La seva reobertura no només celebra la restauració d’un monument, sinó també la recuperació d’una part essencial de l’esplendor de l’antic Egipte.
El faraó que va governar al segle XIV aC, pare d’Akenaton i avi de Tutankamon, torna a l’actualitat gràcies a un projecte conjunt entre Egipte i la Universitat Waseda del Japó. Durant més de tres dècades, arqueòlegs, enginyers i restauradors han treballat per retornar l’estabilitat i el color a una de les tombes més elegants del Vall dels Reis.
El retorn del faraó solar
Amenhotep III va regnar durant un dels períodes més brillants de la civilització egípcia. Va governar més de quaranta anys, en una època de prosperitat econòmica, equilibri polític i esplendor artístic. Era conegut com el faraó del Sol, símbol de poder i diplomàcia, capaç d’estendre la seva influència més enllà del Nil mitjançant aliances amb regnes veïns.
La seva tomba, catalogada com a WV22, es troba al Vall Occidental del Vall dels Reis, un braç menys visitat però carregat d’història. Excavada a la roca viva, descendeix uns trenta-sis metres abans d’arribar a la cambra funerària principal, flanquejada per estances dedicades a les seves reines Tiye i Sitamen.
La reobertura, celebrada a principis d’octubre de 2025, va reunir arqueòlegs, funcionaris i visitants que esperaven aquest moment des de feia anys. A l’aire de Luxor, barrejat amb pols i llum daurada, es respirava l’emoció de tornar a un espai que durant segles havia romàs en silenci, custodiant els ecos de l’antic imperi.
Dècades sota la sorra i la restauració japonesa
La història moderna de la tomba d’Amenhotep III és també la del seu renaixement. Durant segles va patir espolis, esfondraments i el pas implacable del temps. A finals del segle XX, el seu deteriorament era tan greu que s’hi va restringir completament l’accés per evitar més danys.
L’any 1989, la Universitat Waseda del Japó va assumir la missió de rescatar-la. Sota la direcció del professor Sakuji Yoshimura, els treballs es van dividir en tres fases: estabilització estructural, neteja i conservació de pintures, i mesures de control ambiental. Cada pas es va dur a terme amb paciència i tecnologia d’avantguarda, incloent sensors d’humitat, escaneig 3D i estudis de pigments.
El projecte no només va retornar fermesa als murs, sinó també vida als colors. Els tècnics van eliminar capes de pols i sals cristal·litzades que cobrien les escenes funeràries. A poc a poc, els déus i jeroglífics van reapareixer sota la llum tènue de les llanternes, com si despertessin d’un llarg somni.
L’art que va sobreviure al temps
Les parets de la tomba, encara que no completament decorades, conserven fragments d’un art que ha desafiat els mil·lennis. S’hi reconeixen escenes del Llibre dels Morts, fórmules màgiques i representacions d’Amenhotep III al costat de Ra, Osiris i altres divinitats solars. Els tons blaus i daurats, tot i esmorteïts, continuen transmetent la solemnitat del viatge cap a l’eternitat.
Els restauradors van utilitzar mètodes no invasius, evitant productes químics que poguessin alterar els pigments originals. Es van fer servir microaspiradors i raspalls ultrasuaus, juntament amb una il·luminació especial que permetia detectar traços invisibles a simple vista. Cada símbol, cada línia, va ser tractat com una relíquia irrepetible.
Un dels detalls més impressionants és la tapa de granit del sarcòfag reial, que encara roman al lloc on va ser trobada. Pesa diverses tones i és l’únic element que els saquejadors no van poder endur-se. Avui, aquesta pedra immensa s’ha convertit en el cor del recorregut, un recordatori silenciós de la grandesa perduda.
Amenhotep III i el seu llegat familiar
La figura d’Amenhotep III no es pot entendre sense el seu entorn familiar. La seva esposa, la reina Tiye, va ser una de les dones més influents del seu temps, consellera del faraó i figura política respectada a les corts estrangeres. De la seva unió va néixer Akenaton, el rei heretge que va intentar instaurar el culte exclusiu a Atón.
La reobertura de la tomba té un ressò simbòlic en aquest llinatge. A les parets i fragments de pedra encara s’hi percep l’equilibri entre el poder diví i humà que caracteritzava el seu regnat. Amenhotep III va ser l’últim faraó abans de la revolució espiritual que sacsejaria Egipte, i el seu descans torna a recordar-nos un temps en què l’art era pregària i l’arquitectura, una ofrena al cel.
Reobrir la seva tomba en ple segle XXI és també un gest de reconciliació amb el passat. Egipte retorna al món una part de la seva ànima i, alhora, renova el vincle amb una història que mai no deixa d’inspirar.
Egipte obre de nou les seves portes al món
L’acte de reobertura no és només un esdeveniment arqueològic. Forma part d’una estratègia nacional d’Egipte per revitalitzar el seu patrimoni cultural abans de la inauguració del Gran Museu Egipci al Caire. Amb la tomba d’Amenhotep III novament oberta, el país vol atreure visitants que desitgin viure la història de prop, caminar pels mateixos corredors que un faraó va trepitjar fa més de tres mil·lennis.
Les autoritats egípcies confien que aquesta reobertura impulsi el turisme a Luxor i beneficiï les comunitats locals. Cada visitant que descendeix a WV22 reviu la fascinació que ha alimentat generacions d’exploradors, des dels viatgers del segle XIX fins als investigadors actuals.
Amenhotep III torna a ser l’amfitrió del Vall dels Reis. La seva tomba, rescatada pedra a pedra, no és només un monument: és una lliçó sobre la fragilitat i la permanència, sobre com l’art pot sobreviure al temps i a l’oblit.
Un ressò d’eternitat al Vall dels Reis
La tomba d’Amenhotep III no només transporta el visitant al passat, sinó que recorda que el temps pot ser vençut amb paciència i ciència. Egipte obre de nou les seves portes a aquells que busquen contemplar l’eternitat gravada a la pedra.
La reobertura de WV22 no marca un final, sinó un nou començament. Sota la pols i el silenci de mil·lennis, el faraó solar torna a brillar. I en cada visitant que travessa el seu llindar, la història torna a respirar.
Tornarà el Vall dels Reis a brillar com en els dies del faraó solar?
