Si alguna vegada has somiat amb escapar del soroll sense haver d’agafar un avió ni creuar mig món, existeix un racó a la costa catalana que sembla inventat per la natura per desconnectar del tot. Un secret molt ben guardat, una cala amagada entre penya-segats, un escenari de pel·lícula on el mar, la muntanya i el cel s’uneixen en un abraç perfecte. Es diu Cala Morisca, i és allà, a l’abast de qui s’atreveixi a buscar allò autèntic.
Perquè no és una platja qualsevol. No hi ha xiringuitos. No hi ha para-sols de colors estridents. No hi ha matalassos inflables en forma d’unicorn. El que hi ha és natura salvatge, silenci només interromput per les onades, i un camí que, encara que curt, et fa guanyar cada pas cap al paradís.
Una platja amagada entre penya-segats
La Cala Morisca no és fàcil de trobar, i aquesta és precisament la seva gran virtut. Amagada dins del Parc Natural del Garraf, se situa entre Sitges i Castelldefels, dues perles del litoral barceloní, però molt allunyades del bullici urbà. L’accés, des de la carretera C-31 (la mítica carretera de les Costes), implica aparcar en un petit espai al costat de la carretera i baixar durant 10-15 minuts per un sender que travessa la vegetació autòctona.
Aquest descens, tot i ser breu, és prou pronunciat com per dissuadir els turistes de pas. I això és el que manté la seva essència intacta. La dificultat d’accés és el seu millor filtre. Només els decidits, els que no tenen por d’una mica de pols a les sabatilles, arriben a trepitjar la seva sorra daurada i submergir-se en les seves aigües transparents.
Un refugi natural en estat pur
La Cala Morisca és com un murmuri del Mediterrani més salvatge. Aquí no hi ha construccions ni passeig marítim, només vegetació que arriba fins al mar, formacions rocoses que es fonen amb les onades, i una sorra fina i neta que acull sense exigències. És un d’aquells llocs on et pots treure el rellotge, apagar el mòbil i simplement mirar. Mirar el mar. Mirar el cel. Mirar com tot encaixa sense esforç.
Les seves aigües cristal·lines i poc profundes són un espectacle per a nedadors tranquils i amants de l’snorkel. És com ficar-se dins d’una postal, però en versió real. Des de les roques s’obtenen vistes espectaculars del Mediterrani, d’aquelles que obliguen a fer una pausa, respirar a fons i guardar el moment a la memòria. Perquè sí, Cala Morisca és d’aquells llocs que es recorden sempre.
Ideal per a qui busca calma… i alguna cosa més
Però hi ha més. Cala Morisca també és coneguda i respectada pel seu ambient naturista. Aquí, el nudisme es practica amb discreció i harmonia, en un entorn que convida al respecte pel cos i la natura. No és obligatori, és clar, però forma part de la seva identitat. I el millor: la tranquil·litat regna. No hi ha infants cridant ni música alta. Només el murmuri del mar i les converses en veu baixa de qui ha arribat buscant el mateix: desconnexió total.
Sense serveis, sense filtres, sense presses
Això sí, cal venir preparat. No hi ha dutxes, ni bars, ni socorristes. Aquí no hi ha res… excepte l’essencial. Per això és important portar aigua, menjar, i calçat adequat per a la baixada. També es recomana arribar d’hora, sobretot durant els mesos d’estiu, per evitar la calor del sender i trobar lloc a la sorra, ja que l’espai és limitat.
I no, no és apta per a persones amb mobilitat reduïda. Però això no la fa menys valuosa. Al contrari: la fa més autèntica, més salvatge, més lliure. Com si el Mediterrani hagués deixat aquest racó intacte perquè qui sap mirar amb altres ulls pugui gaudir-lo com cal.
A menys de 45 minuts de Barcelona… però a anys llum de l’estrès
Sí, està a prop. A només 35-45 minuts en cotxe des de Barcelona, per la C-31 en direcció a Sitges. I, tanmateix, en arribar, sembla que un hagi viatjat molt més lluny. Perquè Cala Morisca no és només un destí, és una experiència. Una experiència que no es pot explicar, només viure. I que comença amb cada pas per aquell sender envoltat de pins, continua amb el primer capbussó a les seves aigües fredes i cristal·lines, i acaba, potser, amb el sol ponent-se darrere els penya-segats mentre et promets tornar.
Perquè un no s’acomiada de Cala Morisca. Només diu “fins aviat”. Perquè, qui la descobreix, sempre hi torna.
