Aquest hotel no només és reflex del skyline de Barcelona, és part de l’esplendor d’una ciutat cosmopolita, ha observat en silenci les transformacions dels seus carrers, l’evolució de la seva arquitectura i el creixement de la població.
És també mostra del món del luxe de la capital catalana. L’Hotel El Palace és hereu directe del llegendari Hotel Ritz que va ser inaugurat el 1919 i avui torna a estar al centre de l’atenció després de passar a mans no espanyoles. T’expliquem qui l’ha comprat.
Qui va comprar El Palace?
L’Hotel El Palace, protagonista de moltes històries al llarg de les dècades, està avui novament al centre de l’atenció perquè acaba de passar a mans de l’Estat algerià.
L’adquisició es va formalitzar l’1 d’agost i marca un gir inesperat en la història de l’edifici, construït el 1919 i considerat el més antic de l’hostaleria barcelonina.
El canvi de propietari es va produir mitjançant una dació en pagament, una fórmula legal que va permetre resoldre un deute pendent de l’anterior propietari i que ha posat l’edifici en mans de l’Estat algerià.
D’aquesta manera, el seu antic propietari, el magnat algerià Ali Haddad, cedeix la propietat sense necessitat d’un procés judicial.
Més d’un segle d’història
L’edifici va néixer com a Hotel Ritz de Barcelona. L’obra va ser impulsada per l’empresari català César Ritz, fundador també dels cèlebres hotels Ritz de París i Londres.
A començaments de la segona dècada del segle XX, volia dotar Barcelona d’un establiment d’allotjament de luxe a l’altura de les grans capitals europees, i ho va aconseguir.
L’edifici es va aixecar a la Gran Via de les Corts Catalanes, molt a prop del Passeig de Gràcia. Des de la seva inauguració i fins avui, ha estat un símbol de refinament, cultura i vida de la ciutat.
L’arquitecte encarregat de l’obra va ser Eduardo Ferrés Puig, figura destacada de l’arquitectura catalana de principis del segle XX.
Ferrés és conegut pel seu estil neoclàssic amb influències modernistes, molt d’acord amb el gust de la burgesia barcelonina de l’època. L’edifici es va construir sobre el solar de l’antic Teatre Tívoli.
Canvi de nom, però no d’identitat
L’Hotel Ritz de Barcelona es va convertir en El Palace l’any 2005 perquè va perdre la llicència per fer servir la marca “Ritz”, que continua sent propietat de la cadena The Ritz-Carlton.
Va passar llavors a anomenar-se El Palace, per conservar la idea de luxe, glamur, tradició i prestigi associats a tota la seva història.
Des de la seva creació i malgrat els canvis de nom i propietari, l’hotel ha continuat sent un dels grans icones de l’hostaleria catalana. Les seves reformes mai no han desdibuixat la seva essència com a hereu directe del Ritz original.
Un icona del luxe i la memòria urbana catalana
El Palace no és només un hotel: és part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Des de la seva obertura, ha estat sinònim d’elegància, art i exclusivitat.
Els seus salons i habitacions han acollit figures de renom mundial com Ernest Hemingway, Ava Gardner, Salvador Dalí o Joan Miró, tractats com tots: hostes de luxe entre refinament i vida bohèmia.
Amb la seva majestuosa façana neoclàssica i un interior que combina marbres, daurats i làmpades de cristall, representa l’ideal d’una Barcelona oberta al món, de vanguarda i conscient de la seva bellesa.
Fins i tot durant les dècades convulses del segle XX, com la Guerra Civil Espanyola i els difícils anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, l’hotel va mantenir el seu prestigi com a refugi de glamur en temps de canvi.
Entre la política i la diplomàcia del segle XXI
Més de cent anys després, la història del Palace torna a entrellaçar-se amb els moviments polítics internacionals.
El seu anterior propietari, Ali Haddad, va ser una de les figures més poderoses de l’empresariat algerià. També va presidir la patronal del país i era propietari del grup constructor ETRHB, un dels més grans d’Algèria.
Després del seu empresonament el 2019 per malversació i corrupció, coincidint amb la caiguda del règim de Buteflika, el govern algerià va iniciar un procés de recuperació de béns adquirits amb fons il·lícits.
Aquest procés va originar el traspàs de l’hotel al Fons Nacional d’Inversió d’Algèria (FNI), una entitat pública dependent del govern.
Més enllà de la transacció econòmica, el canvi de propietari té un valor simbòlic i diplomàtic. A més, reforça la imatge de transparència de l’Estat algerià i estreteix indirectament els seus llaços amb Espanya.
Preservar el passat mirant al futur
Per a Barcelona, el canvi de propietari no implica una transformació immediata, però sí que obre interrogants col·lectius sobre la gestió d’un espai que forma part del seu patrimoni arquitectònic i cultural.
El repte de la nova administració serà conservar l’essència d’un hotel que ha acompanyat la història moderna de la ciutat, adaptant-se als nous temps sense perdre l’ànima.
El Palace ha sobreviscut a guerres, crisis i canvis de segle. Avui, la seva història continua i potser aquesta és la naturalesa dels grans edificis en temps de globalització: resistir, transformar-se i seguir explicant la història que passa davant la seva façana.
