Més enllà de la llegenda, el que s’hi ha descobert sorprèn fins i tot als arqueòlegs.
Sota la superfície del municipi tarragoní de l’Espluga de Francolí, un entramat de galeries amaga el passat remot de la regió. Les troballes a la Cova de la Font Major —un dels sistemes subterranis més llargs del món en roca conglomerada— han marcat un abans i un després en l’arqueologia catalana. Tot i que no s’hi han trobat petjades humanes de fa 120.000 anys, sí que s’hi han descobert gravats paleolítics que obren una finestra al pensament simbòlic dels primers europeus.
Una cova revelada per accident
La història d’aquesta cova no va començar en un laboratori ni en una expedició arqueològica planificada. Va començar, com tantes altres revelacions, per pura casualitat. A la primavera de 1853, un veí de l’Espluga de Francolí va decidir perforar un pou a la seva finca de Cal Palleter, buscant aigua per a ús domèstic.
Durant l’excavació, el terreny va cedir cap a una galeria subterrània. Aquell moment fortuït va descobrir una entrada cap a l’inconegut. Els primers a explorar-la van ser espeleòlegs locals, coneguts com a “espluguins”, que s’hi van endinsar amb cordes i llanternes rudimentàries. Aviat es van adonar que el sistema era més extens del que podien imaginar.
Des d’aleshores, el complex subterrani ha estat objecte d’estudis espeleològics, arqueològics i turístics, i forma part del catàleg de coves més destacades d’Europa.
Un viatge a l’interior de la prehistòria
La Cova de la Font Major forma part del conjunt de coves de l’Espluga de Francolí, que també inclou la Cova de la Vila. El sistema total supera els 3.600 metres de galeries documentades, fet que la converteix en una de les set coves més llargues del món excavades en roca conglomerada.
La seva formació geològica és singular: la roca conglomerada —una barreja cementada de grava, sorra i argila— li dona formes irregulars, túnels ondulats i cavitats ressonants. L’aigua flueix constantment a través dels seus passadissos, formant petits llacs i miralls líquids que van dificultar les primeres exploracions.
La temperatura interior és estable i ronda els 14 ºC, fet que ha afavorit la conservació de sediments i materials arqueològics en algunes zones. Tanmateix, no tot està obert al públic: gran part de les galeries estan tancades per motius de seguretat i conservació.
Gravats que expliquen històries
L’any 2019, un grup d’arqueòlegs catalans va fer un descobriment que canviaria per sempre la percepció sobre el lloc. En una galeria poc transitada de la Cova de la Font Major es va trobar un santuari d’art rupestre paleolític, compost per més de 300 gravats.
Entre els motius identificats hi ha representacions de cavalls, cérvoles, signes en forma de zig-zag i figures abstractes. La datació per anàlisi estratigràfica i estil artístic va situar aquests gravats en una antiguitat d’uns 36.000 a 37.000 anys, cosa que els converteix en un dels conjunts rupestres més antics descoberts a Catalunya.
La troballa va tenir gran repercussió en la comunitat científica, ja que evidenciava la presència de pensament simbòlic avançat a la regió milers d’anys abans del que es creia. Aquests gravats, invisibles a simple vista i delicadament conservats, no estan oberts al públic: la seva preservació exigeix condicions molt específiques de temperatura, humitat i aïllament.
El mite de les petjades humanes de fa 120.000 anys
En els darrers mesos, ha circulat per xarxes socials i alguns mitjans no especialitzats una afirmació cridanera: que a les coves de l’Espluga es conserven petjades humanes de fa 120.000 anys. Aquesta informació, però, no està recolzada per cap font científica reconeguda ni pels responsables del jaciment.
El que sí existeix són proves d’ocupació humana, però molt més recents. Les més antigues associades a presència humana a la cova corresponen a eines, restes òssies i els gravats esmentats, l’antiguitat dels quals no supera els 40.000 anys.
Part de la confusió podria provenir de troballes en altres parts del món —com l’Aràbia Saudita o Sud-àfrica— on sí que s’han trobat petjades físiques fossilitzades amb aquestes datacions. A Espanya, existeixen altres coves amb rastres humans, com les d’Ojo Guareña (Burgos) o la Cova del Tresor (Màlaga), però cap a Catalunya arriba a cronologies tan remotes.
L’exageració o malentès pot ser fruit d’una barreja de fascinació popular, errors de comunicació o simples mites que es repeteixen sense verificació.
Patrimoni, ciència i turisme responsable
Avui dia, les Coves de l’Espluga de Francolí són un exemple de com es pot combinar conservació, divulgació i turisme responsable. El recorregut habilitat per als visitants permet endinsar-se uns 500 metres dins la cova i conèixer, a través d’un museu subterrani, com vivien els primers humans de la zona.
La visita inclou recreacions audiovisuals, vitrines amb peces originals i reconstruccions d’escenes quotidianes. És una experiència immersiva que no només entretingut, sinó que també educa.
Tanmateix, els responsables del lloc ho tenen clar: l’exploració científica i el turisme han de conviure sota normes estrictes. Les zones sensibles romanen tancades i les investigacions continuen, moltes vegades en silenci, per evitar impactes innecessaris.
La comunitat local també ha pres part activa en la protecció del patrimoni. Tallers escolars, rutes guiades i activitats culturals ajuden a mantenir viva la connexió entre passat i present.
Quan la pedra parla
Més enllà dels mites o exageracions, el que s’ha trobat a l’Espluga és un testimoni silenciós de les arrels humanes a la península Ibèrica.
En cada gravat, cada rastre conservat, hi ha una història que ens connecta amb aquells que van habitar aquestes terres milers d’anys enrere. El subsòl català guarda secrets que amb prou feines comencem a entendre, i és responsabilitat de tothom preservar-los per a les generacions futures.
Fins on podríem arribar si exploréssim més el que s’amaga sota els nostres peus? Comparteix aquest viatge prehistòric si mai has sentit curiositat pels secrets del subsòl.
