘Laudato Si’ sobre el “maltractament” que les societats han donat al Planeta durant els últims dos segles, denuncia la “feblesa” de la reacció política internacional i proposa uns nous hàbits de consum perquè La Terra no es converteixi en “un immens dipòsit de brossa”. “Mai hem maltractat i la nostra casa comuna com en els últims dos segles”, subratlla Francesc en la que és la seva segona encíclica, publicada ahir pel Vaticà i escrita en castellà, el títol del qual fa referència al Càntic de les Criatures compost per Sant Francesc d’Assís com a lloança a la naturalesa.
El document papal és la segona encíclica del Pontífex argentí després de ‘Lumen Fidei’, escrita a quatre mans juntament amb el Papa emèrit Benet XVI. Al llarg de sis capítols i gairebé 200 pàgines, el Papa urgeix a crear un sistema normatiu que inclogui “límits infranquejables” i asseguri la protecció dels ecosistemes davant “noves formes de poder derivades del paradigma tecno-econòmic”. “Pot esperar-se que la legislació i les normes relacionades amb el medi ambient siguin realment eficaces?”, es pregunta, al mateix temps que posa l’exemple de països amb una legislació clara per a la protecció de boscos que segueixen sent “testimonis muts de la freqüent violació d’aquestes lleis”.
D’altra banda, anima a canviar els “hàbits nocius de consum” que per al Pontífex, de vegades semblen “suïcides”, com el “creixent augment de l’ús i la intensitat” de l’aire condicionat. “Si algú observés des de fora la societat planetària, se sorprendria davant semblant comportament que de vegades sembla suïcida”, exclama. Per al Papa, “el ritme de consum, de desaprofitament i d’alteració del medi ambient ha superat les possibilitats del planeta, de tal manera que l’estil de vida actual, per ser insostenible, només pot acabar en catàstrofes”.
“Els crits de la naturalesa”
A més, relaciona la cura del medi ambient amb algunes qüestions ètiques i assegura que “no és compatible” la defensa de la naturalesa amb la justificació de l’avortament. En aquest sentit, també apunta que “quan no es reconeixen en la realitat mateixa el valor d’un pobre, d’un embrió humà, d’una persona amb discapacitat, difícilment s’escoltaran els crits de la mateixa naturalesa”. “Atès que tot està relacionat, tampoc és compatible la defensa de la naturalesa amb la justificació de l’avortament. No sembla factible un camí educatiu per acollir als éssers febles que ens envolten, que de vegades són molests o inoportuns, si no es protegeix a un embrió humà encara que la seva arribada sigui causa de molèsties i dificultats”, subratlla.
A més, considera “preocupant” que alguns moviments ecologistes reclamin, “amb raó”, certs límits a la recerca científica i, no obstant això, amb la vida humana “es justifiqui traspassar tots els límits” com “quan s’experimenta amb embrions”. També critica totes aquelles polítiques que en lloc de resoldre els problemes dels pobres i de pensar en un món diferent, “només proposen una reducció de la natalitat” amb “pressions internacionals als països en desenvolupament, condicionant ajudes econòmiques a certes polítiques de ‘salut reproductiva'”. Per al Pontífex, la “culpa” no és de l’augment de la població sinó del “consumisme extrem d’alguns”.
