El local recupera l’estètica original, la barra de marbre i l’esperit mariner. El barri celebra el retorn d’un emblema que ha sobreviscut al pas del temps.
El Born torna a tenir cor propi. A la plaça de Sant Agustí Vell, entre carrers que encara conserven l’eco del vell barri portuari, el Bar Mundial ha tornat a encendre els llums després de quatre anys de silenci. La reobertura no és només gastronòmica: és també un acte de memòria i de resistència davant l’homogeneïtzació del centre de Barcelona. Al darrere d’aquest retorn hi ha el Grup Confiteria, responsable de rescatar locals amb història i retornar-los l’ànima original.
Un segle després, torna el batec del Born
Fundat l’any 1925 per la família Tort, el Bar Mundial va ser durant dècades un dels punts de trobada més singulars de Barcelona. El seu nom no és casual: a començaments del segle XX, el local es va convertir en espai de reunió d’aficionats a la boxa, un esport aleshores molt popular a la ciutat. Les parets estaven plenes de cartells de combats, fotografies de púgils i records d’una època en què els bars eren veritables clubs socials.
Durant bona part del segle passat, el Mundial va ser molt més que un bar. Hi coincidien periodistes, mariners, veïns i artistes que compartien converses sota els miralls enfosquits pel fum. Era un espai de convivència, un refugi informal on es barrejaven accents i generacions. La família Tort el va dirigir amb una barreja de rigor i calidesa que el va convertir en una institució sentimental.
Amb el temps, però, les crisis i la pandèmia van fer estralls. A l’octubre del 2021, el Mundial va abaixar la persiana, i molts van pensar que seria per sempre. El barri, cada vegada més ocupat per franquícies i botigues de records, perdia una de les seves últimes barres amb història. Però el destí encara li havia reservat un segon assalt.
Cent anys després del seu naixement, el Grup Confiteria, liderat per Enric Rebordosa i Lito Baldovinos, va decidir reobrir-lo conservant-ne fins al més petit detall. “Volíem que els veïns, en travessar la porta, sentissin que tornaven a casa”, van explicar en la presentació. La barra de marbre, les prestatgeries metàl·liques, les taules de ferro colat i els miralls centenaris s’han mantingut amb una restauració acurada. Tot sembla aturat en el temps, però amb un brillantor renovat.
El retorn amb gust de mar
La nova carta del Mundial respira mar i nostàlgia. La seva cuina ret homenatge als plats que el van convertir en llegenda: les tapes clàssiques, senzilles però inconfusibles. Hi trobem cazó en adobo, truitetes de camarons, seitons en vinagre, anxoves i escopinyes en salsa verda. També hi ha petits guisats com els callos de mar o els cigrons saltats del dia, que recorden la cuina tradicional de les taveres marineres.
Entre els entrepans més celebrats hi ha el pepito de tonyina amb ou ferrat, hereu directe dels menús dels anys cinquanta. No hi falten el bocadillo de pop fregit ni els clàssics suquets de peix servits en cassoles de fang. I, per acabar, el bar conserva la col·laboració amb el Forn Vilamala, una altra institució centenària del barri, que elabora les milfulles casolanes i el flam de tota la vida.
Un dels gestos més comentats de la reobertura ha estat la possibilitat de pagar en pessetes durant els primers dies, un detall simbòlic que molts veïns van viure amb emoció. “Va ser com tornar a un temps en què la gent es coneixia pel nom i els bars eren de tothom”, explicava un client habitual amb les seves antigues monedes a la mà. Aquell aire de complicitat i record impregna avui cada racó del local.
Patrimoni que resisteix a la turistificació
El retorn del Bar Mundial no només reobre un restaurant: recupera un tros d’identitat del Born. En un barri on la pressió turística ha transformat la vida quotidiana, rescatar un bar del 1925 és un acte de resistència cultural. El Grup Confiteria, que també ha revifat espais històrics com el Senyor Vermut o la Confiteria de Sant Antoni, assegura que el seu objectiu no és obrir més locals, sinó salvar els que expliquen històries.
Aquesta filosofia connecta amb un moviment cada vegada més estès a Barcelona: protegir els comerços emblemàtics abans no desapareguin. En el cas del Mundial, la reobertura s’ha viscut com una petita victòria veïnal. Alguns antics parroquians han donat fotografies i objectes del vell bar, que ara decoren les parets. Entre ells hi ha guants de boxa, retrats en blanc i negre i una placa amb una frase atribuïda a Gabriel García Márquez: “Tort, si jo hagués conegut abans aquest bar, hauria escrit Mil anys de solitud”. La cita resumeix l’esperit d’un lloc on realitat i memòria s’entrellacen com en una novel·la.
El nou Mundial manté l’ambient càlid de sempre, però amb una cuina més acurada i sostenible. Els proveïdors són locals i molts productes arriben directament de les llotges del Maresme. La carta canvia amb les estacions i aposta per elaboracions senzilles, fidels a l’estil de barra barceloní. “Volem que continuï sent un bar de barri, no un museu”, diu Rebordosa. Aquesta idea resumeix la intenció de qui l’ha tornat a la vida: conservar-ne l’ànima, no embalsamar-la.
Una barra amb memòria
Qui entra avui al Bar Mundial té la sensació de viatjar en el temps. Els miralls restaurats reflecteixen les làmpades antigues, les taules de marbre conserven les marques de generacions de converses i el gran mural de boxejadors continua presidint la sala. És un lloc on les capes del passat no s’han esborrat, només s’han polit.
El so dels plats, l’olor de fregits i el murmuri dels clients creen una atmosfera familiar. Molts veïns que van viure el tancament hi han tornat amb emoció. Alguns s’asseuen a les mateixes taules d’abans. “Aquí venia el meu avi a llegir el diari”, recordava una veïna durant la reobertura. Aquests records, multiplicats, fan del Mundial un espai més emocional que físic.
La reobertura també marca una tendència: la de reconnectar amb la Barcelona autèntica, aquella dels bars petits i les tapes compartides. Davant la velocitat del turisme i la moda de l’efímer, llocs com aquest conviden a aturar-se. Seure a la seva barra és participar d’una història col·lectiva que encara batega entre els seus rajols i fotografies.
Tornar al Mundial és tornar a casa
El Mundial no només reobre un bar: reobre un tros de la Barcelona que es nega a oblidar. El seu retorn demostra que encara és possible equilibrar tradició i modernitat, i que els negocis amb ànima poden sobreviure al pas del temps si es cuiden amb respecte. En un segle ha vist guerres, dictadures, pandèmies i crisis, però el seu esperit ha resistit.
Quan cau la tarda i el bar s’omple de converses, sembla que res no hagi canviat. Els cambrers continuen servint vermut, els veïns tornen a ocupar la terrassa i els turistes observen amb curiositat un lloc on el temps sembla haver-se aturat. A la seva barra, la memòria encara se serveix en copa petita.
Quants bars com el Mundial queden per rescatar a Barcelona? Potser pocs, però el seu retorn recorda que conservar allò autèntic també és una manera d’avançar. I que, de vegades, tornar al passat és la millor manera de retrobar-se amb el present.
