El Regne Unit ha deixat de ser aquest divendres a la mitjanit part de la Unió Europea. El país viu un temps en terra de ningú: ni els més partidaris de la sortida ni els més detractors poden encara confirmar les seves prediccions. I per això ahir es van succeir les imatges de celebració per part dels ‘brexiters’ contraposades a les declaracions de tristesa dels seus antagonistes, els ‘remainders’. Encara ha de passar temps per veure si les profecies que s’han construït al voltant del Brexit es compliran o no.
Ahir es van succeir les imatges de celebració per part dels ‘brexiters’ contraposades a les declaracions de tristesa dels seus antagonistes, els ‘remainders’
El politòleg de la UOC Ivan Serrano ha explicat a ‘El Món’ que el futur de les relacions entre la Unió i el Regne Unit, un cop s’ha consumat aquest 31 de gener el Brexit, és ara per ara “incert” perquè es desconeix com s’arreglarà la situació i, per tant, “és difícil de preveure” com quedarà la foto final després que s’hagi consumat el divorci. L’expert creu que cal analitzar la situació tenint en compte els interessos que les dues parts tenen i com voldran salvar-los en aquest període transitori d’onze mesos en què han de fixar les bases de la nova relació.
[r:1]
El Regne Unit té interès en “buscar maneres de relacionar-se amb el món” pel que fa a “actors comercials en un sentit ampli”, especialment en quant a “moviment de capitals, persones, força de treball i ‘indústries’ educatives”, perquè el país “no es pot permetre deixar de ser una destinació cultural, incloent la qüestió educativa, que inclou la UE com a lloc de trànsit”, subratlla Serrano. Per tant, existeixen “uns incentius” que poden facilitar l’acord. A banda d’això, el país també té qüestions internes a resoldre com són els plantejats per Escòcia i Irlanda del Nord.
Una noia en una protesta a Londres contra el Brexit (EP)
Pel que fa a la UE, Serrano troba que el bloc comunitari ha de continuar demostrant en aquest procés que és “un actor unitari sense donar la imatge que és molt fàcil sortir-ne”. El club europeu també ha de gestionar les “tensions internes” i sobretot pel que fa als “moviments euroescèptics vinculats a la dreta i a l’extrema dreta xenòfoba”. El politòleg adverteix de la “temptació” que aquests moviments poden tenir en els propers mesos “per desestabilitzar al màxim la UE” buscant “acords bilaterals al marge de la UE”. Més enllà d’això, apunta, la Unió necessitarà “trobar una relació estable amb el Regne Unit, que permeti mantenir vincles beneficiosos per les dues parts en qüestió de població”.
El bloc comunitari ha de continuar demostrant en aquest procés que és “un actor unitari sense donar la imatge que és molt fàcil sortir-ne”
Ara per ara conviuen visions apocalíptiques i integrades sobre les conseqüències del Brexit, però al marge d’aquestes, Serrano opina que “el Regne Unit, com a Estat i economia, serà igual de viable tant dins com fora de la UE”.
Oportunitat per Escòcia?
Manifestants a favor de la UE a Escòcia (EP) 2020 01 31 a les 22.24.18
El referèndum d’Escòcia, que no ha sortit de l’agenda, tornarà a debat perquè un argument a favor del ‘No’ va ser que la independència implicaria sortir de la UE. Els partidaris del ‘Sí’ defensaran que les circumstàncies del primer referèndum han canviat i, per tant, “això legitima tornar a consultar la societat escocesa” sobre una eventual independència, comenta Serrano.
Pel que fa a les conseqüències per al moviment independentista català, el politòleg de la UOC creu que hi ha “un cert efecte mirall respecte a Escòcia i el Regne Unit i, si alguna cosa es demostra amb aquesta sortida, és que malgrat les grans declaracions polítiques, els problemes polítics acaben tenint una traducció institucional”. L’expert destaca que “quan hi ha una expressió ferma, la UE és un lloc del qual se’n pot sortir i entrar perquè quan hi ha un problema polític de rellevància és la institució la que s’adapta per trobar mecanismes, siguin més bons o dolents”.
Aquest va ser el missatge del primer ministre britànic, Boris Johnson, dirigit als ciutadans del país per acompanyar un moment històric i que obre una fase de grans incerteses.
Tonight we are leaving the European Union. pic.twitter.com/zZBsrf4BLe
— Boris Johnson (@BorisJohnson) January 31, 2020
L’impacte per l’economia catalana
L’impacte del Brexit per l’economia catalana, si d’aquí al període transitori d’onze mesos que s’ha obert no s’arriba a un acord comercial i econòmic, seria de fins a 2.000 milions d’euros. Aquest seria la xifra en el pitjor dels escenaris, segons les previsions que fa el Departament d’Economia i Coneixement del Govern. El Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya i, tot i que en el període de transició no es preveuen canvis duaners, de regulació ni fiscals que afectin les exportacions ni importacions amb aquest país, el Govern ha ajudat empreses catalanes a fer plans de contingència i afrontar els reptes.
En el període de transició no es preveuen canvis duaners, de regulació ni fiscals que afectin les exportacions ni importacions amb aquest país
Si no es tanca un acord comercial es calcula que gairebé 1.500 milions d’euros d’exportacions d’una cinquantena de productes catalans al Regne Unit es veurien afectats per nous aranzels. Suposaria el 37,6% de les vendes d’empreses catalanes en aquest país. A banda d’aranzels, també cal tenir en compte els controls de frontera, els permisos, les normes d’origen o aspectes fiscals i logístics. Així mateix, podrien aparèixer noves barreres relacionades amb la fluctuació de la lliura, la protecció industrial, possibles prohibicions, canvis en els contractes internacionals i en la contractació de treballadors, entre d’altres.
Un total de 830 empreses del país han estat assessorades des del març del 2019 a través de la Finestreta Brexit que va habilitar el Govern. Aquestes representen el 38% del total de companyies exportadores regulars al Regne Unit. Els sectors on s’han aixecat més inquietuds són química i plàstics, altres béns de consum, maquinària i béns d’equip, TIC i transformació digital i alimentació i productes gourmet. Quant a temes amb més consultes han estat duanes, PIF i aranzels, normativa tècnic-administrativa, entorn país i fiscalitat.
