Hi ha camins que comencen com qualsevol altre: una pista discreta, un bosc espès, l’ombra d’una muntanya. Però a mesura que avances, t’adones que aquest no és un recorregut qualsevol. Hi ha alguna cosa més. Una promesa amagada darrere cada corba, un secret de pedra i aigua esperant ser descobert.
El camí comença discret, però amaga una joia natural
Al cor de Catalunya, entre muntanyes poc trepitjades i paisatges que semblen intactes, s’amaga un recorregut que no sol aparèixer en les guies habituals. Aquesta ruta no només ofereix natura, silenci i aire pur, sinó també una sorpresa final que deixa sense paraules.
La caminada s’inicia prop d’una masia aïllada, en un entorn que ja anticipa l’aventura. El so constant de l’aigua, la presència d’arbres centenaris i l’absència de tràfec et posen en sintonia amb l’entorn des del primer moment.
Pujades suaus, corriols i alguna passarel·la
El recorregut, d’uns 14 quilòmetres circulars, es va obrint entre escales de fusta, trams equipats amb cadenes i ponts metàl·lics. És una ruta apta per a senderistes amb una mica d’experiència, però sense passos especialment tècnics. Les indicacions són clares i el camí, tot i salvatge, està senyalitzat.
Durant la primera meitat, el riu Aigua de Valls acompanya a la dreta. El seu so fresc i constant es converteix en companyia. A cada revolt, la natura et regala una nova imatge: penya-segats verticals, arbres que s’obren pas entre la roca i estanys amagats.
Una pausa per mirar enrere
A meitat de camí, és inevitable aturar-se, respirar i observar com de lluny ha quedat el punt d’inici. És llavors quan entens que aquesta ruta no només et porta a un lloc físic, sinó també a una connexió profunda amb l’entorn. I tot just aquí comença la part més fascinant.
El Pont Cabradís: una cova amb ànima de pel·lícula
Després d’un últim tram costerut, l’escenari canvia radicalment. Davant teu, s’obre una cavitat natural impressionant: un túnel esculpit per l’aigua, envoltat de molsa, roques i vegetació exuberant. És el Pont Cabradís, una formació de 50 metres de llarg per on l’aigua s’obre pas com si travessés l’interior d’una muntanya.
El silenci aquí és espès. Només se sent el degoteig constant, el pas del rierol i, de tant en tant, el crit d’un ocell. En dies calorosos, una petita bassa convida a refrescar-se els peus, tot i que la temperatura de l’aigua frena els més valents.
Molts excursionistes coincideixen en la mateixa sensació: sembla l’escenari d’un film d’aventures, d’aquells on esperes trobar-te un dinosaure rere la roca. L’atmosfera és tan autèntica, tan salvatge, que oblides per complet la proximitat amb la civilització.
El retorn amb vista privilegiada
Després del Pont, la ruta continua pel vessant contrari del riu. El paisatge es fa més obert i les vistes s’amplien. Passes pel mirador dels Cints, les restes de la masia de la Torre de la Corriu i altres punts que demanen parada i fotografia. És una part més pausada, ideal per assaborir la ruta.
El recorregut total suma unes quatre hores i deu minuts, amb un desnivell d’uns 550 metres. No és un repte excessiu, però convé portar calçat adequat, aigua abundant i protecció solar, especialment en els mesos més càlids.
Aïllament, silenci i una vall poc coneguda
Situada entre el Solsonès i el Berguedà, aquesta ruta et fa descobrir la Vall de Lord, una de les zones menys transitades i més autèntiques de l’interior de Catalunya. Aquí no hi ha multituds, ni grans rètols, ni cues. Hi ha calma. I això, en ple estiu, és un regal.
Si tens temps i ganes de completar l’escapada, Sant Llorenç de Morunys és una excel·lent base. Un poble encantador, amb allotjaments rurals i restaurants on recuperar forces.
Patrimoni natural i descobriment personal
El Pont Cabradís està inclòs dins dels itineraris del Espai Natural Protegit de la Serra del Verd, i documentat per iniciatives com el Palau Robert o Wikiloc. És un testimoni clar de com l’aigua i el temps poden crear meravelles insospitades.
Més enllà del seu valor geològic, aquesta ruta ofereix una experiència transformadora: et connecta amb la natura, t’allunya del soroll i et convida a mirar el paisatge amb uns altres ulls.
Un final que val l’inici
No totes les aventures tenen un gran final. Aquesta sí. Si aquest estiu et ve de gust descobrir un lloc que combina bellesa, silenci i una mica d’emoció, guarda aquest nom: Pont Cabradís.
El paratge és realment espectacular, però cal tenir en compte que no és una ruta per a tothom. El camí és estret i presenta diversos trams complicats amb cordes, cadenes i passos de barranquisme que requereixen habilitat i precaució. És molt important anar amb cura, portar calçat adequat i evitar fer la ruta amb criatures petites. Si tens experiència en senderisme, la gaudiràs molt més i amb seguretat.
I recorda portar la càmera. Però sobretot, porta ganes de sorprendre’t. Perquè aquest trosset de Catalunya no només s’ha de caminar. S’ha de viure.
