Les autoritats han apostat per un model més sostenible, cosa que implica tant novetats com pèrdues definitives.
En les properes setmanes, els visitants podran tornar a gaudir del monestir i el seu entorn, tot i que trobaran un escenari diferent. Ja no hi haurà restaurant al cim, ni depuradora d’aigües residuals, ni alguns equipaments habituals. A canvi, s’habiliten nous serveis mínims que garanteixen la conservació de l’espai.
Antecedents del tancament i del restaurant històric
El restaurant de la Mola, situat al cim del parc natural i al costat del conjunt patrimonial, va ser durant dècades un punt emblemàtic de descans i trobada per als excursionistes. Tanmateix, al gener de 2023, la concessió que permetia el seu funcionament va expirar, i no va ser renovada per les administracions competents.
El tancament del restaurant no va ser una decisió improvisada. Segons va indicar la Diputació, mantenir un servei de restauració a aquella altitud i en una zona protegida suposava un desafiament logístic, ambiental i econòmic. La planta depuradora d’aigües residuals associada al restaurant també va ser clausurada, en considerar-ne el manteniment insostenible.
Aquest tancament va marcar l’inici d’una etapa de transició per a la Mola. Durant l’últim any, l’accés al lloc s’ha vist restringit, i els serveis s’han reduït al mínim. L’impacte va ser immediat: l’afluència de visitants va caure un 21 %, passant de 171.847 a 135.767 persones en només un any.
Quines novetats trobarem?
Amb aquesta reobertura, la Mola presenta una sèrie d’ajustaments pensats per preservar el seu entorn natural i patrimonial. S’han establert nous horaris d’obertura, que variaran segons l’estació:
- De 10.00 a 16.00 h a la tardor i hivern
- De 9.00 a 19.00 h a la primavera i estiu
A més, es recupera la presència de personal informador, encarregat d’orientar els visitants i vetllar pel compliment de les normes. També es garanteix un servei bàsic de vigilància, neteja i recollida de residus, ajustat a les noves condicions d’ús.
Una de les principals novetats és l’habilitació de l’antiga Sala Mirador —abans menjador del restaurant— com a espai expositiu permanent. Aquesta sala servirà per difondre la història del monestir, el valor ecològic de l’entorn i les noves polítiques de gestió sostenible.
Una altra novetat significativa és la incorporació de lavabos secs en lloc d’instal·lacions convencionals. Aquests nous serveis, de baix impacte ambiental, estan pensats per minimitzar el consum d’aigua i facilitar-ne el manteniment.
Serveis que no tornaran
Tot i les millores en accessibilitat i sostenibilitat, hi ha elements que desapareixen definitivament. El més destacat és el restaurant, el tancament del qual ha estat ratificat per la Diputació de Barcelona com una decisió irreversible. Segons expliquen, la seva operativa implicava un ús excessiu de recursos, emissions associades al transport de subministraments i una pressió constant sobre l’ecosistema local.
També queda descartat qualsevol intent de reinstaurar sistemes tradicionals de sanejament. La depuradora que gestionava les aigües residuals del restaurant i dels lavabos convencionals ha estat desmantellada, i no es preveu construir-ne una de nova. La lògica darrere d’aquesta decisió és clara: minimitzar la intervenció humana sobre un espai natural d’alt valor.
Igualment, s’han eliminat estructures complementàries com magatzems, cuines, dipòsits i zones tècniques associades a l’antic model de serveis. La Mola serà ara un lloc de pas, contemplació i respecte per l’entorn, més que un punt de consum o d’estada prolongada.
Mesures de sostenibilitat i gestió ambiental
El nou enfocament respon a una visió integral de sostenibilitat, impulsada des dels ens gestors del parc. Reduir l’impacte humà sobre la Mola no és només una decisió administrativa, sinó una necessitat ecològica.
Entre les principals mesures adoptades destaquen:
- Eliminació d’infraestructures invasives
- Limitació d’horaris per facilitar l’autoregeneració de l’entorn
- Reducció del consum energètic i d’aigua
- Promoció de mitjans de transport no motoritzats per accedir-hi
- Foment d’una actitud de respecte i corresponsabilitat entre els visitants
L’ús de lavabos secs és un dels exemples més representatius d’aquesta filosofia. Sense consum d’aigua ni necessitat de sistemes d’evacuació complexos, aquests serveis permeten mantenir la funcionalitat mínima sense comprometre l’equilibri natural.
A més, el fet de no comptar amb restaurant ni punts de venda fomenta l’autogestió del visitant, que ha de portar la seva pròpia aigua, menjar i recollir els seus residus. Així es minimitza la generació de deixalles i s’evita la sobrecàrrega del sistema de neteja.
Impacte en visitants i perspectives futures
La transformació de la Mola no ha estat exempta de controvèrsia. Diversos excursionistes, entitats de muntanya i visitants habituals han lamentat la pèrdua del restaurant, que oferia un refugi i un servei molt valorat. Tanmateix, l’administració ha deixat clar que no es tracta d’una retallada, sinó d’una adaptació necessària.
La caiguda del 21 % en el nombre de visitants mostra que la transició no ha estat fàcil. Però també s’interpreta com una oportunitat per repensar el model d’ús de l’espai. Menys visitants impliquen menys pressió sobre l’ecosistema, més silenci, més qualitat en la visita.
De cara al futur, està en marxa un pla director de patrimoni arquitectònic, que analitzarà les necessitats de conservació del monestir i altres estructures. S’espera que la nova sala expositiva ajudi a reforçar el valor educatiu del conjunt, atraient un públic més conscient i respectuós.
També s’estudien possibles col·laboracions amb escoles, universitats i entitats culturals, per convertir la Mola en un espai d’aprenentatge i divulgació més que d’oci massiu.
El repte de conservar sense excloure
La reobertura de la Mola marca un abans i un després en la manera d’entendre l’accés al patrimoni natural. Reduir serveis pot semblar un retrocés, però en realitat respon a una lògica de futur: conservar sense explotar, obrir sense fer mal.
És possible mantenir espais oberts al públic sense que això suposi la seva degradació? Estem preparats com a societat per visitar sense consumir, per gaudir sense deixar empremta?
La Mola comença una nova etapa. Una etapa més austera, més sòbria, però també més alineada amb els reptes ambientals del present. Ara, la responsabilitat està en mans de qui la visiti.
Què en penses tu? Quins serveis creus que són imprescindibles en un espai natural protegit?
Et convidem a comentar, compartir i reflexionar. Perquè el futur de la Mola, com el de tants altres espais, també depèn de tu.
