Des del Pirineu fins al Maresme, passant per cales, penya-segats i pobles mariners, la travessa de Portbou a Blanes és una immersió costanera total.
La ruta completa, coneguda com a Camí de Ronda, recorre més de 200 quilòmetres de litoral gironí. Encara que alguns la fan sencera, molts prefereixen dividir-la per etapes. Des de l’abrupta costa del Cap de Creus fins als passejos marítims de Blanes, cada passa revela un paisatge nou.
Una ruta amb història: del contraban al senderisme
El Camí de Ronda no va néixer com una ruta d’oci. Els seus orígens remunten a camins de vigilància utilitzats per la Guàrdia Civil per controlar el contraban i la pesca il·legal al llarg del litoral català. Avui, aquest passat es camufla entre senders ben senyalitzats, passarel·les de fusta, trams empedrats i escales que salven els penya-segats.
A diferència d’altres rutes de senderisme, aquí el mar és el protagonista constant. El Mediterrani acompanya cada passa, oferint un contrast únic entre la brutalitat dels penya-segats i la calma de les cales amagades. Molts trams permeten imaginar els antics pescadors transportant xarxes o els contrabandistes creuant de nit.
Caminar aquest camí és també seguir les petjades de la història local: des de vestigis de búnquers de la Guerra Civil fins als fars que encara vigilen la costa. No és només natura: és cultura, memòria i paisatge.
De Portbou a Blanes: etapes, pobles i paisatges
La travessa sencera es pot fer en unes dues setmanes si es camina a ritme moderat. Tanmateix, molts opten per dividir-la en etapes més assequibles, com un cap de setmana llarg o escapades encadenades. Cada zona té el seu encant i els seus reptes.
Al nord, Portbou marca l’inici (o final) del recorregut. Des d’allà s’ascendeix i descendeix per paisatges salvatges, travessant pobles com Colera o Llançà, on la muntanya i el mar es fonen en una simfonia natural.
Un dels punts més impactants és el Cap de Creus, amb la seva geologia lunar i vistes infinites. Arribar a Cadaqués, el poble blanc que va enamorar Dalí, és una recompensa emocional i estètica. La seva arquitectura, el ritme pausat i la llum especial fan una pausa obligada.
Més al sud, apareixen localitats com Tamariu, Llafranc o Calella de Palafrugell, que conserven l’esperit dels antics pobles pescadors. Les cales esdevenen més accessibles i el terreny alterna camins de terra amb trams urbans. A mesura que s’avança cap a Tossa de Mar o Lloret de Mar, el paisatge es torna més turístic, però no per això menys espectacular.
Finalment, Blanes rep el caminant amb un canvi subtil: deixa de ser Costa Brava i comença el Maresme. Aquí acaba (o comença) una ruta que travessa l’ànima del litoral català.
Consells pràctics per preparar el camí
Tot i que la ruta no és tècnicament difícil, sí que exigeix preparació i constància. Caminar diversos dies seguits entre pujades, baixades i calor requereix una bona forma física. L’ideal és portar un calçat adequat, bastons si s’està acostumat i una motxilla lleugera però ben equipada.
El clima mediterrani pot ser enganyós. A l’estiu, la calor és intensa, i a l’hivern, tot i que les temperatures són suaus, el vent pot ser fort. Per això, la primavera i la tardor són les estacions ideals per fer la ruta.
És important planificar bé l’allotjament. Cada poble costaner ofereix opcions diverses, des d’hotels fins a pensions familiars. Alguns serveis fins i tot permeten traslladar l’equipatge d’un punt a un altre per alleugerir la caminada.
No oblidis portar aigua, protecció solar i una mica de menjar en els trams més aïllats. Tot i que hi ha bars i restaurants a la majoria de poblacions, entre alguns pobles el camí pot ser llarg i sense serveis.
A més, existeixen diverses guies impreses, aplicacions i mapes descarregables que permeten seguir el traçat amb precisió. També es pot accedir a la ruta mitjançant transport públic en molts punts, cosa que facilita fer només alguns trams.
Per què fer-la (almenys un cop a la vida)
Poques rutes a Catalunya combinen tanta varietat paisatgística, riquesa cultural i infraestructura com el Camí de Ronda. Des de platges amagades fins a castells medievals, des de pobles pescadors fins a reserves naturals, aquest sender regala al viatger una visió íntima i panoràmica de la Costa Brava.
No es tracta només de caminar. Es tracta d’aturar-se, de mirar, de mullar-se els peus en una cala deserta, de menjar peix en un port petit, de veure una posta de sol des d’un mirador on no hi ha ningú. És una experiència que activa tots els sentits.
Qui l’ha fet sol repetir. Canvia de direcció, tria altres etapes, però hi torna. Perquè caminar la Costa Brava a peu no és només un viatge físic, sinó també emocional. Hi ha quelcom transformador en avançar dia rere dia seguint la línia del mar.
Un camí per perdre’s (i retrobar-se)
En un món que corre, aquesta ruta convida a aturar-se. A seguir la línia costanera no per obligació, sinó per plaer. A redescobrir l’acte senzill i profund de caminar. A sentir el vent, el sol, la sal i la pedra sota els peus.
T’atreveixes a creuar tota la Costa Brava a peu? Comparteix la teva etapa preferida o comença a planificar-la.
