Entre muralles romanes, carrerons empedrats i llegendes que sobreviuen al temps, Girona guarda un secret monumental: porta més de 2.000 anys habitada sense interrupció. Una història tan antiga com viva, que es respira mentre camines pels seus carrers.
Aquesta ciutat catalana, assentada sobre fonaments ibers i romans, ha sobreviscut a invasions, guerres, regnes i transformacions. Avui, continua bategant amb la mateixa força que quan els primers colons la van anomenar Gerunda.
Un enclavament habitat des de Roma
Girona va néixer com un bastió estratègic romà al segle I aC, sobre restes de poblats ibers dels ausetans. El seu nom original, Gerunda, ja figurava en mapes de l’Imperi Romà. Des de llavors, mai ha deixat de ser llar per a milers de persones.
La ciutat va ser fortalesa militar, nucli de comerç i lloc de pas entre la península Ibèrica i la resta d’Europa. La seva situació privilegiada, al costat del riu Onyar, va atreure durant segles diferents cultures: romans, visigots, musulmans i cristians.
Les empremtes que van deixar els segles
Cada racó del nucli antic de Girona és una pàgina oberta de la seva història. Les muralles romanes encara visibles, els vestigis visigots i les restes islàmiques s’entrellacen en un entramat urbà que ha resistit saquejos i setges.
Durant l’edat mitjana, Girona va ser escenari de conflictes intensos. Des d’incursions musulmanes fins a llargs setges durant les guerres napoleòniques, la ciutat es va mantenir ferma. Aquestes cicatrius del temps no s’han esborrat: avui són part de la seva identitat.
Una ciutat medieval encara viva
Poques ciutats europees conserven amb tanta autenticitat el seu nucli medieval. La Catedral de Girona, amb la nau gòtica més ampla del món, domina el perfil de la ciutat. Al seu costat, els carrerons del Barri Vell mantenen intacta l’estructura urbana de fa segles.
El Pont de Ferro, construït per l’empresa de Gustave Eiffel, i el famós Pont de Pedra connecten ambdós costats del riu Onyar, reflectint una convivència harmònica entre història i modernitat.
Els banys àrabs, el monestir de Sant Pere de Galligants i els palaus del Carrer de la Força són testimoni d’una ciutat que ha evolucionat sense perdre la seva essència.
El llegat jueu i l’herència cultural
Un dels capítols més rics i dolorosos de Girona és el del Call Jueu, un dels barris jueus millor conservats d’Europa. Entre els segles XII i XV, la comunitat jueva hi va florir, destacant per la seva saviesa i aportacions filosòfiques.
Figures com el cabalista Nahmànides hi van deixar empremta. Tanmateix, l’expulsió dels jueus l’any 1492 en va marcar un final abrupte. Avui, el Museu d’Història dels Jueus preserva aquest llegat amb respecte i detall.
Girona avui: història que es respira
A diferència d’altres conjunts medievals convertits en museu, Girona continua plenament viva. A les seves places hi ha mercats, a les muralles es passeja, a les cases medievals hi viuen famílies reals.
Esdeveniments com el “Temps de Flors”, que transforma la ciutat en un festival floral cada primavera, reforcen aquest vincle entre l’antic i el contemporani. El turisme ha crescut, però sense envair: Girona manté intacta la seva ànima.
A més, la seva gastronomia —liderada per restaurants reconeguts internacionalment— i la seva connexió amb el cinema (Joc de Trons hi va rodar escenes) han convertit Girona en un punt clau d’interès cultural i emocional.
La ciutat que desafia el temps
Girona no és només història: és memòria habitada. Cada pedra, cada carrer, cada ombra al capvespre sobre les muralles explica alguna cosa. La seva continuïtat com a assentament humà durant més de 20 segles la converteix en una joia viva d’Europa.
I tu? T’atreviries a recórrer un lloc on el passat mai no ha deixat de caminar?
Comparteix aquest viatge en el temps amb aquells que estimen descobrir les arrels de la història. Girona t’espera… des de fa més de 2.000 anys.
