Besalú apareix quan l’estiu s’acomiada i la pedra recupera el seu to daurat. Els seus carrers empedrats, l’art romànic i el paisatge que l’embolcalla converteixen el poble en una escapada de temporada. A la tardor, la llum baixa i les fagedes properes afegeixen aquell punt de color que convida a caminar sense pressa.
A mitja hora de Girona i a un viatge còmode des de Barcelona, Besalú es descobreix a peu i sense complicacions. La seva postal més coneguda, el pont romànic del segle XII, assenyala l’entrada a un conjunt medieval molt ben conservat. A dins, el viatger hi troba places porxades, l’església de Sant Pere i un call sorprenent amb mikvè medieval, una raresa peninsular. Val la pena venir amb temps: un matí per al nucli històric i una tarda per a alguna de les rutes verdes de l’entorn.
Com és Besalú per dins
La visita comença, gairebé sempre, pel pont sobre el Fluvià. La torre-porta al tram central obliga a reduir el pas i mirar la pedra, les dovelles i el perfil dels arcs. El murmuri del riu funciona com a pròleg del poble mentre la passarel·la s’inclina suaument cap a la vila emmurallada. És un accés que prepara el cos per a un recorregut breu i continu, ideal en 90 a 120 minuts sense comptar interiors.
Un cop a dins, la trama medieval s’entén a simple vista. La plaça porxada, amb els seus suports, recull el trànsit de veïns i visitants des de primera hora. A pocs passos es troba Sant Pere, consagrada l’any 1003, amb un romànic sobri i línies que resisteixen els segles. A l’entorn hi afloren façanes ben conservades, fragments de muralla i racons on l’empedrat esdevé escenari per a una pausa i una fotografia.
L’itinerari natural segueix cap a Sant Vicenç, amb un interior recollit, i la Casa Cornellà, una de les joies domèstiques del romànic civil. Pel camí apareixen patis mínims, llindes treballades i finestres petites que expliquen històries d’oficis i mercats. En un parell de carrers, la Cúria Reial recorda la importància administrativa que va tenir la vila durant segles, quan la pedra no era decorat sinó eina de govern.
Empremta romànica i medieval
Besalú no només manté la pell medieval, també l’esquelet. La consagració de 1003 de Sant Pere parla d’una comunitat ordenada al voltant del monestir, amb un claustre que articula silencis i llums. En les portals i impostes, el romànic es reconeix en volums sobris i una geometria que no pretén aclaparar, sinó guiar la mirada. Les façanes no competeixen amb el paisatge, l’emmarquen.
El pont romànic del segle XII mereix un tram a part del passeig. La seva estructura fortificada, amb la torre central, delata el control de pas i de mercaderies en temps en què travessar un riu era un afer seriós. Avui funciona com a balcó privilegiat: de bon matí, el baf del Fluvià retalla la silueta dels arcs; al capvespre, la llum rasant encén la pedra. Són instants senzills i memorables, especialment amb l’aire més net de la tardor.
La Cúria Reial, per la seva banda, afegeix context polític i jurídic. No és un decorat per al viatger, sinó una peça que recorda que la vida medieval no era només temples i muralles, sinó administració, taxes i normes. Aquesta cruïlla entre allò civil i allò religiós es palpa a Besalú a cada gir del recorregut. El conjunt, pres com a unitat, permet entendre la vila com un organisme complet i coherent.
El call i la mikvè: un tresor poc comú
Un dels motius pels quals Besalú sorprèn és el seu call, el barri jueu que ha conservat traces clares de la seva organització. Entre carrerons estrets apareix la mikvè medieval, un bany ritual excavat vora el riu, que se sol visitar amb guia. El descens cap a la cambra, en silenci, ofereix una de les experiències més significatives del poble, més enllà de les postals conegudes.
La mikvè és rara a la península i això la fa especialment valuosa. L’aigua, la llum tènue i la cambra voltada transmeten una intensitat serena, inesperada per a qui arriba només pel pont. Convé informar-se in situ dels horaris i torns per no perdre l’oportunitat, sobretot en caps de setmana de tardor amb més afluència. El call convida a caminar a poc a poc, sense accelerar ritmes, i a llegir indicacions que expliquen com s’organitzava la vida quotidiana.
La memòria jueva completa el relat medieval de Besalú. No és un afegit, és part essencial de la seva identitat. Sentir l’eco d’altres idiomes i altres costums en aquestes pedres amplia la mirada del visitant i afegeix capes de significat. En sortir de nou a les places i porxos, el poble s’entén de manera més completa, amb la seva diversitat i la seva complexitat històrica.
