Tot comença amb una calma antiga, d’aquelles que no fan soroll però et desperten els sentits. Una brisa carregada de fragàncies verdes, el so constant i suau de l’aigua i una llum que filtra misteri entre els arbres. És un d’aquells instants que t’obliguen a baixar el ritme, com si l’espai mateix et demanés silenci i atenció. Conèix millor Castellfollit de la Roca.
Un poble que no fa soroll… però parla molt
Hi ha llocs que, tot i no sortir als mapes o a les rutes recomanades, tenen una energia pròpia. Una mena de magnetisme discret. No tenen grans monuments, però sí un encant teixit amb pedra, verd i aigua que corre. Aquí no hi ha presses, només el desig de caminar, escoltar i deixar-se sorprendre, perquè som a Beget.
Ponts que xiuxiuegen i aigua que et parla
Els carrers són prims, vestits de còdols antics. Els ponts de pedra travessen un riu que no corre, sinó que flueix amb cadència. Al seu voltant, petites gorgues i salts d’aigua amagats refresquen l’aire i conviden a aturar-se. És un lloc que et murmura secrets en veu baixa, amb un ritme antic i serè.
Invisibilitat que preserva memòria
No trobaràs multituds, ni llums cridaneres ni menjars estridents. Només la persistència de les cases de pedra i les teulades de volta, vegades de renou suau del vent o del rierol proper. La sensació és que la història ha perdurat en cada pedra i en cada racó.
Beget un petit poble del Ripollès
A mitja ruta et presentem el nom: ets a Beget, un petit poble del Ripollès dins de la Vall de Camprodon, a peu de l’Alta Garrotxa. Un lloc que sembla aturat en el temps, amb carrers medievals i una natura sorprenent al seu voltant.
Destaquen les cases construïdes amb pedra local, finestres amb marcs de fusta i teulades que canalitzen la neu i la pluja. Enmig, s’alça la església de Sant Cristòfol, un temple romànic del segle XII amb un campanar de 22 metres i una talla monumental del Crist en Majestat. Entra-hi i sentiràs un silenci gairebé sagrat.
Gorgs i rutes d’aire pur
A poca distància hi ha el Gorg de Can Batlle, una zona de salts d’aigua, basses naturals i vegetació exuberant. La ruta que uneix el poble amb aquest salt és fàcil, ideal per a famílies, i permet banyar-se i respirar natura sense complicacions. Per a senderistes, les rutes cap al Pic de les Bruixes o el Comanegra són opcions colpidores.
Aromes i sabors de muntanya
El menjar local reflecteix l’essència del territori. A Can Jeroni, restaurant amb vista al riu, pots tastar plats com botifarra amb mongetes o carns de caça. Els ingredients són de proximitat, i la cuina, honesta i casolana, combina sabor i paisatge en cada mos.
Dormir a Beget és recuperar una dimensió de silenci que poques vegades existeix. Hi ha cases rurals i allotjaments a pocs minutos que ofereixen vistes als boscos i rutes directes de senderisme. És dormir entre estrelles i despertar amb el cant d’ocells i el soroll de la rierada propera.
Quan anar-hi i com preparar-se
El millor moment és primavera, estiu o principi de tardor, quan la vall es cobreix de verd i l’aigua és més viva. No hi ha transport públic, i s’aconsella deixar el cotxe a l’entrada del poble i caminar. Porta calçat antilliscant, aigua i roba còmoda; tancar l’estiu amb un capvespre entre bells colors és possible aquí.
Un record amb essència
Recordo un vespre de tardor, amb boira suau entre els pins. Dos nens jugaven prop del pont mentre una parella prenia una tassa de tisana davant de la plaça custodiada per Sant Cristòfol. L’ambient era d’un silenci íntim i una màgia palpable que encara guardo.
Beget no vol ser popular. Prefereix ser un refugi veritable, allunyat del soroll i l’abundància. És per a qui busca connexió amb el passat, silenci natural i paisatge sense filtres. Si tens ganes d’una escapada amb ànima i autenticitat, aquest poble et donarà més del que t’imaginaves. No diguis el nom massa fort; els secrets més bonics es mantenen en veu baixa.
