Oblida’t de Cadaqués. Oblida’t de Calella de Palafrugell. Perquè la Costa Brava, aquesta franja de litoral que sembla feta per a postals i influencers, encara guarda un secret a veus, una joia natural que resisteix la massificació, els xiringuitos, les gandules i la marea de turistes. Parlem de Cala Estreta, l’últim refugi salvatge que resisteix, contra vent i marea, l’assalt de la civilització. I sí, existeix, encara que sembli mentida.
Cansat de platges plenes on és impossible estirar la tovallola sense tocar el colze del veí? Fart del soroll, dels selfies i dels nens corrent entre castells de sorra i entrepans de pernil? Llavors Cala Estreta és per a tu. És l’antiplaia, l’últim bastió de la tranquil·litat. El lloc on la natura encara mana i el silenci s’escolta. Sí, el silenci, aquest luxe cada cop més inabastable al Mediterrani.
Cala Estreta: aquí no hi ha xiringuitos, ni dutxes, ni WiFi, ni res. Només natura
Cal deixar-ho clar: Cala Estreta no és per a tothom. Aquí no hi ha xiringuitos, ni dutxes, ni papereres. No hi ha gandules ni socorristes, i molt menys beach clubs amb DJ i còctels d’autor. Aquí només hi ha sorra fina, roques, pins i el so de les ones. El motiu? L’accés no és fàcil. Per arribar-hi, cal caminar, i caminar força. Un camí serpenteja entre penya-segats i boscos de pins, resseguint la costa com un secret que es nega a ser descobert. Només s’hi pot arribar a peu o en bicicleta. Oblida’t del cotxe. No hi ha pàrquing, no hi ha asfalt. Només terra, arrels i olor de salnitre.
Aquest detall, que a alguns els semblarà un suplici, és precisament el que ha salvat Cala Estreta del turisme massiu. Aquí, cada pas és un filtre: només hi arriben els autèntics amants de la natura, els que realment busquen desconnexió, els que prefereixen el cant dels ocells al darrer èxit de l’estiu.
Una cala d’aigües cristal·lines i sorra gairebé verge
En arribar-hi, l’esforç es veu recompensat: t’hi espera una de les aigües més transparents de la Costa Brava. Un blau que gairebé fa mal als ulls, una invitació al bany que no necessita filtres d’Instagram ni edicions digitals. La sorra, fina i clara, s’escola entre els dits, i l’entorn és tan salvatge que, per un moment, oblides en quin segle vius.
Aquí no hi ha cues per comprar un gelat, ni baralles per la millor ombra. El sol cau a plom i l’únic “servei” disponible és l’ombra dels pins o el refugi natural de les roques. No és només una platja: és un petit santuari, un miracle de conservació en una Costa Brava cada cop més domesticada pel turisme.
El darrer secret de la Costa Brava
Que no t’enganyin. Si sents algú parlar de les millors platges de la Costa Brava i només menciona Cadaqués o Calella, sabràs que encara no ha arribat a Cala Estreta. Perquè aquest racó, a diferència dels focus turístics més coneguts, ha sabut mantenir la seva ànima intacta. És l’antítesi de la postal, el revers de la moneda. Aquí, la natura imposa les seves regles. No hi ha música alta, ni festes improvisades. El respecte és la norma, i qui busqui una altra cosa, millor que no hi vingui.
El cert és que l’accés una mica complicat ha estat la seva gran benedicció. El camí és una mena de frontera màgica: qui el travessa sap que deixa enrere el bullici i entra en un altre món. Cada pas és una declaració d’intencions, un compromís amb la natura.
Per què Cala Estreta i no una altra?
Perquè és real. Perquè és salvatge. Perquè aquí el mòbil perd cobertura i la ment la recupera. Perquè aquí no hi ha postureig possible. Ni para-sols de lloguer ni cues eternes per demanar un cafè amb llet. Només natura, només mar, només calma. T’hi atreveixes?
I alerta, no és només qüestió de paisatges. Cala Estreta és també refugi per a la fauna i la flora. Pinedes que fan olor d’estiu, sargantanes que es passegen per les roques, aus marines que sobrevolen buscant la presa. El silenci és tan absolut que pots sentir fins i tot el batec de les ales.
L’experiència: molt més que un dia de platja
Anar a Cala Estreta no és només estirar-se al sol. És una experiència. És el camí, l’aventura, l’esforç. És la recompensa de trobar un lloc que sembla tret d’una altra època. És banyar-te sense soroll, sense angoixes, sense presses. És mirar l’horitzó i pensar que, per un instant, tot està en ordre. Aquí el rellotge s’atura i el món sembla suspendre’s. Aquí, la natura segueix intacta. I això, avui dia, val or.
Així que la pròxima vegada que algú et parli de la Costa Brava i et recomani Cadaqués o Calella, somriu. Saps que el veritable secret és en un altre lloc, en un racó on el turisme no ha pogut posar-hi la bandera. Un racó anomenat Cala Estreta, on la natura mana i el silenci és la millor música. T’hi atreveixes? Però no ho expliquis a tothom. Que segueixi sent, durant molt de temps, el secret més ben guardat de la Costa Brava.
