Hi ha indrets que semblen més fruit d’una llegenda que no pas d’una geografia real. Llocs que amaguen sorolls d’aigua, ombres de grutes i ecos antics, com si el temps hagués decidit aturar-se. Espais on cada passa és una invitació al misteri i on el visitant mai sap del cert què trobarà.
L’herència d’un paisatge que captiva
Fa més de dos segles, l’aristòcrata francès Alexandre de Laborde es va aturar davant d’uns cingles rocosos que li van semblar muralles naturals. Va immortalitzar la imatge en un gravat que esdevindria postal abans de l’existència de les postals. Aquell retrat mostrava un monestir encaixat enmig de la pedra i travessat per una cascada que semblava sortir del mateix cel.
Segles més tard, Josep Pla també va pujar fins a aquell lloc. Esperava veure la famosa caiguda d’aigua, però el riu no li va fer el favor. Una veïna li va explicar que la cascada “funcionava els diumenges” i Pla, amb la seva ironia característica, ho va deixar escrit com una anècdota deliciosa. La realitat és que el riu Tenes és capritxós: pot oferir un espectacle majestuós després de les pluges o reduir-se a un simple fil d’aigua en èpoques seques.
Sant Miquel del Fai: un monestir en equilibri amb la roca
El conjunt està tan integrat al medi que costa distingir on acaba la pedra natural i on comencen les construccions humanes. El monestir benedictí, documentat ja al segle X, s’aixeca com si hagués brotat de la muntanya. L’església troglodítica, consagrada l’any 1006, conserva restes de frescos medievals que conviuen amb estalactites formades al llarg de segles.
El pont del Rossinyol, construït el 1592, dona la benvinguda al visitant i obre pas cap al conjunt monumental. Travessar-lo és gairebé com entrar en un altre món: el pas de la Foradada condueix a un univers de silenci i pedra, només interromput pel so de l’aigua.
El paper de la cascada
Quan hi ha aigua, el salt del Tenes es precipita des de més de cent metres d’alçada. Les seves aigües creen gorgs naturals i basses que brillen com miralls fragmentats. Des dels miradors del monestir, l’espectacle és sobrecollidor: una cortina líquida que es desplega davant dels ulls, amb la pedra humida reflectint tons de verd i ocre.
No obstant això, l’encant no rau només en la cascada. L’entorn sencer ha estat esculpit durant mil·lennis: grutes, simes i coves que han servit tant d’amagatall com de refugi per a espècies com els ratpenats. La natura aquí no és decorat: és protagonista.
Entre la devoció i el turisme
Durant segles, el monestir va ser lloc de culte i vida monàstica. Però amb el pas del temps va anar assumint nous rols. Al segle XIX, quan es va millorar la carretera que el connectava amb Sant Feliu de Codines, va començar a rebre visitants curiosos. Fotografies d’època mostren famílies i excursionistes posant davant del cenobi, pioners d’un turisme cultural que combinava espiritualitat i romàntic desig de natura.
El monestir també va viure episodis més foscos: durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, algunes de les seves esglésies van ser profanades i convertides en magatzems. Tot i així, mai va perdre del tot el seu magnetisme. Avui, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, funciona com un autèntic museu a l’aire lliure.
Un itinerari amb segles d’història
La visita actual permet recórrer diferents capes històriques. A més de l’església de Sant Miquel, trobem l’ermita de Sant Martí, situada a uns 800 metres, que completa el recorregut romànic. La Casa Prioral gòtica del segle XV, tot i que no és visitable, encara conserva la seva presència imponent.
I és impossible no recordar les paraules de Pla: ell va veure un “lloc memorable”, encara que la cascada no l’acompanyés. Potser per això avui, a la plaça del Reposo, hi ha una escultura seva, com si encara observés el pas dels segles.
Un espectacle natural capritxós
Visitar aquest indret és jugar amb la sort. Potser hi trobaràs la cascada en tota la seva esplendor, caient amb força i regalant un so constant que ressona entre les parets de roca. O potser et toparàs amb un fil d’aigua discret, que deixa entreveure més pedra que líquid. Però en tots dos casos, l’experiència és única.
El silenci, les ombres de les coves, les golondrines dibuixant garabats al cel… Tot plegat converteix l’excursió en una immersió dins d’un escenari que sembla preparat per a la contemplació.
Informació pràctica per al visitant
- Accés: l’entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia en línia.
- Ubicació: dins de l’Espai Natural dels Cingles de Bertí, a prop de Sant Feliu de Codines.
- Recomanació: portar calçat còmode, especialment si vols explorar els senders que envolten el monestir.
- Millor moment: després de les pluges, quan la cascada mostra la seva cara més espectacular.
Més que un destí, una experiència
Sant Miquel del Fai és molt més que un monestir encaixat entre roques. És una lliçó viva de com la natura i la història poden conviure, i de com un espai pot resistir segles de canvis sense perdre el seu encant essencial.
Pla ho va descriure amb la seva ironia, Laborde ho va immortalitzar en un gravat, i els visitants d’avui el redescobreixen cada cop que travessen el pont del Rossinyol. Tots coincideixen en una idea: és un lloc que, amb cascada o sense, queda gravat a la memòria. I tu, et veuries passejant entre grutes i cingles per descobrir aquest monestir amb cascada?
