L’odissea burocràtica dificulta l’adaptació dels primers refugiats afganesos

La fundació Bayt denuncia que molts refugiats surten del sistema nacional d'asil quan encara necessiten ajuda per subsistir

Els tretze afganesos que van arribar a Catalunya acollits per la Fundació Bayt al-Thaqafa ara fa dues setmanes van poder fugir de l’Afganistan gràcies a un correu electrònic que els va capgirar la vida. Rebre el missatge i haver col·laborat amb Occident anys abans els va obrir la possibilitat de fugir dels talibans en plena missió d’evacuació a contrarellotge, però l’odissea burocràtica que han trobat a Europa els dificulta encara més l’adaptació a la seva nova vida lluny de l’Afganistan i de les seves famílies: hauran de passar un procés molt complex de resultat incert, llarg i dificultós, per poder adquirir l’estatus de refugiats. De fet, s’hauran de preparar per afrontar-lo com si anessin a un examen, sobretot en el cas de l’entrevista que hauran de tenir per convèncer els funcionaris espanyols que se’l mereixen.

La sortida del país no va ser gens fàcil. Molts d’ells van intentar arribar a Kabul com més ràpidament millor un cop rebuda la convocatòria per por a perdre la plaça dins del vol d’evacuació, però es van trobar controls ferris dels talibans i unes carreteres gairebé intransitables per la destrucció de la guerra. Superat el periple per carretera, van passar dies intentant accedir a la pista de l’aeroport. En mig de la desesperació, utilitzaven banderes espanyoles per intentar cridar l’atenció dels soldats –com havia recomanat obertament la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles– i brandaven els telèfons mòbils amb els correus i la documentació que els identificava implorant que els deixessin passar. Tretze d’aquests refugiats van poder pujar a l’avió, però amb un cost molt alt: tots van haver de deixar enrere les seves famílies.

Daniela Dias, responsable del programa de protecció internacional de la fundació Bayt, rep El Món després d’uns dies de molta feina preparant el dispositiu d’acollida per als migrants. Els perfils dels tretze afganesos que han acollit, explica, són molt diversos, des de famílies amb nens –el més petit de només onze mesos– a homes sols. Tots ells han deixat enrere familiars, amics i feines estables a l’Afganistan. “Els més grans han deixat els pares, que en alguns casos no van poder accedir a l’aeroport. Altres han deixat molts germans”, assegura Dias, que explica que encara no coneix totes les històries perquè no ha pogut entrevistar-se en profunditat amb tot el grup. Un dels refugiats que posa d’exemple per il·lustrar la dramàtica situació, ha hagut de deixar al país asiàtic la seva dona i quatre fills per la por a represàlies del govern talibà.

El darrer grup de refugiats afganesos que va arribar a Espanya / ACN

La burocràcia els manté en situació de vulnerabilitat

La fundació Bayt desenvolupa un programa d’acollida estatal gestionat pel Ministeri d’Inclusions, Migracions i Seguretat Social, cosa que els permet acollir 160 persones cada any. El procés d’acompanyament a aquests refugiats comença en el moment que arriben i acaba quan se’ls resol la sol·licitud d’asil. El problema, explica Daniel Ibarz, president de la fundació, és que en la majoria de casos un cop resolta –després d’una llarga espera– encara estan en situació de vulnerabilitat. “Moltes persones surten del sistema nacional d’asil i encara necessiten ajuda per subsistir. Ens agradaria poder finalitzar l’acompanyament quan la situació de vulnerabilitat està resolta, i no quan es resol el seu expedient”, lamenta Ibarz, que fa una crida a la col·laboració ciutadana per a fer front al 20% de les despeses que no cobreix el ministeri i l’entitat destina a les persones que un cop resolta la seva sol·licitud d’asil segueixen tenint una situació extremadament vulnerable.

Ibarz subratlla que la figura de les fundacions com Bayt és “clau” per l’acompanyament durant tot el procés burocràtic i administratiu. “El procés migratori que s’inicia quan la persona pren la decisió de marxar del seu país continua quan arriba amb molts reptes i traves que han de superar“, explica el president de Bayt, que assenyala la varietat dels reptes que se’ls presenten, que poden ser burocràtics, jurídics, psicològics, laborals... Per tot això, assenyala, han de comptar amb el suport d’una entitat que es comprometi amb la seva situació de vulnerabilitat. “Acollir significa també acompanyar”, afegeix.

