Hi ha camins que no només et porten d’un punt a un altre, sinó que et transformen pel trajecte. Camins que et fan aturar, respirar profundament i preguntar-te si el que estàs veient és real o només una projecció d’un somni.
Un camí amb ànima pròpia
Hi ha qui en parla com d’un ritual iniciàtic. Altres, com d’un lloc sagrat on el temps sembla suspendre’s. Sigui com sigui, aquesta excursió ha esdevingut una mena de mite entre els amants del senderisme i la natura.
El camí comença de forma discreta, travessant un petit poble pirinenc amb façanes de pedra i teulades fosques. L’aire ja hi arriba més fresc, i els primers passos deixen enrere la rutina. A poc a poc, el soroll de la civilització desapareix, i la natura pren el protagonisme.
Camines entre roures i bedolls. El terra, en alguns trams empedrat, recorda temps antics. A cada revolt, el bosc sembla respirar. L’aigua de fonts i torrents acompanya la marxa com una banda sonora suau i constant.
El camí vell: Ponts antics i llegendes entre les roques
No trigaràs gaire a trobar-te amb les primeres masies solitàries i alguna font amagada entre els arbres. Un d’aquests punts emblemàtics és la font de la Ruira, que ofereix una pausa fresca abans de continuar cap al pedrer de Corbell, un tram més rocós però igualment captivador.
I llavors arriba un dels primers grans moments del recorregut: el pont de Cremal. Amb origen romànic i reconstruït en èpoques posteriors, aquest pont sembla tret d’un conte medieval. És fàcil imaginar-hi cavalls i pelegrins creuant-lo en silenci, sota el ressò etern de les muntanyes.
Poc després, el camí se sincronitza amb el riu Núria. És aquí on l’aigua esdevé protagonista. No només per la seva presència constant, sinó per la seva expressió més salvatge: els salts d’aigua.
Cascades com pintades a mà
El Salt del Sastre i la Cua de Cavall són només dues de les caigudes d’aigua que et robaran l’alè. Veure-les després de la pujada, amb la brisa fresca esquitxant-te la cara, és un premi que costa d’explicar amb paraules.
I és en aquests moments, envoltat de verdor, roca humida i murmuris naturals, quan sents que aquesta excursió no és només un trajecte. És una experiència completa. Una immersió sensorial.
La Vall de Núria: la recompensa final
Després d’un darrer tram, una mica més exigent, un mirador natural t’ofereix la vista que tothom espera i recorda. La Vall de Núria apareix de sobte, com si algú hagués estirat una cortina. És una aparició que sempre sorprèn, per més vegades que l’hagis vist.
Al fons, destaca el Santuari de Núria, al costat d’un estany tranquil i d’edificis que, malgrat ser recents, respecten l’harmonia del paisatge. Hi ha també una petita ermita, la de Sant Gil, que rememora l’origen espiritual del lloc.
Aquí pots aturar-te, dinar, descansar o fins i tot quedar-te a dormir. Hi ha restaurants, una botiga, una oficina d’informació i un hotel per als qui vulguin allargar la màgia.
Tornar a casa, d’una altra manera
Per als que tenen encara forces, es pot desfer el camí i gaudir-lo des d’una nova perspectiva. Però si el cos ja demana calma, el tren cremallera és l’opció perfecta. Trigaràs poc a tornar a Queralbs, però la memòria del trajecte et durarà molt més temps.
El tren serpenteja per les mateixes muntanyes que acabes de recórrer a peu, però vist des de la finestra, el paisatge pren un altre ritme. Més contemplatiu. Més cinematogràfic.
Detalls tècnics per planificar la ruta
El Camí Vell de Queralbs a Núria és un itinerari lineal clàssic del senderisme català que ens permet descobrir l’encant del valle de Núria a peu, seguint el traçat tradicional des del poble de Queralbs fins al santuari. Es tracta d’una caminada de 7,2 km amb un desnivell positiu acumulat de 932 metres i negatiu de 152 metres, que es completa en unes 3 hores i 45 minuts de marxa efectiva.
La ruta transcorre pel vessant occidental del Ripollès, vorejant el riu Núria i creuant punts d’interès com la cova de Sant Pau, el pont de Cremal, el Salt del Sastre i la Cua de Cavall, entre altres. Finalment, s’arriba al Pla de la Creu d’en Riba, des d’on el descens fins al santuari és suau i panoràmic.
La dificultat general és moderada, sense trams tècnics destacables. Es pot fer tot l’any, tot i que a l’hivern cal estar atents al risc d’allaus i, si cal, portar raquetes o grampons. Hi ha fonts naturals al camí, com la de la Ruira i la de Sant Gil, però es recomana dur 1,5 litres d’aigua per persona. Es pot tornar a Queralbs pel mateix camí o amb el tren cremallera, que surt del mateix santuari.
L’inici de la ruta és fàcilment accessible tant amb cotxe com amb transport públic. Des de Ribes de Freser, on arriba la línia R3 de Rodalies Renfe, es fa transbord a la línia del tren cremallera, que para a Queralbs, punt de sortida de l’excursió.
Aquesta ruta, considerada per molts com la cuna de l’excursionisme català, ha estat emblemàtica des del segle XIX tant per la seva bellesa com pel seu simbolisme cultural i espiritual. I continua sent, avui dia, una de les més estimades per aquells que busquen caminar amb ànima per les muntanyes del nostre país.
Una ruta que deixa empremta
No tothom arriba a fer-la, però qui la fa, hi torna. I no només per repetir-la, sinó perquè la comparteix, la recomana i en parla amb passió. No és només un camí. És una vivència.
Per això es diu que és l’excursió de la qual tothom en parla. Perquè, un cop hi poses els peus, entens que hi ha llocs que t’expliquen coses sense dir res. I que et canvien, encara que sigui una mica.
I tu, ja l’has fet?
Si encara no has descobert aquest racó dels Pirineus, potser ha arribat el moment. Porta bon calçat, una mica de menjar, aigua i moltes ganes de deixar-te sorprendre. T’hi atreveixes? Comparteix-ho amb qui vulguis. Però sobretot, viu-ho.
