El Regne Unit fa setmanes que viu al límit amb un confinament sever, el tercer d’ençà que va començar la pandèmia de la Covid-19. En els darrers dies ha viscut jornades tràgiques superant un nou rècord pel que fa a morts en un dia, 1.564 morts el dimecres passat. Des del govern britànic s’estan fent esforços ingents per avançar amb la vacunació de la forma més ràpida possible: la darrera mesura anunciada implica tenir punts de vacunació oberts les 24 hores del dia. Amb tot, però, les mesures restrictives continuen sense que es pugui fixar ni aproximadament una data per aixecar-les en l’horitzó. Un representat del govern britànic ha dit aquesta setmana que era “impossible” dir quan es podrien relaxar les restriccions.
Aquesta situació d’extrema gravetat sanitària ha atrapat també molts catalans que viuen en aquell país. La psicòloga catalana Olga Gallardo n’és un exemple: es troba ara mateix confinada durant deu dies a casa seva a Londres, on va arribar fa una setmana després de passar les festes de Nadal a Mont-roig del Camp (Tarragona), que és d’on és la seva família.
Tot i que viatjar en pandèmia pot ser una odissea, Gallardo va preferir marxar de la capital britànica el 19 de desembre per passar les festes amb la família, però sap de molts catalans que precisament per la pandèmia van evitar-ho. Ella va volar a casa perquè si no hauria hagut de passar les festes sola i sense poder veure les amistats. En el trànsit entre un país i l’altre es va conèixer que havia aparegut una nova soca, la variant britànica del virus, de manera que pels pèls aquesta catalana no es va quedar atrapada a l’aeroport com va passar a moltes persones.
Des d’aleshores viatjar entre països s’ha fet més complicat. Per arribar a Catalunya primer va haver de fer-se una prova PCR, i en tornar al Regne Unit està obligada a romandre deu dies confinada, una experiència per la qual ja ha passat tres vegades el darrer any, perquè ha visitat la família en tres ocasions i després de veure-la s’ha hagut de tancar a casa i no veure ningú durant deu dies.
Pot ser “tant o més greu”
També al Regne Unit viu aquesta situació de pandèmia el professor de la UOC i investigador Salvador Macip. En declaracions a El Món, Macip opina que la primera onada “va ser globalment pitjor” al país britànic, però apunta que l’actual pot evolucionar negativament perquè ja s’ha superat el rècord de morts diaris. “Si no es controla a temps podria acabar sent tant o més greu”, indica. El fet és que tot els indicadors apunten a un empitjorament de la situació. “Els ingressos hospitalaris van un parell de setmanes darrere dels contagis i el perill de saturació és molt alt”, comenta Macip.
Aquest expert, que des del Regne Unit segueix molt de prop la situació a Catalunya, tampoc treu l’ull a l’evolució de la pandèmia al país on viu. Observant què passa als dos països, Macip també troba mancances al Regne Unit: “El govern britànic, com altres, ha reaccionat tard i malament al llarg de la pandèmia, i això ha jugat un paper important en el descontrol que hi ha ara”. L’agreujament de la situació al Regne Unit es deu “per un costat a la mala gestió, i per l’altre, a les festes de Nadal, durant les quals es van barrejar moltes bombolles”. A més a més, afegeix el professor de la UOC, “també hi ha la incertesa de la nova variant, que sembla que podria haver accelerat els contagis”, tot i que adverteix que “potser hi ha altres factors que no hem tingut en compte”.
La psicòloga Olga Gallardo també troba que hi va haver durant la segona onada un relaxament important en el compliment de les normes. “A la segona onada la gent es va relaxar, es va normalitzar la pandèmia, tot i que en la primera la gent sí que tenia por perquè no se sabia què passava”, afegeix. Entre els factors de relaxament també s’hi podria incloure el fet que l’ús de la mascareta no és com a l’estat espanyol, obligatori contínuament tant als interiors de tota mena de locals –excepte les cases particulars– com al carrer. Salvador Macip apunta sobre això: “És obligatòria als espais tancats, però a l’exterior només ho és si no es pot mantenir la distància de seguretat. I, com a tots els països, hi ha gent que ho compleix millor que altra, però en general es fa bé”. El fet, però, és que aquesta setmana les autoritats han començat a plantejar un enduriment en l’ús de les mascaretes en considerar que potser no s’estan fent servir bé.
Sigui quina sigui la raó per la qual els números no acaben d’estar sota control en tot el país, el cert és que el ritme d’hospitalitzacions ha fet col·lapsar el sistema, i alguns dies hi ha hagut hospitals de Londres on s’han quedat sense ni un sol llit lliure. Abans ja hi havia hagut una crisi pel que fa a les ambulàncies. Els serveis de transport sanitari s’han vist col·lapsats i alguns pacients no podien ni tan sols ser descarregats de les ambulàncies perquè a urgències no tenien espai. Així doncs, algunes persones han hagut de ser ateses durant hores dins mateix dels vehicles de transport sanitari.
Podria passar res de tot això a Catalunya?
Alguns experts, com el físic Àlex Arenas advertia fa uns dies a Twitter que la situació de Londres era el “tràiler” del que es produiria al nostre país. Salvador Macip creu, en la mateixa línia, que “tots” els elements que estan succeint al Regne Unit es poden reproduir també a Catalunya: “Tal com hem vist a les onades anteriors, el que passa a un país europeu és molt fàcil que es repeteixi als altres, Europa és petita i les fronteres estan obertes, per això el virus circula ràpidament”. Macip recorda que “la nova variant ja ha arribat a Catalunya, i ara pot ser que es converteixi també en dominant”. A més a més, l’investigador equipara la gestió de la pandèmia a Catalunya i Espanya amb la que s’ha fet al Regne Unit: “Esperar que hi hagi el problema per solucionar-lo”. “Ja hem vist —subratlla Macip— que els països que s’anticipen als problemes son els que aconsegueixen millor dominar els contagis i amb aquestes condicions, no seria estrany que la situació que s’està veient al Regne Unit es reprodueixi a Catalunya”.
4 
