El Parc Ecohistòric del Pont del Diable, una de les joies arquitectòniques de l’antiga Tàrraco, entra en una fase de protecció activa després d’anys de turisme descontrolat. Nous itineraris oficials, tancament de camins i limitacions al trànsit motoritzat ja estan en marxa. L’objectiu és clar: preservar el terreny i restaurar l’equilibri ecològic de la zona.
Un patrimoni romà en perill natural
Construït al segle I dC, el Pont del Diable (o Aqüeducte de les Ferreres) és un dels vestigis més emblemàtics de l’antiga ciutat romana de Tàrraco. Amb els seus 217 metres de llarg i fins a 27 metres d’alçada, era part essencial del sistema que abastia d’aigua la ciutat des del riu Francolí.
Avui dia, està envoltat per un parc natural ple de pins, senders i fauna local. El monument atrau milers de visitants cada any, tant turistes com habitants de la zona. Molts aprofiten els caps de setmana per recórrer-lo a peu, creuar-lo per dalt o simplement gaudir de l’entorn forestal.
Tanmateix, aquest ús constant —sovint sense control— ha començat a deixar empremta. L’erosió del terreny, el desgast dels camins i la proliferació de corriols improvisats han posat en alerta tècnics ambientals i l’Ajuntament de Tarragona.
Què està canviant en l’accés al Pont del Diable
Per evitar un deteriorament irreversible, ja s’estan aplicant diverses mesures dins el pla de conservació del Parc Ecohistòric. Aquestes són algunes de les primeres actuacions que ja estan en marxa:
1. Itineraris únics i senyalitzats. S’han definit dos recorreguts oficials: un que porta fins al peu de l’aqüeducte i un altre que permet creuar-lo per sobre. Els visitants hauran de seguir aquestes rutes i evitar camins improvisats.
2. Tancament de camins no autoritzats. Molts senders secundaris creats pel pas constant de persones seran clausurats perquè generen una pressió excessiva sobre l’entorn natural.
3. Instal·lació de baranes i senyalització. En punts considerats perillosos o sensibles a l’erosió s’hi estan col·locant baranes i plafons informatius per protegir tant els visitants com l’espai.
4. Restricció de l’accés motoritzat. Ja s’ha tancat el pas de vehicles a l’interior del parc, excepte per a serveis d’emergència o propietaris amb accés legítim.
5. Renaturalització progressiva. A les zones més afectades per l’erosió s’estan fent treballs de recuperació forestal, incloent-hi la plantació d’espècies autòctones i la consolidació dels talussos.
Com visitar-lo abans que sigui més limitat
Si estàs pensant a visitar el Pont del Diable properament, és un bon moment per fer-ho. Tot i que les restriccions ja han començat, encara es pot accedir-hi per diverses rutes senyalitzades que es mantenen obertes i en bon estat.
Alguns consells útils:
– Utilitza les rutes oficials: Una de les més conegudes comença al Parc del Francolí i segueix el riu fins a l’aqüeducte. També hi ha una ruta circular des de Constantí que inclou la Barraca de Pedra Seca.
– Evita els camins no marcats: Molts estan sent tancats i poden tenir trams inestables.
– No intentis accedir-hi en cotxe: L’entrada motoritzada està restringida. Aparca en zones habilitades i continua a peu.
– Consulta mapes actualitzats: Plataformes com Komoot, Wikiloc o AllTrails ofereixen rutes recents i fiables.
– Porta calçat adequat: Alguns trams poden tenir roques o desnivells.
– Porta aigua i respecta la senyalització: No hi ha serveis dins del parc, així que cal anar preparat.
Caminar damunt d’un aqüeducte romà i gaudir de les vistes del bosc mediterrani encara és possible, però cada cop amb més normes i límits.
El futur de l’entorn: entre la conservació i l’ús turístic
El Pont del Diable no és només un patrimoni històric, sinó també un recurs natural i cultural que cal protegir. Des de l’Ajuntament de Tarragona s’insisteix que aquestes mesures no volen restringir el gaudi públic, sinó garantir-ne la supervivència.
Veïns, excursionistes i col·lectius ecologistes tenen opinions diverses: alguns celebren la decisió de limitar l’accés per preservar l’entorn; d’altres temen que massa regulació allunyi els visitants.
En tot cas, el futur d’aquest monument dependrà de l’equilibri entre la conservació i l’ús responsable. Convertir-lo en un exemple de turisme sostenible és el gran repte.
L’aqüeducte no se’n va, però l’accés sí que pot canviar
El Pont del Diable ha sobreviscut més de dos mil anys. Serà el turisme massiu una nova amenaça… o el seu aliat per continuar dempeus?
Si ja l’has visitat, comparteix la teva experiència. Si encara no el coneixes, potser aquest sigui el millor moment per fer-ho, abans que l’accés canviï per sempre.