El procés “etern” de demanar asil

Ibarz assegura que el procés de demanar asil és molt més llarg del que la societat imagina. Primerament, els sol·licitants han de tenir accés a una cita per explicar el seu cas. Una vegada l’aconsegueixen, han d’argumentar en una entrevista que esdevé clau per al seu futur al país per què consideren que se’ls ha de reconèixer l’estatus de refugiat. “És vital que les entitats preparin l’entrevista per ajudar-los a utilitzar les paraules i arguments més adients”, assenyala Ibarz, que explica que un cop realitzada la primera entrevista reben una targeta blanca que encara no els permet treballar.

“Durant sis mesos no poden treballar perquè no tenen permís de residència, el que complica molt que puguin assolir certa estabilitat financera sense l’ajuda d’una fundació”, assenyala. Després de sis mesos, si tot va bé reben una targeta vermella, que ja els permet treballar fins que es resol la seva sol·licitud. Mentrestant, Bayt continua parlant amb els refugiats per completar l’entrevista amb informes jurídics perquè un cop s’estudiï el cas concret de cada migrant es prengui una decisió amb tota la informació disponible.

Refugiats afganesos a la base naval dels EUA a Espanya / EP

La por a les represalies, més forta que la tristesa de marxar

Cap refugiat faria tot aquest procés sense un bon motiu per marxar del seu país natal. Mentre alguns afganesos assenyalen la por a una guerra civil com el principal incentiu per marxar de l’Afganistan, el que més temen els refugiats que han arribat a Barcelona són les represàlies dels talibans per haver col·laborat amb els països occidentals. Això els ha portat, en molts casos, a destruir documentació per evitar ser vinculats amb familiars que no han pogut fugir del país. “No tenim constància que ja estiguessin sent perseguits, però la por els va fer marxar deixant-ho tot a l’Afganistan”, explica Dias.

Ara, aquest grup d’intèrprets, treballadors de manteniment i de neteja que fa anys van col·laborar amb l’estat espanyol al seu país intenten adaptar-se a una nova realitat. Per ara, Bayt els ajuda a fer els tràmits d’empadronament, a obtenir targetes sanitàries i a escolaritzar els menors, una de les principals preocupacions de les famílies refugiades. “Ens pregunten molt sobre l’entrevista d’asil, perquè ara tenen quaranta-cinc dies per sol·licitar la protecció internacional“, assenyala Dias, que assegura que tots ells han demanat mantenir la plaça a la fundació per seguir dins el programa. Una altra de les principals preocupacions dels migrants, explica, és saber on són els familiars que van poder fugir en altres vols del govern espanyol.

Pedagogia per aconseguir finançament

La fundació Bayt, presidida per Daniel Ibarz, persegueix l’objectiu de fer una societat més integradora i crear espais de trobada entre la religió musulmana i la societat occidental. Per poder seguir acompanyant les famílies refugiades en situació de vulnerabilitat un cop el ministeri ja no cobreix les despeses perquè ja ha resolt la seva sol·licitud d’asil necessiten l’ajuda econòmica de la ciutadania.

En un clima de polarització com l’actual, la fundació troba encara més difícil que abans aconseguir la implicació de voluntaris. “No només hem de demanar diners, sinó que hem de defensar els motius pels quals els necessitem i explicar per a què els utilitzarem”, explica Ibarz, que assenyala la necessitat de fer molta pedagogia. “Rebem moltes crítiques, perquè és un tema complex que alguns mitjans de comunicació i partits polítics encara compliquen més”, afegeix.

“La nostra fundació pertany a Sant Joan de Déu, i ens adonem de la diferència entre que la fundació demani diners per al càncer infantil o que els demanem nosaltres per temes migratoris. En el cas dels nens és fàcil que la ciutadania s’impliqui i comparteixi una mateixa opinió, mentre que en el nostre és complicat obtenir una implicació social a nivell econòmic”, conclou Ibarz.

Comentaris

    X2 12/09/2021 5:33 pm
    Això no es asilar , això es enganyar i maltractar, poca humanitat i massa burocracia
    Joan 12/09/2021 11:25 pm
    Quins sous teniu els càrrecs dirigents d'aquesta fundació. Ho demano abans de fer una aportació per saber si val la pena aportar o rebaixar el vostre sou. Salutacions.
    ciutadà 13/09/2021 7:37 am
    La burocràcia ho dificulta tot. Absoilutament tot; és el càncer de l'existència.
    Teto 13/09/2021 3:01 pm
    Colaboradors de l'exercit espanyol, que se n',encarreguin ells

Nou comentari