Barcelona ja no lidera el mapa de la riquesa catalana. El títol pertany a un petit municipi veí, discret i de carrers tranquils: Sant Just Desvern. Amb una renda mitjana bruta que supera els 67.000 euros, aquesta localitat ha aconseguit allò que ni la capital ni els seus grans suburbis han assolit: concentrar prosperitat, ocupació qualificada i qualitat de vida en equilibri.
A les portes de la capital catalana, aquest municipi de poc més de 18.000 habitants s’ha convertit en símbol del nou poder econòmic metropolità. Segons les darreres dades publicades per l’Agència Tributària corresponents a 2023, Sant Just Desvern encapçala la llista de municipis amb més renda mitjana de Catalunya, amb 67.265 euros per declarant. El segueixen de prop Sant Cugat del Vallès (66.073 €) i Matadepera (65.536 €), dos noms que durant anys es van disputar el lideratge.
Un petit municipi amb xifres milionàries
Sant Just Desvern s’aixeca just al límit sud-oest de Barcelona, entre Esplugues de Llobregat i Sant Feliu, als peus del Parc Natural de Collserola. És un enclavament residencial, tranquil i verd, amb un perfil urbà on conviuen famílies acomodades, professionals del sector tecnològic i directius que treballen a la capital.
Tot i la seva mida reduïda, els seus indicadors econòmics són contundents. La renda disponible mitjana supera els 52.000 euros, i la taxa d’atur és una de les més baixes de l’àrea metropolitana. El municipi ha sabut combinar la proximitat a la ciutat amb una identitat pròpia, basada en l’equilibri entre benestar i discreció. No hi ha grans mansions, però sí urbanitzacions modernes, habitatges amplis i un entorn amb serveis d’alt nivell.
En els darrers anys, Sant Just ha atret molts joves professionals del sector sanitari, tecnològic i audiovisual. Empreses de l’entorn d’Esplugues, l’Hospitalet i el districte 22@ han contribuït a dinamitzar el seu teixit laboral, generant un entorn de prosperitat sostinguda.
De l’ombra de Matadepera al lideratge català
Fins fa pocs anys, el lideratge econòmic català pertanyia a Matadepera, al Vallès Occidental. Aquell municipi es va convertir en símbol de l’èxit immobiliari dels anys 2000, amb un model de grans cases unifamiliars i rendes elevades per llar. Tanmateix, les dades de 2022 de l’Idescat van marcar un punt d’inflexió: Sant Just Desvern va superar per primera vegada Matadepera en renda per càpita.
Des d’aleshores, el petit municipi del Baix Llobregat s’ha mantingut al capdavant. El seu creixement no ha estat fruit de l’especulació, sinó d’un desenvolupament urbanístic més controlat i una base professional sòlida. “Sant Just és un exemple d’equilibri entre benestar i proximitat urbana”, expliquen fonts municipals en declaracions recollides per mitjans locals.
El canvi de lideratge reflecteix una tendència més àmplia: la nova geografia de la riquesa catalana ja no es concentra en municipis allunyats o de segona residència, sinó en àrees metropolitanes ben connectades, amb qualitat de vida i ocupació estable.
Barcelona, desplaçada del podi
Sorprenentment, Barcelona capital no figura entre els primers llocs del rànquing de rendes. De fet, ocupa posicions intermèdies, amb una mitjana que ronda els 47.000 euros per declarant. La diversitat de barris, la desigualtat interna i la pèrdua de residents amb rendes altes expliquen en part aquesta situació.
En els darrers deu anys, la capital catalana ha viscut un fenomen de fuga silenciosa de classes mitjanes-altes cap als municipis veïns. La combinació de preus elevats, turisme massiu i menor qualitat ambiental ha empès molts professionals a buscar residència en zones més tranquil·les, però igualment ben comunicades. Sant Just, Sant Cugat o Esplugues n’han estat els grans beneficiats.
En termes de benestar i serveis, aquests municipis ofereixen escoles internacionals, zones verdes, seguretat i transport eficient cap al centre de Barcelona. És a dir, els mateixos avantatges urbans, però sense el soroll ni la saturació.
Radiografia de la riquesa a Catalunya
El mapa de la riquesa catalana segueix una lògica clara: la renda es concentra al voltant de l’eix metropolità de Barcelona. Municipis del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme ocupen les posicions més altes del rànquing, mentre que les comarques de l’interior i algunes zones del sud mantenen rendes molt més baixes.
Les dades de l’Agència Tributària mostren que la bretxa entre el municipi més ric i el més pobre supera els 30.000 euros. A la part baixa de la llista hi apareixen localitats amb economies basades en l’agricultura o en indústries envellides, on la renda mitjana amb prou feines arriba als 23.000 euros anuals.
El cas de Sant Just Desvern il·lustra també un canvi de paradigma: el model de microciutats autosuficients. Municipis petits que concentren ocupació de qualitat, connectivitat digital i serveis públics robustos. En ells, la riquesa no depèn només de la renda, sinó d’una estructura social més cohesionada.
Un mirall del nou model urbà
Sant Just Desvern representa, en certa manera, l’evolució natural de la Barcelona metropolitana. No competeix amb la capital, sinó que la complementa. El seu èxit demostra que el creixement equilibrat, el respecte per l’entorn i la planificació urbana intel·ligent poden generar riquesa sense perdre identitat local.
Els seus carrers, plens de vida però lliures de l’enrenou turístic, són reflex d’una Catalunya que busca equilibri entre prosperitat i benestar quotidià. Les famílies que s’hi instal·len valoren tant la proximitat als grans centres d’ocupació com la tranquil·litat d’un municipi on tot queda a pocs passos.
El repte, segons els experts, serà mantenir aquesta qualitat de vida sense caure en l’exclusió o l’especulació immobiliària. Si Sant Just aconsegueix conservar el seu equilibri, podria esdevenir el model urbà més reeixit de l’àrea metropolitana.
Més enllà de la renda: el valor de viure al costat de Barcelona
La riquesa no es mesura només en euros. En municipis com Sant Just Desvern, la prosperitat s’expressa en seguretat, educació, aire net i temps lliure. Aquesta combinació intangible de benestar i proximitat urbana ha redefinit el concepte d’èxit econòmic.
És aquest el futur de les ciutats modernes? Municipis petits, ben connectats, on la vida quotidiana pesa tant com la renda. La resposta, potser, és a només deu minuts del centre de Barcelona.