Rutes verdes per estirar les cames
Si alguna cosa fa especial la tardor aquí és la possibilitat de combinar patrimoni i natura en el mateix dia. La Via Verda del Carrilet (Olot–Girona) ofereix trams molt accessibles, amb ferm còmode i desnivell de l’1,5%, perfectes per a bicicleta o passeig llarg. No cal recórrer-la sencera: n’hi ha prou d’escollir un segment proper per sentir el ritme tranquil dels camps i els boscos. És un itinerari lineal que permet ajustar el temps i la distància al gust.
Molt a prop, la Fageda d’en Jordà desplega la seva fageda sobre colades de lava. A l’octubre i el novembre, les fulles canvien de color i el terra es cobreix d’un mantell cruixent que retorna a cada pas un so reconeixible. Els itineraris senyalitzats des de l’àrea de Can Serra resulten clars i aptes per a diferents ritmes. Un calçat amb sola i capes lleugeres n’hi ha prou per gaudir sense complicacions, especialment a primera hora o al final de la tarda.
Per a qui vulgui ampliar el recorregut, Santa Pau ofereix una plaça porxada preciosa i carrerons que conserven el pols medieval. I si ve de gust una excursió més aïllada, Beget sorprèn per la seva bellesa concentrada, amb església romànica i cases que semblen subjectar-se al vessant. Són afegits naturals a una escapada que neix a Besalú, s’amara de romànic i acaba amb bosc als turmells.
Guia ràpida per a un dia (o un cap de setmana)
La logística no és complicada. Arribar al matí permet travessar el pont romànic del segle XII amb bona llum i menys gent. Convé aparcar als espais habilitats a l’entrada del poble i seguir a peu pel pont, deixant que el passeig marqui el ritme. El nucli històric es recorre sense presses en unes dues hores, sumant aturades i fotografies.
Per entrar a la mikvè o visitar espais interiors com Sant Pere, el més pràctic és consultar horaris a l’oficina de turisme i, si és possible, unir-se a la visita guiada. L’explicació potencia l’experiència i ajuda a ordenar dates i detalls que, d’una altra manera, passarien desapercebuts. Si el dia és clar, reservar el darrer tram de llum per a un segon pas pel pont regala una perspectiva diferent de la vila.
A l’hora de dinar, la comarca convida a tastar cuina de producte. Els fesols de Santa Pau, els embotits i els guisats de cullera encaixen bé amb el clima tardoral. No cal llistar locals per encertar: n’hi ha prou de ganes de tastar i temps per a una sobretaula breu. Si la idea és dormir a prop per sumar la Fageda d’en Jordà l’endemà, l’oferta d’allotjaments rurals de la zona permet un descans tranquil i un esmorzar d’hora.
Consells de tardor
La tardor a la Garrotxa sol portar temperatures suaus i alguna boira matinal. Vestir per capes ajuda a adaptar-se als canvis de llum i a la humitat vora el riu. Un calçat amb sola és suficient per als carrers empedrats i els senders senzills de la Via Verda del Carrilet o la Fageda d’en Jordà. Si clareja amb plugim, n’hi ha prou amb una jaqueta fina i ganes de seguir caminant.
Per a fotografies, la primera hora del dia i el capvespre són aliats. La llum lateral ressalta el relleu de la pedra i dibuixa ombres que resumeixen l’esperit del lloc. Evitar les hores centrals afavoreix un passeig més tranquil i un contacte més proper amb l’entorn. En dies de més afluència, una estratègia simple funciona: començar pel pont a la matinada, visitar interiors a mig matí i deixar el call per al migdia.
Com en tot patrimoni sensible, convé cuidar els detalls. No pujar a elements arquitectònics, no deixar residus i respectar les indicacions en espais naturals del parc. El desnivell de l’1,5% de la via verda convida a relaxar-se, però no a abaixar la guàrdia amb bicicletes i vianants compartint itinerari. Aquesta combinació de respecte i gaudi fa que l’experiència millori per a tothom i que el lloc conservi el seu encant.
Una tardor que es recorda
Besalú reuneix en poc espai allò que la tardor demana: pedra, història i camins. El pont romànic del segle XII tanca cada jornada com un teló que no cansa; la mikvè obre una porta íntima al passat; les fagedes properes completen el quadre amb color i silenci. No hi ha pressa per marxar quan el sol baixa i el riu repeteix el seu so.
Potser el millor record és aquell darrer pas quan la llum s’apaga i el poble encén els primers fanals. Aleshores s’entén per què aquest racó medieval conserva tan bé el seu magnetisme, i per què la tardor li escau especialment. Quin detall t’ha atrapat més: la torre del pont, el recolliment de Sant Pere o el cruixit de la Fageda d’en Jordà sota els peus? Surt d’hora, camina a poc a poc i deixa’t sorprendre per les rutes verdes que comencen, gairebé sense avís, a l’altre costat de la muralla.
